Resultats de la cerca

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència

Fundador de l’Institut d’Estudis Psicosomàtics Dedicà part de la seva activitat al conreu de l’assaig, de temàtica actual i d’una gran qualitat literària Entre les seves obres cal esmentar Patología psicosomática 1954, Mito e realidade da terra nai 1957, Entre el silencio y la palabra 1960, Niño, familia y sociedad 1960, El hombre como encuentro 1968, Rebelión y futuro 1971, Biología y psicoanálisis 1972, Fronteras vivas del psicoanálisis 1975 i altres

Combaté a França al costat de Lluís XI Fou un mecenes de la cultura i els artistes, protegí Bramante, que ell cridà a Milà, i introduí el conreu del blat als seus estats Morí assassinat, en tornar d’una expedició militar contra el duc de Borgonya, per tres partidaris d’un règim republicà El succeí el seu fill Joan Galeàs I sense haver aconseguit de l’emperador que erigís el seu ducat en regne

Fundà i dirigí la revista Muntanyes Regalades Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrosos articles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover

Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…

Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta —amb l’onada immigràtoria vers l’aglomeració barcelonina— damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles Fins el 1973 no hi arribà el metropolità Forma un continuum urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat

És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic

La capital és Abakan Limitada a l’E pels Kuzneckij Alatau i al S per l' okrug dels Tuva, al N s’obre vers la conca del Ienissei, el qual, navegable, li marca la frontera de l’W Un afluent d’aquest riu, l’Abakan, travessa el sud del país en direcció SW-NE Hi ha indústries extractora carbó, ferro, metalls no ferrosos, de la fusta, lleugera i alimentària Hi ha conreu de cereals i bestiar boví i oví

El lletsó fi , o petit Stenerrimus , biennal, de 20 a 40 cm, té fulles pinnatisectes i capítols grocs creix en parets, en vores de camps i camins, etc El lletsó oleraci Soleraceus , anual, de 30 a 80 cm, té fulles runcinades i flors grogues viu en terres de conreu i en marges de camps i camins El lletsó punxós Sasper , anual, de 30 a 90 cm, té fulles sinuades, dentades i espinuloses, i capítols grocs es fa en conreus

Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC 1933 incorporà els seus principis Preveia cinc zones de banys, esports i cinema a l’aire lliure d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping i pavellons escolars de residència hotels, cases de vacances, colònies escolars de cures de repòs hotels, sanatoris i de conreu, comuna a les anteriors Hom començà les obres, però la guerra civil de 1936-39 truncà el projecte