Resultats de la cerca
Es mostren 1488 resultats
modulació COFDM
Modulació OFDM codificada, usada per sistemes moderns de telecomunicació europeus, com ara el DAB i el DVB-T.
En el DAB les dades es modulen en COFDM, amb una distribució en 1 536 portadores separades 1 KHz, que, a la vegada, són modulades en QPSK En el DVB-T, les dades es reparteixen en 8 000 o 2 000 portadores el primer cas és preferible per a facilitar les xarxes que operen a la mateixa freqüència a tot el territori, anomenades xarxes isofreqüència , i el segon per a reduir interferències entre subcanals La modulació de cada portadora és en QAM Per la seva robustesa als efectes de la propagació multicamí, també s’utilitza per a modular els senyals en els sistemes de transmissió de dades per la…
Georg Simon Ohm
Física
Físic alemany.
Fou professor a Colònia, a Nuremberg i a Munic A part els seus treballs sobre geometria, òptica i acústica, poc coneguts, Ohm aportà a la ciència la llei fonamental del corrent elèctric, descoberta experimentalment i també per via del càlcul, i que actualment porta el seu nom Estudià també la polarització de les piles i la interferència dels raigs polaritzats en els cristalls, i establí una teoria de la sirena Publicà, entre altres obres, Die galvanische Kette mathematisch bearbeitet ‘Tractament matemàtic de la cadena galvànica’, 1827 i Grundzüge der Physik ‘Trets fonamentals de…
Joan Vilaseca i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a La Veu Sallentina i dirigí el periòdic La Xispa Elèctrica 1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu Català
,
Stanley Lloyd Miller
Química
Químic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l’aportació de…
armadura de dinamo
Electrònica i informàtica
Massa o nucli de ferro o d’acer dolç sobre la qual són muntats els enrotllaments de l’induït.
És l’element que transmet l’energia mecànica de l’arbre a l’enrotllament, o a la inversa, i al mateix temps forma part del circuit magnètic originat pel inductors Les armadures solen ésser de perfil dentat, bé que en alguns casos són llises, com en la màquina de Gramme Com que ha de girar en un camp magnètic molt intens es produeixen en el seu si corrents de Foucault i pèrdues per histèresi Per aquest motiu cal que el material sigui d’una gran permeabilitat, però d’elevada resistència elèctrica És construïda amb xapes aproximadament de 0,5 mm de gruix separades, l’una de l’altra per paper…
Montedison SpA
Química
Empresa química italiana.
Els seus orígens es troben en l’empresa química Montecatini fundada el 1888 i l’elèctrica Edison fundada el 1885 El 1966 es constituí Montecatini Edison SpA, que canvià aquest nom per l’actual uns quants anys després El seu capital, vinculat a l’IRI i a l’ENI en els seus inicis, fou privatitzat el 1981 El 1985 era la segona empresa industrial italiana amb un volum de vendes de 7 400 milions de dòlars, i ocupava 69 653 treballadors A l’Estat espanyol la seva principal inversió és a Montefibre Hispania, fabricant de fibres acríliques, amb domicili a Barcelona i fàbrica a Miranda de Ebro
Gustav Kirchhoff
Física
Físic alemany.
Professor a Breslau i a Heidelberg, continuà els treballs d’Ohm sobre la resistència elèctrica i estudià la propagació dels senyals telegràfics al llarg d’un conductor de secció circular equació dels telegrafistes Juntament amb RWBunsen féu estudis d’espectroscòpia, que li permeteren d’aclarir la causa de les ratlles de Fraunhofer, i inicià l’anàlisi espectral del Sol i d’altres astres Enuncià les lleis que duen el seu nom, sobre les radiacions dels cossos Juntament amb Bunsen, descobrí per espectroscòpia el cesi i el rubidi i introduí en física la noció de cos negre Formulà, a més, les…
Charles Spackman Barker
Música
Inventor i orguener anglès.
Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert Pechard Retornà…
defraudació
Dret penal
Gènere de delictes contra la propietat.
Aquests són carcateritzats per la concurrència d’engany i de perjudici econòmic a un tercer i que inclou l’aixec de béns, la fallida, el concurs i la insolvència punibles, les estafes i altres enganys, les infraccions del dret d’autor i de la propietat industrial, les apropiacions indegudes i la utilització illícita d’energia elèctrica, aigua o gas, així com la manipulació dels seus aparells comptadors per alterar-ne les indicacions També inclou la defraudació a la hisenda pública i a la seguretat social Són exempts de responsabilitat criminal per aquests delictes patrimonials els cònjuges i…
il·luminació
Teatre
Art i tècnica d’il·luminar un espai escènic.
Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials En els drames litúrgics els elements normals d’illuminació torxes, teies, etc tenien un valor simbòlic El teatre de l’Opéra, de París 1822, utilitzà per primera vegada la llum de gas La incorporació de la llum elèctrica 1846 creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor llum blava, groga, blanca i vermella, però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els reflectors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina