Resultats de la cerca
Es mostren 2515 resultats
títol
Subdivisió d’un codi, reglament, etc, que tracta d’una matèria determinada.
territori
Economia
Dret administratiu
Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística.
Comprèn el territori urbà , situat dins la zona edificada o edificable d’una població, destinat a edificis privats o públics solar, així com a carrers, places, parcs, jardins, etc, i el territori de reserva urbana , destinat a ésser urbanitzat, però que legalment encara no té aquesta qualificació Tots els altres terrenys són considerats territori rústic El procés de planificació implica, entre altres coses, convertir el terreny en sòl d’assentament pla i sòlid i dotar-lo d’una infraestructura de serveis imprescindibles aigua, llum, gas, clavegueres, etc Amb la qualificació, el territori…
localitat
Botànica
Indret concret on ha estat trobada o es troba una determinada planta.
La localitat clàssica és aquella d’on procedeix l’exemplar que ha servit per a descriure una espècie nova
línia
Sèrie de coses disposades d’una manera contínua en una direcció determinada.
resistència
Vista escorxada d’una resistència de carbó de 24Ω i 0,1% de tolerància, segons el codi de colors dels anells (vermell:2, groc: 4, negre: n=0, violat: 0,1%)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element caracteritzat pel fet de posseir una determinada resistència fixa i constant.
Les resistències són elements bàsics de qualsevol circuit electrònic n'hi ha de carbó, bobinades unifilars o bé bifilars , etc poden ésser també variables o ajustables en alguns casos Una resistència és anomenada pura si no presenta reactància Cal esmentar, a més, les anomenades resistències no lineals o varistàncies
recepció
Captació d’ones hertzianes provinents d’una determinada emissora, mitjançant un receptor.
posició
Zoologia
Medicina
Manera de col·locar-se un malalt, espontàniament o amb una finalitat determinada.
talla
Obra de tallar objectes d’una manera o segons una forma determinada.
veu
Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d’expressar-la.
contingut
Lingüística i sociolingüística
Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica.
En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’absència de sonoritat, a /f/ per…