Resultats de la cerca
Es mostren 2559 resultats
Acte de lliurament dels premis Ciutat de Barcelona
Al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona té lloc la cerimònia del lliurament dels premis Ciutat de Barcelona, presidida per l’alcaldessa Ada Colau Entre els vint premiats hi ha Òscar Guayabero disseny, Carles Capdevila mitjans de comunicació, els Castellers del Poble Sec cultura popular i tradicional, Teresa Puig i Xavier Obradors ciències experimentals i tecnologia, Paul Preston projecció internacional de Barcelona i Pol López teatre En l’acte ha aixecat polèmica el poema de Dolors Miquel que la mateixa poetessa ha recitat, i que ha estat considerat ofensiu per determinats…
magdalena
Cristianisme
Membre dels convents dedicats a Santa Maria Magdalena formats, de bon principi, per a la reclusió de les anomenades repenedides
.
El més antic és el de Santa Maria Magdalena de València, erigit vers el 1240, que seguí la regla de sant Agustí, fins que el 1286 adoptà la de sant Domènec Poc temps després es fusionà amb els convents dels servites 1297 i el de pecadores repenedides 1416 El convent de Barcelona existia a mitjan s XIV, en una capelleta pròxima a la riera de Sant Joan Entre el 1365 i el 1372 el Consell de Cent patrocinà l’erecció d’una nova casa, amb la qual es fusionà el 1450 el monestir de Conangle les Masies de Roda i un altre de situat prop de Terrassa, al Puig Barral 1535 El 1880 el convent…
jocs seculars
Història
Antics jocs romans.
Celebrats per primera vegada probablement l’any 249 aC, foren repetits també en set altres ocasions 146 i 17 aC i 47, 88, 147, 204 i 248 dC, la darrera de les quals per commemorar el millenari de la fundació de Roma Bé que haurien hagut de celebrar-se només un cop cada cent anys, a l’època imperial foren convocats a intervals irregulars de temps Tenien lloc prop del Tíber, en una localitat anomenada Tarentum, on hi hagué una ara soterrània en honor de Plutó i Prosèrpina d’on el seu caràcter ctònic El 1890, a la ribera esquerra del riu, foren trobats alguns fragments d’actes dels…
juí de prohoms
Història
Tribunal de justícia per a causes criminals de la ciutat de Barcelona, instituït per privilegi reial del 1283 (Recognoverunt proceres).
Era format per cinc consellers i per vint-i-quatre prohoms del Consell de Cent, pertanyents a tots els estaments, i era presidit pel governador, o pel veguer o el batlle de Barcelona, assistits per l’assessor i escrivà de les corts respectives Tenia lloc a la presó Només podia ésser convocat en absència del rei, del primogènit o del governador general i, des de la fi del s XV, del lloctinent general de Catalunya La sentència —normalment de mort—, donada mitjançant votació, per majoria, dels consellers i els prohoms, després de l’exposició i el parer previs donats per l’assessor,…
cursa d’orientació
Esport
Esport que consisteix a recórrer, amb el mínim de temps possible i generalment a peu i camp a través, uns controls assenyalats en un mapa i sense itinerari prefixat.
Cada corredor va sol i disposa d’un mapa, d’una brúixola i d’una targeta que haurà de marcar cada vegada que passi per una de les fites de control Tot i que en la competició compta el millor temps final, l’elecció de l’itinerari idoni i l’absència d’errades són més importants que la rapidesa del corredor Esport nascut a Escandinàvia fa més de cent anys, fou reconegut pel Comitè Olímpic Internacional l’any 1977 A Catalunya no es començà a practicar fins l’any 1987, en què el Club Minerva organitzà la primera competició a Salàs de Pallars La Federació Catalana de Curses d’…
societat patriòtica
Història
Denominació que tenien les societats polítiques sorgides arreu de l’Estat espanyol després del triomf de la Constitució del 1820 i que tingueren un paper determinant en la formació de les milícies nacionals.
La Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics fou animada sobretot per Lluís G Oronoz la societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una constitución eclesiástica Pel novembre del 1820 instaurà càtedres d’ideologia i de dret natural Existiren també societats patriòtiques a altres indrets del Principat, com Mataró A Mallorca fou fundada també el 1820, i publicà un periòdic bisetmanal, Sociedad Patriótica Mallorquina , del qual aparegueren 46 números Al País Valencià hi hagué societats a València —que es relacionà amb la de Mallorca—, …
Núria Tubau i Jordi
Teatre
Autora de teatre infantil.
Es donà a conèixer amb l’obra Brindis a la joventut , estrenada al teatre de La Faràndula, Sabadell, el 1963 Ha escrit altres obres com Princeses, deesses foteses estrenada el 1972 i editada el 1980, premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil 1972, Any de neu, any de Déu 1977 i Marco Polo, el veneciano 1984, i l’adaptació teatral del conte El país de les cent paraules , de Marta Mata estrenada el 1970 i editada el 1981 També ha fet traduccions de narracions infantils d’autors francesos i castellans, ha estat professora de català i és autora de llibres de text per a aprendre a…
,
Joan Baptista Pons i Trabal
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Barcelona 1872-79 i titulat el 1880 Arquitecte municipal de Barcelona i la Garriga Catedràtic de fusteria a l’Escola de Belles Arts És autor d’una interessant monografia sobre el monestir de Santes Creus 1892 Féu un projecte d’urbanització de la plaça de Catalunya 1888 de Barcelona El seu estil és perfectament eclecticista Entre altres, són obres seves, a Barcelona, les cases Peyra —Mallorca 285— 1893, Dotres —Mallorca 292— 1894, Boera —València 265— 1893, Pia Batlló —Consell de Cent 305— 1892, la pròpia —Balmes 81— 1908, Vives —Comte d’El Asalto-Piqué— 1894, així com el…
Poliziano
Filosofia
Nom amb què és conegut Agnolo Ambrogini, humanista i poeta italià.
A Florència fou protegit per Llorenç el Magnífic, que li confià l’educació del seu fill Caigut en desgràcia 1479, passà un quant temps a Màntua, sota el patrocini del cardenal Gonzaga, on escriví la Favola di Orfeo 1480 Reconciliat amb els Mèdici, obtingué la càtedra d’eloqüència llatina i grega al Studio de Florència Gran poeta en llengua clàssica i italiana, és conegut sobretot, ultra per l’obra ja esmentada, per les Stanze per la giostra di Giuliano de'Medici , poema inacabat en octaves, escrit entre el 1475 i el 1478 Fruit dels seus estudis de filologia clàssica són les Miscellaneorum…
Bernat VII d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1391-1418).
Conestable de França, fill de Joan II d’Armanyac i nebot de Mata d’Armanyac, primera muller de Joan I de Catalunya-Aragó Prestà suport a Mateu de Foix i a la seva muller Joana, filla de Joan I i de Mata, quan envaïren 1396 Catalunya per reclamar la successió de Joan I Fou el cap del partit armanyaguès que a la primera meitat del s XV disputà amb els borgonyons el predomini polític de França Menà l’exèrcit francès en la cèlebre batalla d’Azincourt 1415, guanyada pels anglesos, al llarg d’una de les etapes de la Guerra dels Cent Anys Morí a París, víctima d’una matança d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina