Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
La Farga de Bebiè. L'obra d'un suís
La Farga de Bebiè Barcelona Artística e Industrial , 1919 El suís Edmond Bebiè construí la que fou una de les primeres filatures de cotó a Catalunya La Farga de Bebiè és una fàbrica i colònia tèxtil, tot i que el seu nom indica que hi havia hagut una farga catalana, que obtenia lingots de ferro per aquell vell procediment Després hi hagué un molí i es continuà dient farga La installació d’una filatura al final del segle XIX no varià el nom popular La tradició és precisament això mantenir el nom vell, malgrat els canvis introduïts, que l’han desvirtuat totalment La farga i el molí eren…
Picamoixons
Poble
Poble del municipi de Valls (Alt Camp), a l’extrem occidental del terme, a l’esquerra del Francolí, aigua avall de la Riba, a la sortida del congost de la Roixel·la.
A l' estació de Picamoixons hi ha l’encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova L’església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa
el Badorc
Llogaret
Llogaret del municipi de Piera (Anoia), situat a 194 m d’altitud, a l’esquerra de l’Anoia i al sud del congost de Capellades, ja en la plana del Penedès.
Coll de Nargó
Església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…
el Puig de Segur
Antic poble
Antic poble i església, anomenada Sant Miquel del Pui (o del Puig) del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), a l’esquerra del Flamisell, aigua avall del congost d’Erinyà.
el Plantadís
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a l’W del poble, als vessants obacs de la muntanya de Sant Gregori (1.093 m), damunt el congost del Pasteral, pràcticament deshabitada.
pas Nou
Congost
Congost obert pel riu Boix a través del Montsec d’Ares, al NE del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), per on passa l’antic camí del Pallars per l’hostal Roig.
serra Carbonera
Serra
Alineació muntanyosa (785 m alt.) situada al marge septentrional de la Depressió Central, continuació vers l’est del Mont-roig, del qual és separada pel Segre, que forma el congost de Camarasa.
Bellulla
Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936
la Muga Torta
Congost
Congost de la vall de la Muga, entre les confluències amb el Rimal i el riu d’Arnera, al límit dels termes de Sant Llorenç de la Muga i de Darnius (Alt Empordà).