Resultats de la cerca
Es mostren 5487 resultats
llac Turkana
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, al N de la fossa oriental africana i al NW de l’estat de Kenya.
La seva part septentrional limita amb el Sudan i Etiòpia Els sediments que s’estenen a l’E del llac Turkana són d’edat plioplistocènica entre -4 i -0,7 milions d’anys i han lliurat importantíssimes restes d’homínids d’aquesta edat, especialment a la formació Koobi Fora Aquestes inclouen restes cranials en bon estat de conservació d' Australopithecus robustus , d' Homo rudolfensis i d' Homo ergaster
Societat Europea de Química
Organisme científic sorgit el 1999 com a fusió de diverses societats químiques de països europeus.
Nasqué amb el propòsit de promoure la química europea dins i fora de l’àmbit europeu, facilitant la comunicació entre els químics europeus, i aprofitar les possibilitats que proporciona internet per a fer circular la informació relacionada amb la química La revista oficial de l’organisme és d’abast continental, European Chemistry Chonicles , i ha permès substituir una sèrie de revistes d’àmbit estatal per una única publicació
aquità
Lingüística i sociolingüística
Llengua preromana parlada, segons els testimoniatges de Cèsar, entre els Pirineus i la Garona.
Els pocs coneixements que hom en té han arribat a través dels noms personals i religiosos —esparsos en inscripcions llatines— i de la toponímia Segons Gerhard Rohlfs, els sufixos en -os, -ues de Gascunya constitueixen vestigis de l’antic substrat aquità, amb un estret parentiu ètnic i lingüístic amb els jacetans, habitants de la comarca de Jaca L’aquità fóra, doncs, una llengua intermèdia entre el basc i el gàllic
crol
Natació
Estil de natació caracteritzat per la velocitat.
Consisteix a nedar amb el cos en posició horitzontal ben parallel a la superfície de l’aigua, mentre les cames, mantingudes rígides, es mouen amunt i avall ajudant la propulsió i cada braç descriu alternativament un moviment circular que produeix tracció quan és sota l’aigua i que esdevé recuperació quan n'és fora Aquest estil fou practicat per primera vegada i introduït a Europa per l’australià Cavill el 1902
Albèrt Pestor
Literatura
Poeta occità.
Autor de diversos reculls de versos en francès, no aconseguí gaires èxits fora del grup d’Action Française, al qual pertanyia El millor de la seva obra resta escrit en occità Lo Rebat sus l’autura 1926, L’autura enviblada 1930 i els Jòcs dau desei mai dau desaire 1934 Sap extreure de la natura nombrosos símbols subtils i establir una perfecta correspondència entre la seva ànima i el món
Enrico Barone
Economia
Història
Militar
Economista i militar italià.
Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat
Unam sanctam
Primers mots amb què és coneguda la butlla publicada el 1302 per Bonifaci VIII durant les disputes amb Felip IV de França
.
Marca el punt àlgid de la política papal medieval A partir de l’afirmació que “fora de l’Església no hi ha salvació” i de subratllar la posició del papa com a cap de l’Església, sosté que tot aquell que en rebutja l’autoritat i no se sotmet al seu poder temporal derivat del poder espiritual deixa de pertànyer a l’Església i no pot atènyer la salvació
Emili Saló i Ramell
Música
Compositor i trompeta.
Germà de Conrad Saló i Ramell Estudià música a l’Escolania de Montserrat 1913-14 i amb el seu pare, el concertista i cornetista Martí Saló i Parals En 1923-61 fou trompeta de La Principal de la Bisbal i en 1947-61 visqué fora de l’Estat espanyol Escriví obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals El bruel de Pals , Tramuntanada , A saltar , Pastoral i Tardorenca
Bartomeu Soriano
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Arquitecte i contractista.
Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu 1690-94 i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu el 1698 emprengué el tercer cos de la façana Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1693-1706, planejat per fra Josep de la Concepció
Guillem Arnau de Patau
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1361-64).
Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina