Resultats de la cerca
Es mostren 667 resultats
àmfora
Física
Mesura de capacitat per a líquids utilitzada pels grecs i pels romans amb valors diferents: l’àmfora grega equival, aproximadament, a 40 litres; l’àmfora romana, aproximadament, a 26 litres.
rodell
Indústria tèxtil
Aplec de matons de cotó lligats en forma circular, per tal de facilitar-ne el transport, que equival a tres paquets en el sistema català, és a dir, a 13.200 grams.
El rodell també és anomenat rotlle i rull
mora
Literatura
En la prosòdia llatina, unitat mínima de mesura del ritme; per tant, en la mesura del vers, correspon a una síl·laba breu (˘), per oposició a la llarga (-), que equival a dues mores.
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim…
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…
neuma
Música
A l’Edat Mitjana, signe (del grec neuma, ’signe’) que servia per a representar una o més notes que corresponien a una síl·laba del cant.
Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues o tres notes…
Josep Ferrater i Móra

Josep Ferrater i Móra
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Filòsof i assagista.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Un any abans de llicenciar-se publicà el recull d’assaigs Cóctel de verdad 1935 Exiliat el 1939, s’installa a Cuba i donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la Universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les formes de la vida…
quarta
Transports
Cadascuna de les trenta-dues parts iguals, de 11° 15’, anomenades rumbs o vents, en què és dividida la rosa nàutica o rosa dels vents i que equival a un vuitè de quadrant.
semibrevis
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII i que equival a la meitat o a la tercera part de la brevis, d’on ve el seu nom.
A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona
breu
Música
En la notació proporcional de la polifonia dels ss XIII-XV, equival a la meitat o a la tercera part del valor de la llarga, segons que el ritme sigui, respectivament, binari o ternari.
En l’evolució posterior de la notació ha rebut el nom de quadrada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina