Resultats de la cerca

Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films  The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery  en el paper de James Bond, personatge que…

Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics Al mateix temps, des del seu debut 1958, es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón , de Peter Shaffer 1968, que protagonitzà amb la seva pròpia companyia Al començament dels anys setanta s’installà a…

D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1582, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i València…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…

La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però,…

Sembla que passà els primers anys de la seva vida a Ansbach i que rebé les primeres classes de música sota la tutela de Samuel König, director musical de la cort d’Ansbach, on el 1673 arribà a ser mestre de capella La presència de partitures de C Monteverdi, F Cavalli i PA Ziani a la ciutat fa plausible la teoria d’un viatge d’estudis a Venècia pels volts del 1668 Al principi del 1679 assassinà un músic de la cort, sembla que per gelosia Aquest fet l’obligà a deixar Ansbach i es traslladà a Hamburg Allí fou contractat pel Theater amb Gänsemarkt, on pogué representar catorze de les seves obres…

Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler…

Al s XVI foren publicats dos catecismes en letó 1585 i 1586 Amb el renaixement cultural i polític de la darreria del s XIX aparegueren les primeres obres literàries des del s XIII pèrdua de la independència nacional Es destaquen els poetes Auseklis, creador d’himnes romanticopatriòtics, Krišjānis Barons, recopilador de més de 60 000 cançons populars, i Jēkabs Lautenbachs, poeta èpic El patriotisme antirús prengué una orientació social amb el moviment El Nou Corrent, amb el poeta Rainis i la poetessa Aspazija, autora de drames històrics i d’obres amb reivindicacions feministes Els primers…

Format com a actor, els anys seixanta s’inicià com a director en la televisió, i debutà com a realitzador cinematogràfic amb The Slender Thread 1965, film al qual seguiren This Property Is Condemned 1966, The Scalphunters' 1968, The Swimmer 1968, codirigida amb F Perry, Castle Keep 1969 i They Shoot Horses, Don't They 1969 El 1972 rodà Jeremiah Johnson 1972, amb Robert Redford com a protagonista, a qui dirigí en alguns dels seus films de més èxit, especialment, The Way We Were 1973, Out of Africa 1985, per la qual el 1986 obtingué un Oscar a la millor pellícula i un altre a la millor direcció…

Treballà a Radio Nacional de España, i també a Radiocadena Española i a Radio Color, i ocupà càrrecs directius en aquestes dues emissores També fou professor a l’Institut Dramàtic de València i, els anys 1996-99, director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana Autor prolífic, dels 45 títols publicats a l’ Obra completa 2007, 27 són en castellà i 17 en valencià Les seves obres tracten temàtiques morals, religioses i socials, i algunes se centren en personatges o episodis històrics valencians El sueño es vida 1952, Íñigo Yáñez 1957, Jerusalén año 31 1958, Oseas 1962, Autopsia a…