Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
fritil·lària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, que comprèn unes 100 espècies.
Presenten fulles alternes o verticillades, primes i sèssils Fan flors solitàries o, més correntment, agrupades en raïm o umbella, penjants, campanulades, comunament de colors vius Moltes d’aquestes plantes són conreades en jardineria, sobretot la corona imperial
corniol
Corniol
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 30 a 90 cm d’alçària.
Les fulles basals són bicompostes, amb un llarg pecíol i amb els folíols lobulats Les flors, llargament pedunculades, són de color blau, amb els pètals esperonats Creix en boscs caducifolis i llocs ombrívols de la muntanya mitjana
pàtxuli
Pàtxuli
Raffi Kojian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva de la família de les labiades, originària de l’Índia Oriental, si bé és conreada en moltes zones tropicals.
De les fulles hom extreu l’ essència de pàtxuli , líquid groguenc que conté un oli essencial d’olor intensa, semblant a la de la comarina, i que és emprat en la fabricació de perfums i de sabons
acetildigitoxina
Química
Glucòsid cristal·lí que té l’estructura de la digitoxina
amb un grup acetil fixat sobre una de les molècules de D-digitoxosa
.
Existeix en dues formes α i β que difereixen per la posició del grup acetil Hom l’obté a partir de les fulles de diverses digitals Digitalis lanata, Digitalis purpurea És utilitzat en medicina com a cardiotònic
sapindàcies
Botànica
Família de terebintals de distribució pantropical, constituïda per unes 1.100 espècies.
Són plantes llenyoses, sovint lianoides, amb fulles alternes i freqüentment compostes, amb flors zigomorfes, hipògines i generalment hermafrodites, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i amb fruits molt diversos A aquesta família pertany la paullínia Paullinia cupana
rotang
Botànica
Planta lianoide, de la família de les palmes, de tiges flexuoses de 30 a 60 m de llarg, que s’enfilen als arbres mitjançant apèndixs foliars ganxuts.
Té fulles pinnades, inflorescències en règim i fruits en drupa Es fa a l’Àsia sud-oriental i a la Insulíndia Les tiges són emprades, senceres o a tires, per a fer cistelles, mobles i articles diversos
Fons d’art romànic del Museu del monestir de Poblet (Vimbodí)
Art romànic
El museu El Museu del monestir fou fundat l’any 1978, i recull un seguit de peces arqueològiques, artístiques, d’orfebreria i de ceràmica allotjades en diferents dependències del monestir i de l’antic palau del rei Martí MaCC Capitell de pedra sorrenca Procedència desconeguda Datació segles XI-XII Mides 24,5 × 27 cm Inventari no consta Data d’ingrés 1979 Capitell realitzat en pedra sorrenca del país Presenta un estat de conservació força bo El desbast del bloc s’ha laborat per tal d’aconseguir una estructura en forma de piràmide truncada, proporcionada i elegant, a desgrat de l’erosió i els…
welwitsquiàcies
Botànica
Família de gnetòpsids integrada únicament per l’espècie Welwitschia mirabilis, pròpia de les regions semidesèrtiques litorals de l’Àfrica sud-occidental.
Aquesta és una planta robusta, d’arrel axonomorfa gruixuda, de tronc curt i tuberós, amb dues fulles grosses en forma de cinta, d’uns 3 m de llarg, coriàcies, ajagudes, i de flors unisexuals, disposades en estròbils bracteats
descarnament
Tecnologia
Operació d’eliminar de les pells els residus de carn i el teixit subcutani efectuada en l’etapa anomenada de ribera
.
El descarnament pot ésser fet manualment, amb un instrument tallant, o bé a màquina Aquesta consta essencialment d’un cilindre proveït d’unes fulles tallants contra el qual és premuda la pell mitjançant un segon cilindre de cautxú
aranya roja
Aranya roja
Gilles San Martin (cc-by-sa-3.0)
Fitopatologia
Aracnologia
Petit àcar, de l’ordre dels àcars, de color roig, fitoparàsit, que ataca diferents vegetals, principalment vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.
Viu al revers de les fulles, en colònies, les quals solen ésser protegides per una tela sedosa i fina que fabriquen els mateixos àcars d’aquí ve el nom impropi d’ aranya amb que popularment hom els coneix