Resultats de la cerca

En les eleccions del 20 de desembre, boicotejades parcialment per una coalició opositora anomenada C14, que va denunciar irregularitats, la Unió per la República UNIR, encapçalada pel president Faure Gnassingbé, va revalidar la majoria absoluta en obtenir 59 dels 91 escons del Parlament, tot i que no disposarà de la majoria necessària de 73 diputats per a reformar la constitució La Unió de Forces del Canvi UFC, que dirigeix Gilchrist Olympio, va aconseguir tan sols 6 escons Malgrat les denúncies per irregularitats, els observadors internacionals van valorar les eleccions com a “lliures”

Com Teglatfalassar I, fou un dels monarques assiris més guerrers Posà fi 738 al poder del regne d’Urartu a Síria i Cilícia Al NE baté una coalició de quatre reis vassalls de Wassurme, gran cap del Tabal Cilícia, el qual deposà 730 Al S, s’imposà als capitosts arameus de Babilònia, entre els quals sobresortí Marduk-apal-iddina el Merodoac-baladan de la Bíblia, i en conquerí el regne 729 En lloc de fer pujar al tron un home de palla, es coronà sobirà del territori amb el nom de Pulu

Fill d’ Ermengol VII Ajudat per Alfons I el Cast, aconseguí d’imposar la seva autoritat als Cabrera, vescomtes d’Àger 1190-95, i, amb el suport de Pere I de Catalunya-Aragó, de triomfar igualment de la coalició Castellbò-Foix, enemistats també amb els bisbes d’Urgell i fautors de l’heretgia albigesa, en la lluita que es prolongà des del 1198 fins al 1206 No pogué, però, impedir el casament de la vescomtessa Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el qual casament inicià la unió de les dues cases pirinenques

A la mort d’aquest governà Frígia i altres territoris de l’Àsia Menor Sota la regència de l’imperi per Antípater, fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Àsia i es preparà per dominar tot l’imperi fent la guerra a Seleuc I , sàtrapa de Babilònia, i a una coalició de generals L’any 311 aC, la fi de la guerra donà a Antígon tota l’Àsia Menor i Síria, així com bona part de Mesopotàmia Intervingué després en la Grècia continental però fou vençut a Ipsos, ciutat de Frígia

Angela Merkel va ser reelegida cancellera d’Alemanya per tercer cop consecutiu © Deutscher Bundestag / Achim Melde El 2013 Alemanya va tenir un clar protagonisme electoral, tant al mateix país com al conjunt d’una UE pendent dels resultats al país germànic A diferència de molts països del seu entorn, l’economia alemanya va continuar creixent lleugerament per sota de l’1%, amb un atur del 5% i un dèficit públic gairebé inexistent 0,1% Els avantatjosos indicadors macroeconòmics, així com el lideratge europeu en la protecció dels interessos de la indústria i la banca alemanyes, van ser les…

A divuit anys s’uní als khmers roigs  i prengué part en l’enderrocament de Lon Nol 1975, però el 1977 organitzà les hostilitats contra aquesta organització des del Vietnam hi cofundà el Front Unit per a la Salvació de Kampuchéa, que enderrocà el règim de Pol Pot el 1979 Ocupà diversos càrrecs en el govern fins el 1985, que n’esdevingué primer ministre El 1993 signà els acords de pau de París Del 1993 al 1997, al capdavant del Partit Popular de Cambodja, compartí el càrrec amb el príncep Ranariddh del Partit FUNCINPEC, coalició de l’oposició anterior als acords de pau El 1997 expulsà Ranariddh…

Fill de Rafiq al-Harīrī , es graduà el 1992 a l’escola de negocis de la Universitat de Georgetown EUA, i posteriorment s’incorporà com a directiu en algunes de les empreses del seu pare, part de la gran fortuna del qual heretà Arran de l’assassinat d’aquest el febrer del 2005, el succeí al capdavant del Moviment per al Futur, sunnita moderat i prooccidental, que encapçalà la coalició 14 de març, guanyadora de les eleccions parlamentàries del juny, després de les quals Fouad Siniora, del mateix moviment, ocupà el càrrec de primer ministre El juny del 2009 tornà a guanyar les…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, el 1986 ingressà a Comissions Obreres i al Partit dels Comunistes de Catalunya PCC D’aquesta organització, n’ocupà primer la secretaria general de les joventuts i, el 2010, del partit En 1991-2003 fou regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on, entre altres càrrecs, fou primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal i conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1992-99 Cofundador d’ Esquerra Unida i Alternativa  1998, en fou conseller nacional i els anys 2012-19 coordinador general El 2002 fou un dels…

Després que, a la primavera de 1904, es produí en la Lliga Regionalista l’escissió d’alguns elements hostils a l’orientació conservadora i filomonàrquica de Prat i Cambó, els escindits Ildefons Sunyol, Jaume Carner i Joaquim Lluhí i Rissech, entre d’altres crearen, com a element aglutinador i tribuna pública, el setmanari El Poble Català novembre 1904, que es transformà en diari al maig de 1906 Aquest grup, engrossit per elements que procedien de la Unió Catalanista Santiago Gubern, Antoni Sunyol i per joves representatius del republicanisme comarcal com Antoni Rovira i Virgili o Clau-di…

La inestabilitat va marcar gran part de l’agenda política i social del país durant bona part de l’any a causa de les dificultats del guanyador de les eleccions generals del 2017, Andrej Babiš, de formar govern, per la seva incapacitat d’obtenir la majoria parlamentària necessària Durant prop de vuit mesos Babiš va negociar amb el Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista la possibilitat de formar una coalició o de rebre el suport parlamentari extern Finalment, al juny, la candidatura de Babiš va obtenir els vots suficients per a convertir-se en primer ministre i es va formar un govern de…