Resultats de la cerca
Es mostren 5817 resultats
Castell de Llort (Espot)
Art romànic
Situació Castell situat al cim d’un turó, a 1 200 m d’altitud, damunt de la confluència del riu Escrita, de la vall d’Espot amb la Noguera Pallaresa Mapa 33-9181 Situació 31TCH472153 Planta del castell, a escala 1400, en la qual es posa de manifest l’amplitud i la disposició del recinte J Bolòs Seguint la carretera d’Espot, uns 2 km abans d’arribar a aquesta població i molt poc abans del trencall del càmping de la Mola, cal agafar un camí carreter que travessa el riu Escrita i, seguint pel mig del bosc, arriba als prats de la Borda del Terrissaire Del costat esquerre d’aquesta construcció…
Fortificació de Mont-ravà (Alcover)
Art romànic
Situació Torre que corona el serrat que hi ha darrere el mas de Mont-ravà, feta de tàpia amb fonamentació de pedra ECSA - J Bolòs Fortificació situada al cim d’un serrat, damunt del mas de Mont-ravà És en un indret bastant enclotat, a prop de l’aiguabarreig de la riera de l’Albiol amb el riu de Glorieta Mapa 34-17445 Situació 31TCF435702 Del costat de l’església nova d’Alcover surt la carretera que va a Mont-ral A la sortida de la població, apareix a mà esquerra la carretera asfaltada que porta al santuari de la Mare de Déu del Remei, al qual no cal arribar A poc més d’1 km del trencall, es…
observatori Palomar
Astronomia
Observatori astronòmic situat a 180 km al NE de San Diego (Califòrnia), en el Mount Palomar, a 1 710 m d’altitud.
Forma part dels Hale Observatories Fou començat a construir l’any 1928 sota la direcció de l’astrònom GEHale, gràcies a l’aportació econòmica de la Fundació Rockefeller, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que començà a funcionar el seu telescopi gegant L’instrument més important de l’observatori Palomar és un telescopi reflector gegant de 5 m de diàmetre el telescopi Hale Altres instruments importants són dues cambres de Schmidt de 14,4-21,6 cm i 4,4-7,8 cm, respectivament Els camps de treball principals de l’observatori són l’observació de les…
os formiguer
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids i caracteritzats pel fet de tenir el cos cobert de pèl molt espès, ungles poderoses, cua molt llarga i a vegades prènsil, musell prolongat i sense dents.
Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de costums…
acantocèfals
Zoologia
Embrancament d’animals acelomats tripboblàstics, vermiformes, de simetria bilateral, sense tub digestiu ni aparells circulatori ni respiratori, endoparàsits d’hostes aquàtics o terrestres.
En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat artròpodes, on completa el seu desenvolupament Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats peixos, ocells,…
vultúrids

Voltor torgos (Torgos tracheliotus), a Uganda
© Xevi Varela
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, que comprèn 10 gèneres i 14 espècies, de règim específicament necròfag.
Els vultúrids fan de 59 a 150 cm de llargada i de 145 a 287 cm d’envergadura, tenen les potes febles i relativament adaptades a la marxa, les urpes fortes però poc desenvolupades, el cap i el coll més o menys desproveïts de plomes llevat del trencalòs i coberts de plomissol, el bec fort i almenys tan llarg com el cap, i les ales llargues, amples, amb els extrems arrodonits i perfectament adaptades al vol planat Aufrany Neophron percnopterus © Lluís Prats Són necròfags, i les seves postes consten d’un únic ou Comprèn 14 espècies, repartides entre 10 gèneres, que…
lludrió
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels escatososde la família dels escíndids, d’aspecte llis, potes molt curtes, cos prim i esvelt recobert de fileres d’escates aplanades i costums nocturns i excavadors.
L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les…
pals

Pals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa entre dues parts simètriques Consta de dos pals o troncs de fusta dura i resistent alzina, roure o alguna de similar, de llargada i gruix variables, que s’utilitzen en les danses denominades de garrots, palitrocs o bastons El so es produeix pels cops que els balladors donen, de manera alternant, als seus pals entre si, als dels altres balladors o bé copejant a terra, tot marcant amb cops secs i amb força el ritme del ball A Catalunya són de fusta tornejada, tenen una forma lleugerament troncocònica i poden arribar a fer 40-45…
Peces d’art romàniques del Museu Balvey (Cardedeu)
Art romànic
Museu Al Museu Balvey de Cardedeu es conserven restes romàniques disperses que, en general, són força desgastades i de poca qualitat Convé remarcar que, un cop analitzats, els capitells 1, 2 i 3, força deteriorats, són gòtics El capitell núm 4 té forma cúbica i fa 18 cm de costat per 16 cm d’altitud És decorat amb motius vegetals, si bé la seva collocació no és gaire comuna dins el romànic Les fulles parteixen de dos nivells A mitja alçada del capitell i en el centre de cada cara en surt una en sentit descendent del mateix punt de partida i en direcció oposada surten…
Castell de Subirats
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, un dels més antics de la comarca, i del santuari de la Font Santa, antiga capella castellera, a primer terme ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó, al vessant de la muntanya, damunt la plana de Sant Sadurní d’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TDF014857 De la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a l’Ordal surt, a mà esquerra, abans d’arribar als Casots, una carretera asfaltada que hi porta JBM Història Subirats és un dels castells més antics del Penedès De fet, és el primer castell de la comarca documentat històricament L’any 917 consta com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina