Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
optoelectrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física i de la tècnica que estudia conjuntament els fenòmens òptics i electrònics, llurs interaccions i la concepció dels dispositius que associen ambdós fenòmens.
Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors , com les cèllules fotoelèctriques, els…
telèfon
Aparell per a transmetre sons —especialment la veu— a distància mitjançant una instal·lació de telefonia.
El telèfon és constituït fonamentalment per un micròfon que fa de transmissor, un auricular que fa de receptor i els dispositius complementaris que permeten d’enviar i de rebre les trucades com ara el disc de marcar d’aquesta manera és possible d’establir comunicacions parlades entre dos punts distants El micròfon i l’auricular van allotjats en el microtelèfon , que se separa del telèfon i que hom manté amb la mà en parlar en alguns models el microtelèfon té, a més, el disc o les tecles de marcar Segons el tipus de central a què va connectat el telèfon, varien algunes de les seves…
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la…
Francesco Corbetta
Música
Guitarrista i compositor italià actiu a França.
Hi ha poca informació d’abans del 1639 -any en què està documentat com a mestre de guitarra a Bolonya- de qui fou un dels guitarristes més importants del segle XVII Després d’haver estat durant un temps músic del duc de Màntua i de l’arxiduc d’Àustria, el seu renom i les seves primeres obres impreses per a guitarra sola, els Scherzi armonici 1639 i els Varii caprici per la ghitarra spanuola 1643, feren que, a mitjan segle, fos cridat a París pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Com molts altres músics italians que s’establiren a la cort francesa durant aquella època, pogué menar una carrera…
Carlo Caproli
Música
Compositor i violinista italià.
Caproli exercí d’organista al Collegio Germanico de Roma, on era mestre de capella G Carissimi, i també de violinista a Sant Lluís dels Francesos, on el mestre de capella era L Rossi Destacà especialment interpretant aquest darrer instrument i es guanyà el sobrenom de Carlo del Violino Probablement fou d’aquests dos importants mestres, Carissimi i Rossi, que aprengué l’ofici de compositor i així mateix és possible que influïssin notablement en la seva música, especialment pel que fa a la cantata, composició gràcies a la qual assolí més renom Des del 1646 escriví més d’un centenar de cantates…
Joan Baptista Comes
Joan Baptista Comes
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Ingressà com a cantoret a la seu de València, on del 1594 al 1596 estudià amb Genís Peres i amb el mestre Cotes El 1605 era cantor a la seu de Lleida, on per votació dels músics fou nomenat el mateix anys mestre de capella, càrrec que tingué fins el 1608 Aquest any anà a València com a tinent de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi El 1613 fou nomenat mestre de la seu de València, càrrec que tingué fins el 1618, que acceptà el càrrec de tinent de mestre de la capella reial de Madrid Novament a València com a mestre de capella del Collegi del Corpus Christi 1628, per incomprensió…
anàlisi per injecció en flux
Química
Mètode de mesura automàtica de flux continu que permet determinar de forma ràpida i eficaç l’existència de composts o elements en una mostra.
En aquest tipus d’anàlisi la mostra s’injecta en un corrent de líquid portador, al qual s’afegeixen diversos reactius Un cop han reaccionat, la mostra arriba a un detector on se'n determina la composició Entre els avantatges d’aquest mètode destaquen la possibilitat de realitzar anàlisis ràpides i repetides, la millora del temps de resposta, el menor cost, ja que les quantitats necessàries de mostra, reactius i dissolvents són menors, i la menor quantitat de temps que requereix
oscil·lació solar
Astronomia
Fenomen pel qual la fotosfera i la cromosfera solar estan sotmeses a un moviment continu cap a dins i cap a enfora del Sol.
RB Leighton, RW Noyes i GW Simon descobriren l’any 1960 que aquestes oscillacions tenien un període de 5 minuts L’estudi de les oscillacions solars permet estudiar l’interior del Sol, del qual fins ara només se'n tenia un coneixement teòric La predicció teòrica de l’existència de les oscillacions solars es feu més de 10 anys abans del seu descobriment Les característiques de les oscillacions de 5 minuts han estat estudiades molt exhaustivament els darrers vint anys són manifestacions superficials de modes acústics i possiblement gravitatoris radials i no radials atrapats a l’interior del Sol…
alimentador
Tecnologia
Dispositiu utilitzat per a introduir una substància, en règim continu o intermitent, en un aparell industrial on té lloc una operació o un procés.
Quan es tracta de líquids, el sistema pot ésser un senzill recipient proveït d’un sobreeixidor o un altre dispositiu de nivell constant, per tal que la càrrega hidroestàtica del fluid sigui sempre la mateixa Per a l’alimentació de sòlids o pastes, és molt freqüent l’ús d’un cargol d’Arquimedes, el qual permet una dosificació gradual i contínua quan hom actua sobre la velocitat de rotació del cargol Finalment, per a productes pulverulents són emprats tremuges i plans inclinats, moltes vegades proveïts de sistemes vibrants, per a facilitar la circulació del sòlid i evitar així la…
cercapols
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a identificar els dos pols, positiu i negatiu, d’un generador de corrent continu o de dos borns d’un circuit.
Pot ésser constituït per un paper impregnat d’una sal dissociable i d’un indicador químic tornassol, fenolftaleïna, etc o bé per un sistema electromagnètic consistent en una bobina i un element mòbil proveït d’una agulla indicadora que permet d’identificar la polaritat cercada segons el seu sentit de desviació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina