Resultats de la cerca
Es mostren 2634 resultats
Jean Louis Ernest Meissonier

Jean Louis Ernest Meissonier
© Fototeca.cat / D. Campos
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i escultor francès.
Conreà el tema històric i de gènere, de factura minuciosa i de petit format, del qual imposà la moda Tingué un gran èxit entre els seus contemporanis El 1834 es donà a conèixer al Salon amb Una visita a casa del burgmestre Des del 1851 concebé la idea de pintar una epopeia napoleònica, tant del Primer Imperi La campanya de França 1814 , 1864, Musée du Louvre, París Els cuirassers, Iena , 1807 com del Segon Napoleó III a Solferino , 1863, Musée du Louvre
Barthélemy Prieur
Escultura
Escultor francès.
Deixeble de GPilon, de qui continuà l’estil però amb una correcció romana que li restà força i caràcter Treballà per a la família Montmorency al castell d’Écouen, als sepulcres del conestable Anne de Montmorency i de la seva muller i en el monument al cor del conestable tots tres al Musée du Louvre Posteriorment treballà per a Enric IV a la façana de la Petita Galeria del Louvre La seva obra mestra és l’estàtua orant de Marie de Brabançon-Cany 1601, Musée du Louvre
Claude Carrère
Historiografia
Historiadora francesa.
Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff S'ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment de Barcelona Ha publicat Le droit d’ancrage et le mouvement du port de Barcelone au milieu du XV e siècle 1952, la profusament documentada tesi doctoral Barcelone centre économique à l’époque des difficultés 1380-1462 1967, traduïda al català el 1976 i Aux origines des grandes compagnies La Compagnie Catalane de 1302 1975 És professora a la Universitat de Montpeller
Philippe Wolff
Historiografia
Historiador francès.
El 1952 ocupà la càtedra d’història de l’edat mitjana i de la França medieval de la Universitat de Tolosa Influí sobre JVicens i Vives, amb el qual collaborà ocasionalment Sobresurten les seves obres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1955, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 A més, publicà treballs marginals o conjunturals d’història catalana, com ara Finances et vie urbaine Barcelone et Toulouse au début du XVe siècle 1965
Pierre Reverdy
Literatura francesa
Poeta francès.
El 1910 anà a París, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Braque, Jacob i Apollinaire i escriví una poesia considerada com a precursora del surrealisme La lucarne ovale 1916, La guitare endormie 1919, Les épaves du ciel 1924 El 1925 es retirà prop de l’abadia de Solesmes i es dedicà a l’oració i la poesia Fruit d’aquesta etapa són Écumes de la mer 1926, Gant de crin 1927, Ferraille 1937, Plupart du temps 1945, Le chant des morts 1948 i Main d’oeuvre 1949
René Maire
Botànica
Botànic francès, fou professor a la Universitat de l’Alger.
Expert en flora nord-africana, és autor de les importants obres Flore de l’Afrique du Nord París, 1952, inacabada i Catalogue des plantes du Maroc Alger, 1931-34 Collaborà amb Pius Font i Quer durant les herboritzacions que féu al Marroc 1927-29 i, especialitzat també en fongs, participà a les campanyes micològiques catalanes dels anys 1931 i 1933 Registrà les seves aportacions en Fungi catalaunici 1933 i Fungi catalaunici, Series altera 1937 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947
Marcel Oms
Cinematografia
Crític i tractadista de cinema.
Principal animador del grup Les amis du cinéma , creat el 1962 a Perpinyà, dirigí “Cinemathèque” 1964, “Confrontation” 1965, “Les Cahiers de la Cinemathèque” 1971 i l’Institut de Recherche et d’Animation sur l’histoire du cinéma 1981 Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución i La guerre d’Espagne vue par le cinéma , sobre la Guerra Civil Espanyola, Histoire de la France au Cinéma , i monografies sobre JA Bardem, L Torre Nilsson, A Dovženko, Buster Keaton, G Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura
Frédérick Tristan
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou professor d’iconologia paleocristiana i del Renaixement a l’ICART de París 1983-2001 Director de la revista Les Cahiers de l’Hermétisme Publicà poesia, texts filosòfics i, sobretot, novelles Le dieu des mouches 1959, Naissance d’un spectre 1969, Le singe égal du ciel 1972, Le monde à l’envers 1980, La cendre et la foudre 1982, Les égarés 1983, premi Goncourt, Venise 1985, L’énigme du Vatican 1995, Stéphanie Phanistée 1998, etc L’any 2010 publicà l’autobiografia Réfugié de nulle part
Michel Brault
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic canadenc.
Després d’iniciar-se com a operador i productor de films documentals, es convertí en un especialista en aquest gènere cinematogràfic amb Les Raquetteurs 1958, Pour la suite du monde 1962, Entre la mer et l’eau douce 1966, Les enfants du néant 1968, L’Acadie, l’Acadie 1972 i Les ordres 1974, premi a la millor direcció el 1975 als festivals de Canes i del Canadà És considerat un dels millors cineastes del cinema directe i pioner de l’estètica càmera en mà
Adolphe Charles Adam
Música
Compositor francès.
Vida El seu pare, Louis Adam, va ser compositor, professor de piano al Conservatori de París 1797-1842 i escriví dos tractats de tècnica de piano, un dels quals titulat Méthode du piano du Conservatoire Adolphe estudià piano amb H Lemoine, orgue amb F Benoist i composició amb F-A Boieldieu Des de molt jove es decantà vers la música escènica i compongué per a teatres de París, com el Gymnase i l’Opéra-Comique, i locals de vaudeville El 1824 obtingué una menció al Premi de Roma, i el 1825 guanyà el segon premi en el mateix certamen La seva primera gran oportunitat li…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina