Resultats de la cerca

L’Empordà és una de les regions naturals i històriques amb una personalitat més ben definida El seu nom té l’origen en el de la ciutat d’Empúries‚ i significa‚ doncs‚ el territori o el rodal el rerepaís emporità Empúries fou fundada, en un indret ja habitat per població autòctona‚ pels navegants i comerciants grecs de Focea jònics‚ al segle VI aC‚ els quals li donaren el nom d’Empòrion empori‚ mercat La romanització del país s’inicià també a Empúries desembarcament de l’exèrcit de Gneu Escipió el 218 aC i els romans crearen una colònia al costat de la ciutat grega i del poblat local dels…

Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…

Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…

La vila d’Eixea, cap de municipi, és el centre econòmic de la comarca agrícola de Las Cinco Villas Conquerida per Alfons el Bataller 1106, albergà les corts convocades per Jaume I 1265 fou escenari de les lluites civils que precediren el compromís de Casp Hi tingué lloc la reconciliació entre Joana Enríquez i Elionor de Navarra 1467

Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i collaborà en les activitats del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Publicà diversos estudis, entre els quals Algunes notes sobre l’arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l’antic Regne de València per a ús de les escoles , etc

Passà als Dávila, als Benavides, ducs de Santisteban del Puerto, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli 1805 Al començament del s XVII el comtat comprenia la vila de Cocentaina i els llocs de l’Alcúdia del Comtat, Penella, l’Alqueria de Ferrís, Turballos, Gaianes, Alcosser i Muro del Comtat, nucli de la comarca anomenada posteriorment el Comtat

Fundà a Mataró l’Obra de Sant Francesc 1945, dedicada a la restauració d’ermites de la comarca Fou director de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes 1961, Valldeig 1966 i, de més importància, Santa Maria de Mataró , en dos volums 1968-70

Davant la crisi vinícola produïda per la filloxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien Fou alcalde de Barberà 1888, diputat a corts 1917, senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana 1907 i director del Banc de Valls

Fundat el maig del 1994, està vinculat a l’Associació Prominusvàlids de la comarca de les Garrigues, constituïda a l’octubre del 1976 Practica atletisme, futbol sala, bàsquet, natació, ciclisme, tennis de taula i petanca Participa en els campionats que organitza la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics–ACELL i en els Special Olympics

Visqué durant més de quaranta anys a les contrades desèrtiques de la comarca d’El Bierzo, després d’una joventut dissoluta Sofrí persecució per part d’alguns monjos, però la seva innocència fou finalment reconeguda El seu escrit més important és l' Epistola beatissimae Egeriae laude , perquè serví per a la identificació de la pelegrina i escriptora Egèria