Resultats de la cerca

Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l’hèrnia crural Dirigí l’hospital de Bítem Tortosa durant la guerra del Francès Posteriorment s’establí a Manlleu El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Publicà diverses obres científiques

Excercí a Manresa com a metge militar Dirigí el Collegi de Sant Ignasi Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico 1854 i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa

Fill de Maurici Serrahima i Palà Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions destituït el 1939 Fou, a més, membre de la junta del Collegi d’Advocats i degà 1951

Fou professor del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i, per les seves idees liberals, fou separat del càrrec l’any 1824 Escriví nombroses obres entre les quals destaca un Tratado elemental de afectos externos y operaciones de cirugía 1822, que fou utilitzat com a llibre de text durant molts anys El 1813 era primer cirurgià del primer exèrcit antinapoleònic

Jesuïta i home de govern de la província del Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del collegi teològic de Córdoba i de provincial Com a missioner obrí nous centres d’evangelització entre els pobles lule, abipon i mocovi, en terres del Chaco, Arran de l’extradició de la Companyia de Jesús 1767 marxà a Ravenna, on morí

Fou catedràtic d’història de la medicina del Collegi de Medicina de Barcelona 1821-22 i del de San Carlos de Madrid 1841 i vocal de la junta suprema de sanitat 1846 i del consell d’instrucció pública Traduí del francès al castellà manuals de cirurgia 1827-32 i fisiologia 1818 i publicà unes lliçons d’homeopatia 1850-51

Fill de la família noble Rocabertí-Gualbes, estudià a Alcalá, entrà a l’orde dels franciscans observants i fou després professor al collegi de Reus El 1578 passà als caputxins és tingut com a cofundador del convent barceloní Collaborà també en les fundacions de Valls, Perpinyà i Vilafranca, i hi deixà ensems establerta la devoció de les quaranta hores

Fou encarregat per Felip V de la redacció del decret de fundació de la Universitat de Cervera 1716, de la qual fou protector fins a la seva mort fixà el pla de la institució i les rendes absorbides de les diverses universitats i estudis generals del Principat de Catalunya i l’organització del collegi d’estudiants pobres a Cervera

Ingressà a la Companyia de Jesús 1582 i, ordenat de sacerdot, residí al collegi de València 1591, cursà teologia a Barcelona i fou catedràtic de retòrica a Saragossa Compongué un volum de poesia en català, que ha restat inèdit, i publicà un sonet laudatori a l’obra del doctor Francesc Terrades, Compendi de la pesta Palma 1590

Alumne del collegi de Sant Antoni de Barcelona, en acabar la secundària ingressà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 14 de juliol de 1912 Professà allí mateix el 17 d’agost de 1913 Inicià la carrera eclesiàstica amb la filosofia a Iratxe Navarra i l’acabà amb la teologia a Alella, casa que acabava de fundar-se 1916 Fou ordenat de sacerdot el 24 de desembre de 1919 Començà a exercir el ministeri de l’ensenyament a Terrassa 1918-1919, passà a Barcelona, a Balmes 1919-1920 i a Sarrià però amb motiu de la guerra d’Àfrica fou mobilitzat com a capellà castrense durant dos anys 1920-1922…