Resultats de la cerca
Es mostren 11508 resultats
camp accentual
Fonètica i fonologia
Conjunt de posicions estructurals dins cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.
Hi ha llengües que tenen un camp accentual fix, com és ara l’hongarès, on l’accent apareix sempre a la primera síllaba, o el francès, a l’última d’altres el tenen subjecte a lleis específiques, com és ara el grec o el llatí, l’accent de les quals depèn de la quantitat de les vocals que ocupen les últimes posicions estructurals d’altres, com és ara el català, el tenen lliure, atès que la posició de l’accent no és subjecta a cap llei interna d’ordre fonològic
cadència
Lingüística i sociolingüística
Distribució i combinació d’accents i de mots que donen el ritme característic de cada idioma.
En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes la semicadència , terminació descendent, menys greu que la cadència, expressa l’…
all
Dos alls i una cabeça d’alls
Botànica
Agronomia
Cada una de les unitats o grans que formen el bulb o cabeça de l’all.
ala
Transports
En un comboi, cada un dels grups de vaixells de guerra que se situen als costats.
medís
Transports
Peça simètrica que forma la base o l’extrem inferior de cada costella d’un buc.
Els medissos van travessers sobre la quilla
madraša
Literatura
Cristianisme
Himne doctrinal estròfic, de metre variat, amb un refrany que es repeteix després de cada estrofa.
Iniciat per Bardesanes s II-III, aquest gènere poètic fou difós sobretot per Efrem de Nísibis s IV i és emprat en l’ofici diví de tradició siríaca Influí molt en el kontàkion bizantí
creu de Tolosa
Creu de Tolosa
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu claviculada, d’or, buidada i pomejada a cadascuna de les tres puntes de cada braç.
creu
Apicultura
Cada parell de bastonets entravessats dins el rusc o casa d’abelles per sostenir les bresques.
estil sil·làbic
Música
Estil musical caracteritzat pel fet que a cada síl·laba del text li correspon una única nota.
En el cant pla litúrgic, àmbit en què el terme és utilitzat més sovint, l’estil sillàbic s’oposa a l’estil melismàtic melisma , en el qual sobre una sola síllaba es canta un grup de notes Els repertoris on més clarament s’utilitza aquest estil són els himnes i les seqüències L’estil neumàtic és a mig camí entre el sillàbic i el melismàtic