Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
Ponç de Vilamur
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del vescomte Pere IV de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Bernat de Vilamur i del de Lleida Berenguer d’Erill Entre el 1212 i el 1226 fou sagristà de Lleida i ardiaca de Tremp, càrrec que rebé dels seus oncles bisbes, que l’havien fet canonge quan tenia cinc anys escassos 1202 Fou elegit bisbe d’Urgell el 1230, encara diaca, i confirmat el 1231 Tota la seva vida com a bisbe d’Urgell fou remarcada per la seva oposició al comte de Foix i a un grup de canonges que el denunciaren a Roma de greus crims i vicis 1248 És difícil de veure-hi clar, en tal assumpte, car s’hi…
Alfons de Tous
Història
Cristianisme
Bisbe i polític.
Hom creu que era d’origen valencià, car consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilabella altres creuen que nasqué al castell de Tous Anoia El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410 Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comte Jaume d’Urgell Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança Celebrà un important…
Taharka
Història
Faraó de la dinastia XXV o etiòpica (689-664 aC).
Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri, el qual…
vegueria de Ripollès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Fou creada al segle XIII amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sotsvegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de Camprodon , ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala , que depenia de la vegueria de la Ral S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripollès, Mogrony i Mataplana També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona 1356, els termes de Sora i de Besora No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’…
Montserrat Ubía Carnicer

Montserrat Ubía Carnicer
ARXIU M. UBÍA
Gimnàstica
Gimnasta, entrenadora i jutgessa de gimnàstica artística.
Gimnasta entre el 1974 i el 1977, formà part del gimnàs Eurhytmia i del Patronat Esportiu de Vilanova i la Geltrú i practicà la gimnàstica entre el 1974 i el 1977 Fou campiona d’Espanya de segona categoria 1974 i campiona de Catalunya de primera 1975 Un cop retirada fou entrenadora del Club Gimnàstica Vilanova, del Centre de Tecnificació de la Foixarda i del CAR de Sant Cugat, i tingué a les seves ordres campiones d’Espanya i atletes olímpiques com Marta Artigas, Encarna Adsuar, Núria Belchi, Susana Garcia i Elisabeth Valle Als anys vuitanta fou capitana de la selecció estatal i…
Mireia García Sánchez

Mireia García Sánchez
Federació Catalana de Natació
Natació
Nedadora.
S’inicià al CN Viladecans, el 1994 fitxà pel CN L’Hospitalet i l’any següent fou becada per la Federació Catalana a la Residència Blume Ja al CAR de Sant Cugat, a les ordres de Joan Fortuny, fou Campiona d’Europa júnior en 100 m papallona 1997 El 2002, passà a les ordres de Jordi Murio i, posteriorment, de Carlos Carnero Establí el rècord d’Espanya de 100 m i 200 m papallona 2001 Guanyà la medalla de bronze de 200 m papallona en el Campionat d’Europa 2000, un or en 4 × 100 m estils i quatre plates en les proves de papallona dels Jocs Mediterranis 2001, 2005 Disputà els Jocs…
Ginebra
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn l’extrem sud-oest del país, al sud del cantó de Vaud.
La capital és Ginebra Inclou l’extrem occidental del llac Léman, i forma un escanyament que s’endinsa a França, de la qual el separen 102 km de frontera Ocupa una cubeta travessada pel Roine a la sortida del llac Léman i que s’estén entre els contraforts sud-orientals del Jura pel N i el NW i els Prealps de Savoia al SE És un cantó molt poblat, amb una densitat de 1 402 h/km 2 1995 la majoria de la població és urbana, car el 94% resideix a l’aglomeració de la capital, on es concentra tota l’activitat econòmica i la vida del cantó Hom hi parla el francès L’agricultura, tradicional…
raons seminals
Filosofia
Gèrmens, continguts en l’esperit còsmic (estoïcisme) o en l’ànima del món (plotinisme), en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses (l’esdevingut, el que esdevé i el que esdevindrà), que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.
La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…
saber
Filosofia
Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és ara l’ascètica, un saber culte , fonamentat en l’…
paritat
Economia
Quantitat d’or fi a què és equivalent una unitat monetària.
La paritat de la moneda és fixada pel govern de cada país Equival, de fet, al seu tipus de canvi preu d’una moneda en termes d’una altra El conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional obliga els governs a fixar la paritat de llur divisa en or o en dòlars EUA al pes i llei vigents l’1 de juliol de 1944 33 dòlars l’unça d’or Per tant, sia mitjançant l’or, sia mitjançant el dòlar, les monedes dels països membres del FMI es relacionen entre elles Teòricament, un país només pot modificar la paritat de la seva moneda si té un desequilibri fonamental a la balança de pagaments i després de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina