Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals i eclesiàstics al seminari de Tortosa i els continuà a Barcelona, ciutat aquesta darrera on estudià composició i harmonia amb VM Gibert Fou capellà, organista i mestre de capella de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar durant trenta-nou anys Escriví vuitanta corals a quatre veus, amb lletra de mossèn Pere Ribot, el poema coral Los poetas a la Verge de Montserrat , amb text de Jacint Verdaguer, tres misses -entre les quals destaca la Missa in Honorem Assumptionis Beatae Mariae Virginis a tres veus-, nadales -amb text de Ramon Muntanyola-, goigs…

Estudià al Conservatori de Berlín amb W Gmeindl i A von Zemlinsky, i a l’Accademia di Santa Cecilia, a Roma, amb O Respighi i A Casella El neoclassicisme italià fou molt important en la seva formació S’establí als Estats Units el 1946, si bé desenvolupà la major part de la seva tasca com a pianista i director a Itàlia Com a compositor treballà dins la tradició tonal, però la seva obra deixa entreveure l’impacte que A Schönberg li produí Escriví nou òperes que s’adhereixen als ideals del segle XIX, amb un cert lirisme expressionista, i que, sense deixar la tradició europea, incorporen estils…

Començà de ben petit els estudis musicals, que continuà de forma més organitzada a partir del seu ingrés al Seminari Caputxí a Altsasu Fou ordenat de sacerdot el 1954 Estudià cant gregorià a Madrid i Montserrat, i orgue i composició al Conservatori de Sant Sebastià Perfeccionà els estudis de composició a Lucerna, Siena i Darmstadt Com a organista collaborà amb diferents grups de cambra i corals Com a compositor destaquen les seves obres de música coral com Set cançons catalanes 1964 i Jai-abestiak 1974, i composicions litúrgiques com Magnificat 1986 i Te Deum 1998 També escriví …

Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que  dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual…

Ja des del segle XVI hi havia cantors i organistes a la ciutat i el cor de nois de l’escola de la catedral solia cantar als enterraments El 1637, Cristiania nom antic d’Oslo contractà un músic municipal, figura que fou coneguda a partir d’aleshores amb el sobrenom popular de "Peter Trompeter" i que s’ocupava de la música interpretada durant els actes laics L’últim músic municipal morí l’any 1839 Al llarg del segle XVIII nombrosos músics alemanys emigraren cap a països escandinaus i molts s’establiren a Cristiania Entre ells destaca la figura d’un militar, Georg von Bertouch, compositor de…

Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de l’Associació…

Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la Missa de…

Format al Conservatori d’Estocolm amb Ernst Ellberg i Olallo Morales, prosseguí els seus estudis a la ciutat de Viena amb Alban Berg Més tard fou professor de l’esmentat centre 1947-60 i director de música a la Universitat d’Uppsala Compositor versàtil, el seu catàleg inclou des d’obres clarament immerses en el postromanticisme fins a d’altres amb un llenguatge clarament avantguardista, amb l’ús, per exemple, dels recursos del politonalisme i el serialisme Posteriorment evolucionà cap a una posició d’equilibri entre postromanticisme i avantguarda És considerat un dels compositors més…

Estudià música a Viena 1871-78 i enginyeria Després d’abandonar l’Institut Politècnic, ingressà al Conservatori de Nasaud Transsilvània com a professor 1878-80 Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb K Reinecke i F Rebling 1880-83 El 1883 obtingué el Premi Mendelssohn de composició A la ciutat de Blaj, el 1884, exercí la docència a l’Institut grecoortodox, i fou director de la Societat Coral de la ciutat Es traslladà a Seica Mare el 1885 i feu classes a les escoles locals fins el 1917 Fundà la revista "Musa Romîna" 1888-1907 Amb la seva extensa producció, que…

Estudià música al Clare College, a Cambridge Un cop acabada la seva formació, ensenyà a la Universitat de Southampton, i del 1975 al 1979, al Clare College El 1981 fundà els Cambridge Singers, un cor mixt de cambra, amb el qual ha realitzat nombrosos enregistraments S’ha dedicat preferentment a la música vocal i, sobretot, a la música coral És un dels compositors més populars de la seva generació El seu estil té les arrels en la tradició anglesa de G Holst, R Vaughan Williams, H Howells i B Britten, però també en compositors com G Fauré i M Duruflé És autor d’obres com Gloria…