Resultats de la cerca

Nascut en una família de músics, es formà inicialment al marge dels centres acadèmics, amb Víctor Zubizarreta i Julio Valdés Es llicencià en filosofia i lletres, i entre el 1960 i el 1971 fou crític musical d'"El Correo Español" a Bilbao El 1968 estrenà les obres orquestrals Dédalo i Apokatástasis , les primeres d’una certa envergadura del seu catàleg El 1972 compongué Ezpatadantza , per a orquestra i cor, en què utilitzà elements de la música popular basca, integrats dins un llenguatge avantguardista Totes aquestes obres gaudiren d’un gran èxit, tant de públic com de crítica, i convertiren…

Es formà al Conservatori de Budapest, on estudià piano i violí, i fou un dels deixebles predilectes de Jenö Hubay Del 1931 al 1934 formà part del Trio Hongarès i també d’altres grups de música de cambra L’any 1940 fundà el Quartet Végh, amb el qual obtingué el primer premi al Concurs de Ginebra el 1946 i feu nombroses gires de concerts durant quatre dècades De la seva carrera de solista es poden destacar les nombroses aparicions al Festival de Prada de Conflent entre el 1953 i el 1969 El 1962 fundà un festival de música a Cervo Itàlia El 1971 començà a impartir…

Estudià cant amb M Singher i M Lorenz i inicià la seva carrera com a baríton, però després passà a la tessitura de tenor, amb la qual guanyà diversos premis El 1961 debutà a Florència com a Cavaradossi Tosca , i un any després fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín i debutà al Festival de Salzburg Posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena 1963, al Festival de Bayreuth 1965 i a la Scala de Milà 1968 El 1966 debutà com a Florestan Fidelio al Metropolitan de Nova York, escenari on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, tot alternant amb…

Germà del també director Henry Krips Estudià a la seva ciutat natal, on es formà musicalment amb F Weingartner, de qui fou assistent després d’un breu període com a violinista a l’Orquestra de la Volksoper En 1921-24 dirigí els cors de l’esmentat teatre i posteriorment treballà als teatres d’òpera d’Aussig 1924-25 i Dortmund 1925-26, fins que el 1926 fou nomenat director general de música a Karlsruhe, on romangué fins el 1932 A partir del 1933 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Viena, tasca que abandonà al cap de cinc anys fugint de la repressió nazi El 1945 hi tornà, després d’un període de…

Estudià al Conservatori de Colònia, i en 1910-12 dirigí a Mülheim, mentre als estius assistia Sigfried Wagner a Bayreuth Dirigí els Festivals Wagner d’Holanda 1913-14, Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 Durant el període 1922-37 treballà a l’Òpera Estatal de Baviera, a Munic, com a director general de música, càrrec del qual fou rellevat per decisió del ministre de propaganda JP Goebbels El mateix 1937 inicià una etapa com a director a l’Òpera de Viena, que conclogué el 1944 Després de la Segona Guerra Mundial tornà a Munic, i entre el 1951 i el 1957 dirigí al Festival…

Estudià cant a Rovigo Guanyà un concurs de cant Florència, 1933 i debutà en aquesta ciutat el 1935 amb l’estrena d’ Orsèolo , d’I Pizzetti, però no es destacà fins que debutà al Teatro alla Scala de Milà amb Rigoletto , 1936 Després del 1945 tingué fama mundial, i a partir del 1946 la seva presència fou habitual en el teatre de la capital llombarda, on abordà un extens repertori, de WA Mozart a A Rubinstein, passant per G Rossini, G Donizetti o G Verdi El 1947 es presentà al Festival d’Edimburg, i sis anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres A Barcelona debutà amb Carmen…

Anà a Hollywood el 1946, i el 1948 participà en el guió i com a actor en The Bodyguard , de R Fleischer Posteriorment, durant alguns anys produí i realitzà documentals per a formació de personal a la indústria El 1957 estrenà un film de baix pressupost, The Delinquents , que el donà a conèixer i gràcies al qual Alfred Hitchcock el contractà per dirigir alguns episodis de la sèrie Alfred Hitchcock Presents Després de dirigir altres sèries a la televisió el 1970 estrenà la sàtira antibèllica MASH , guardonada al festival de Canes, que el projectà internacionalment Entre els seus…

Format com a ballarí i coreògraf, debutà el 1939 a Broadway, on el 1941 conegué Gene Kelly , amb el qual inicià una collaboració que donà com a resultat els clàssics de la comèdia musical de Hollywood On the Town 1949, Singing in the Rain 1952 i It’s Always Fair Weather 1955 En el mateix gènere dirigí Seven Brides for Seven Brothers 1954, Funny Face 1957, amb Fred Astaire i Audrey Hepburn, The Pajama Games 1957 i Damn Yankees 1958 Posteriorment deixà de banda el musical i dirigí els drames i comèdies romàntiques Indiscreet  1958, The Grass is Greener 1960, Two for the Road 1966, Concha d’Or…

Coordinat per Toni Serra Abu Ali, Joan Leandre, Simona Marchesi i Rosa Llop amb la intenció de facilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies a través d’estratègies diverses documental independent, videoart i arqueologia dels mitjans de comunicació de massa Amb tretze edicions celebrades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, l’arxiu aplega més de 2000 documents audiovisuals, de consulta lliure a internet

Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison  Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough  Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme  The Pelican Brief 1993, d’Alan…