La Farga de Bebiè (Barcelona Artística e Industrial, 1919). El suís Edmond Bebiè construí la que fou una de les primeres filatures de cotó a Catalunya.
La Farga de Bebiè és una fàbrica i colònia tèxtil, tot i que el seu nom indica que hi havia hagut una farga catalana, que obtenia lingots de ferro per aquell vell procediment. Després hi hagué un molí i es continuà dient farga. La instal·lació d’una filatura al final del segle XIX no varià el nom popular. La tradició és precisament això: mantenir el nom vell, malgrat els canvis introduïts, que l’han desvirtuat totalment.
La farga i el molí eren anomenats de Rocafiguera, una vella i coneguda família de Vic, a qui pertanyien els terrenys. En aquest cas l’adaptació s’ha fet al voltant del nou propietari.
Edmond Bebiè era el director i propietari a Suïssa, el seu país, d’una fàbrica de filats de llana que portava el seu nom i que es trobava instal·lada en el cantó d’Aargau, prop de Zuric, un cantó travessat pel riu Aare, afluent del Rin, molt ben aprofitat com a productor d’energia hidràulica.
Edmond Bebiè arribà a Barcelona el 1895. Un any més tard, després de recórrer la conca del Ter, comprà a la família Rocafiguera els terrenys, de 400 hectàrees, a les dues bandes del riu, que formen avui la fàbrica i colònia. Es troben en dos termes municipals: la fàbrica i les cases de la dreta del riu pertanyen a les Llosses i una bona part dels habitatges, el baixador del tren i la capella al de Montesquiu.
Per fer el salt d’aigua —10,40 m—, Bebiè construí el canal de la Cúbia d’uns 450 m, gairebé tot soterrat. La concessió era de 6.000 l/s d’aigua i li donarà 600 cavalls de força. Posteriorment hi afegiren dos salts d’aigua més, que proporcionaven en conjunt més de 1.000 cavalls de força.
La fàbrica serà de filats de cotó. La mà d’obra, l’obtindrà de Montesquiu, a 3 km de distància, fins que es començaren a edificar els primers habitatges de la colònia. De fet, el poble es desenvoluparà gràcies a la fàbrica.
Com la majoria d’indústries tèxtils, la seva producció augmentà considerablement gràcies a la demanda extraordinària provocada per la guerra europea de 1914-18. Al final de la guerra, la Farga de Bebiè tenia 600 treballadors i 24.000 pues de filat, fet que la convertia en una de les primeres filatures de Catalunya. Una bona part del seu fil de cotó anava destinat als fabricants de pneumàtics.
Aquestes fàbriques que utilitzen força hidràulica acostumen a situar-se en un congost del riu per a aprofitar el màxim desnivell. Això les converteix en possibles víctimes dels aiguats. La fàbrica de la Farga de Bebiè sofrí dos grans aiguats en la seva història: el de 1914 i el de 1941. Aquest darrer fou especialment violent: afectà la maquinària de la fàbrica, i també els habitatges i establiments de la colònia.
El 1936 es creà Edmond Bebiè SA que es féu càrrec de l’empresa, de titularitat individual fins llavors. El 1978 presentà suspensió de pagaments, superada un any després en fer-se’n càrrec un grup català, sense relació amb el grup suís fundador. El 1992 tornà a suspendre pagaments, però la filatura continuà treballant.
La fàbrica i la colònia de la Farga de Bebiè és una de les darreres colònies tractades en aquesta obra pel que fa a la seva constitució, arran ja del segle XX. Però la seva importància econòmica és evident, com també la incidència que va tenir en la demografia d’aquesta zona del Ripollès.