Resultats de la cerca

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Al servei del vicecanceller de Catalunya-Aragó i, des del 1598, del duc de Lerma, n'esdevingué l’home de confiança i obtingué nombrosos càrrecs a la cort Aplegà aviat una fortuna important En 1612-14 fou ambaixador extraordinari als Països Baixos Felip III el féu comte d’Oliva i marquès de Sieteiglesias En caure Lerma 1618 fou empresonat, acusat de diversos crims i de corrupció administrativa, i fou executat tres anys després

Exercí diversos càrrecs públics, però fou degradat el 1071 Amb el seu germà Cheng Yi establí la direcció del neoconfucianisme sobre el concepte de li ‘principi’, present en totes les coses i que hom pot considerar com un tipus de llei organitzadora de la natura d’altra banda, allunyà el neoconfucianisme de l’especulació cosmològica i el centrà en els problemes del principi i de la natura humana Cheng Hao inaugurà la tendència idealista neoconfucianista

Ingressà a les Juventudes Socialistas i actuà dins el sindicat metallúrgic El 1923 anà a Madrid, i cinc anys després entrà a la redacció d’"El Socialista” Tingué diversos càrrecs a la UGT Durant la República 1931-36 fou diputat, i en plena guerra civil estigué a la sotssecretaria de governació i intervingué en el consell de defensa de Madrid març 1939 amb Julián Besteiro Acabada la guerra s’exilià a Londres

Catedràtic de dret penal, escriví múltiples obres i articles jurídics i polítics Diputat democratacristià per Bari des del 1946, ocupà diversos càrrecs ministerials des del 1955 Secretari general de la democràcia cristiana 1959, primer ministre 1963-68 i 1974-76 i president del partit democratacristià 1976-78, pertangué al sector esquerrà moderat del partit i propugnà l' apertura a sinistra L’any 1978 fou segrestat i assassinat per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse

Fou diplomàtic i exercí importants càrrecs oficials Després d’un primer període romàntic, es decantà cap a una poesia clàssica, amb influències de Carducci Cal esmentar-ne Imnuri păgîne ‘Himnes pagans’, 1897 La seva narrativa ofereix una temàtica que recull tant el món camperol del seu país com els ambients burgesos de les ciutats Cal destacar la trilogia Viaţa la tară ‘La vida al poble’, 1894, Tănase Scatiu 1896 i În războiu ‘En guerra’, 1898

Ocupà càrrecs diplomàtics, i fou ministre d’educació pública La seva obra reflecteix un gran amor per la terra nadiua, i recull l’eterna lluita entre la vida i la mort, la redempció i la culpa, l’amor i la religió, etc Cal destacar Pasión y convalecencia 1938, Al filo del agua 1947, La creación 1959, Las tierras pródigas 1960, Las tierras flacas 1962, Las vueltas del tiempo 1973 i La ladera dorada 1978

Ocupà diversos càrrecs polítics durant la Segona Guerra Mundial i després tingué un paper important en el desenvolupament del programa nuclear a la Gran Bretanya i de la cooperació amb els EUA El 1954 esdevingué director del grup industrial de la UK Atomic Energy Authority i dirigí la construcció i realització de la primera central nuclear del món, Calder Hall, inaugurada el 1956 Membre de la Royal Society, rebé diverses distincions acadèmiques

Comte d’Ofalia i marquès d’Heredia Ocupà càrrecs polítics durant el regnat de Ferran VII, però, caiguts els seus protectors, fou desterrat a Almeria el 1819 i el 1824 Posteriorment fou ambaixador a Londres i París El 1832 fou nomenat ministre de foment A la fi del 1837 encapçalà un govern moderat que caigué l’any següent sense haver resolt cap dels problemes polítics guerra carlina i econòmics que hi havia plantejats

Membre de la democràcia cristiana, participà en la resistència contra el feixisme Diputat des del 1948, fou secretari general del seu partit 1964-65 i president de la Unió Europea Democratacristiana entre els anys 1965-82 Ocupà diversos càrrecs ministerials, especialment els ministeris d’agricultura, de l’interior, d’afers estrangers i, sobretot, la presidència del govern 1968-69, 1969-70, 1970, 1973-74, i del 1979 al 1984 fou membre del Parlament Europeu