Fons d’art romànic del Museu del monestir de Poblet (Vimbodí)

El museu

El Museu del monestir fou fundat l’any 1978, i recull un seguit de peces arqueològiques, artístiques, d’orfebreria i de ceràmica allotjades en diferents dependències del monestir i de l’antic palau del rei Martí. (MaCC)

Capitell de pedra sorrenca

• Procedència: desconeguda
• Datació: segles XI-XII
• Mides: 24,5 × 27 cm
• Inventari: no consta
• Data d’ingrés: 1979

Capitell realitzat en pedra sorrenca del país. Presenta un estat de conservació força bo. El desbast del bloc s’ha laborat per tal d’aconseguir una estructura en forma de piràmide truncada, proporcionada i elegant, a desgrat de l’erosió i els esberlats que afecten al collarí, determinades fulles i escaires de l’àbac.

Tant el seu esquema com la seva execució revelen un treball tècnicament molt poc desenvolupat, i quasi sense labor d’escultura; sembla més un esbós inicial que no pas una feina ja acabada, una comesa de picapedrer prèvia a la feina de l’escultor. Es tracta d’un bloc massís embolcallat per dos registres de fulles com a únic element decoratiu. Aquestes fulles han estat distribuïdes en dos pisos superposats. Al pis inferior n’hi ha vuit: són gruixudes, amples i amb el vèrtex arrodonit; tot i ser encarcarades apareixen ostensiblement vinclades vers l’exterior i sense cap mena d’ornamentació. Una d’aquestes fulles es repeteix a cada front del pis superior, el qual ha estat proveït a cada angle per una voluminosa fulla. Hom hi ha practicat unes incisions de tipus spicatum per tal de representar els nervis. El capitell és coronat pel típic dau quadrangular, que sembla sostingut per les fulles superiors, les quals es vinclen cap l’exterior a conseqüència de la pesantor de l’àbac. L’astràgal fou un collarí motllurat pràcticament desaparegut.

La rusticitat i la senzillesa de la factura d’aquest capitell fan pensar que ens trobem davant un capitell del període inicial del romànic, probablement del principi del segle XI. Seria aleshores la versió rudimentària i elemental del capitell corinti, on la doble sèrie de fulles es redueix a la mínima expressió. Aquesta possible filiació estilística contrasta amb l’opinió de Cèsar Martinell, que en veure aquesta peça no dubtà a atribuir-la a l’art califal. Des d’aquesta hipòtesi l’esmentat capitell podria haver estat fabricat per un artesà provinent de Còrdova i establert a Catalunya vers el segle X. Llavors caldria datar-lo al llarg d’aquest període. Tenint en compte que l’estructura dels capitells cordovesos és més acurada i la tècnica escultòrica de l’etapa califal resulta excel·lent, creiem que la peça en qüestió fou feta durant el segle XI o el principi del XII per gent del país amb pocs recursos tècnics i artístics a l’hora d’interpretar un capitell de tradició clàssica. Cal dir que el tema de les fulles d’ordre corinti ha estat molt tractat en els capitells romànics i també en d’altres elements arquitectònics.

Pel que fa al seu paral·lel estilístic, aquest exemplar s’assembla força a un altre que hi ha a l’exterior de l’absis de la capella de Sant Benet, situada a l’angle sud-est del creuer de l’església basilical del mateix monestir de Poblet. En la referida absidiola es troba l’únic capitell ornamentat d’aquest tipus, entre tots els que apareixen distribuïts a la part exterior de la capçalera del temple. Es tracta de dos capitells de la mateixa tipologia que no tenen cap relació estilística ni formal amb els corresponents dels tres tallers escultòrics que van treballar al monestir.

La seva procedència és també una incògnita: s’ignora fins a quin punt prové d’un lapidari anterior al nucli d’artesans que integraren el primer taller de Poblet, o bé el va recollir Eduard Toda del fons de les restes artístiques procedents de la desamortització (1835) i dipositades al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Capitell amb aus fantàstiques

• Procedència: claustres de Sant Esteve o del locutori del monestir de Poblet
• Datació: segle XIII
• Mides: 32 × 26 cm
• Inventari: no consta
• Data d’ingrés: 1979

Capitell de pedra sorrenca —anomenada vulgarment de la Floresta o les Garrigues— i decorat per les quatre cares amb aus fantàstiques, un tema figurat i elements fitomòrfics disposats simètricament.

L’estat de conservació no és gaire bo: hi ha mutilacions en determinats punts de l’estructura troncocònica, i a la vegada s’observa un deteriorament general degut a l’erosió de la pedra. Aquest capitell mostra un tall longitudinal o en forma de V a la meitat superior d’una de les cares, la qual cosa indica que originàriament estava acoblat al mur o bé hipostasiat a un altre capitell bessó.

L’astràgal es troba pràcticament tot esberlat i els motius ornamentals omplen —en registres sobreposats— tot l’espai del tambor, excepció feta dels laterals amb les figures a primer terme. Als angles apareix la representació d’una au, situada de costat i afrontada respecte a l’altra; l’espai dels laterals del tambor és ocupat per una figura humana representada frontalment al mig de les aus i amb els braços enlairats just al bec dels ocells; el front mostra tres personatges donant-se les mans, com si es tractés d’una rotllana. Aquestes figures són situades sobre un fons de solcs d’aspecte vegetal i pel darrere de les bèsties, les quals aparenten embolcallaries; totes elles vesteixen túnica, i són inapreciables altres detalls a causa del desgast que presenta la pedra. L’àbac és quadrangular, sense cap vestigi d’ornamentació i força malmès, com la resta del capitell.

Respecte a la hipotètica interpretació de tot el conjunt figuratiu, hi ha la possibilitat que les aus representades siguin àligues, si es considera el tipus de bec, les llargues cuixes amb les grapes recolzades damunt l’astràgal i les ales desplegades. Aquests trets, però, no són pas fefaents i llur identificació resulta ací —com en d’altres capitells— prou imprecisa pel fet que el tema de l’au, representada als angles dels capitells, és freqüent i variada al llarg del romànic. Si en aquest cas es tractés d’àligues, aleshores simbolitzarien el dimoni com a raptor d’ànimes (vegeu: V.H. DEBIDOUR, Le Bestiaire sculpté du Moyen Age en France, París 1961), representades en el cas que ens ocupa per l’aplec de figures humanes en actitud quasi impenetrant. Des d’aquesta possible hipòtesi, l’escena que mostra dues aus enlairant una figura amb el bec, simbolitzaria la rapacitat demoníaca amb totes les connotacions negatives respecte a l’ésser humà.

L’anomenat “capitell de la sardana” mostra una original iconografia de difícil interpretació: un seguit d’homes agafats per les mans enlairades i aus als angles de la cistella. Aquesta excepcional peça representa un dels pocs exemples de decoració figurada en el monestir cistercenc de Poblet.

ECSA - F. Bedmar

L’interès iconogràfic de la peça —coneguda col·loquialment com “capitell de la sardana"— rau en la seva ornamentació figurada. A les construccions monàstiques de l’orde del Cister es prohibiren tota mena d’icones en els repertoris decoratius per tal d’afavorir l’austeritat material, la senzillesa espiritual i la contemplació mística. Des d’aquesta perspectiva, l’esmentat capitell té el valor documental de ser un dels pocs vestigis —junt amb les mènsules del dormitori de monjos— on es descuren els preceptes de la regla comuna pel que fa a l’absència d’elements fantàstics o humans en la decoració.

Hi ha la certesa testimonial que aquest capitell procedeix d’un dels claustres secundaris del monestir de Poblet, el de Sant Esteve o el del locutori (segle XIII). Estructuralment la peça s’adiu amb els capitells conservats a l’ala meridional d’aquesta darrera estança.

La composició està correctament aconseguida mitjançant l’equilibrada ocupació dels espais i el domini de les lleis imposades pel marc arquitectònic del capitell. D’altra banda, les figures mostren unes proporcions prou acceptables, i alhora evidencien un resultat arcaic en l’execució de les formes: vestits i trets facials han estat resolts a base d’incisions força matusseres. Més generós i acurat sembla el tractament plàstic donat a les aus, que resulten més estilitzades i gràcils.

Capitells dels claustres de Sant Esteve o del locutori del monestir de Poblet

Parella de capitells amb decoració vegetal.

ECSA - F. Bedmar

• Procedència: claustres de Sant Esteve o del locutori del monestir de Poblet
• Datació: segle XIII
• Mides: 31,5 × 55 × 22,5 cm
• Inventari: no consta
• Data d’ingrés: 1979

Parella de capitells laborats en pedra sorrenca procedent de la zona de la Floresta o les Garrigues. Ambdues peces s’estructuren en forma de piràmide truncada i foren entallades per les quatre cares amb ornamentació de tipus vegetal. El fet de mostrar-se escapçats per la part superior del darrere, mitjançant un tall vertical en forma de V, fa pensar que aquests dos capitells hipostasiats eren adosats al mur. Un àbac paral·lelepipèdic serveix de nexe a les dues peces i corona la part superior dels respectius tambors, decorats íntegrament amb temes fitomòrfics; mostra algunes esquerdes a la part frontal i esberles als escaires.

El capitell del costat dret té l’astràgal força prominent, i el tambor ocupat per un tema foliaci que envaeix tot el camp. Consisteix en tres corones concèntriques formades per amples i llargues fulles de lliri que omplen tota l’alçada del tambor. Tenen la peculiaritat d’ésser perlejades per les vores amb un minuciós baix relleu perimetral; l’espai corresponent al nervi longitudinal és encegat per una sanefa que mostra successives perforacions resoltes al trepan. Al bell mig de la fulla —i flanquejant la cinta— s’han taladrat dues configuracions cruciformes; la part inferior té un parell de forats del mateix tipus que els anteriors. Aquesta mena de tiges o cintes perlejades —possiblement d’influència tolosana— poden observar-se en nombrosos elements arquitectònics catalans, sobretot en capitells o finestres, i generalment solen ser una aportació decorativa provinent del taller de Tolosa de Llenguadoc, el qual treballà en els claustres de Sant Serni i de la Daurada. Són un recurs ornamental d’antiga tradició que s’introduí als nostres repertoris escultòrics a mitjan segle XII, segons les darreres investigacions sobre l’obra del mestre Gilabert, que treballà als esmentats conjunts tolosans. Aquest treball de cintes recorda l’artesania del brodat i també models d’orfebreria.

La labor escultòrica —elemental i àgil— ofereix un resultat sense gaires pretensions formals. En definitiva, és un capitell molt elemental, no tant per la disposició de les fulles com per la simplicitat tècnica del treball.

Pel que fa als aspectes estilístics, cal recordar les similituds d’aquesta peça amb els capitells de la galeria meridional del claustre major de Poblet, refetor i templet de la font, on s’evidencia la presència d’un primer taller escultòric, actiu probablement a la darreria del segle XII o l’inici del XIII. En els indrets esmentats poden observar-se nombroses fulles de lliri d’aigua, ornamentades amb petites incisions, molt semblants a les del capitell que hem analitzat.

Al capitell del costat esquerre li manca quasi bé tot l’astràgal. El tambor és decorat íntegrament amb un tema vegetal que es repeteix a totes les cares, tot seguint un esquema decoratiu simètric, constituït per palmetes i fulles derivades del capitell corinti. La composició ha estat distribuïda en dos registres. Al registre inferior hi ha quatre fulles acantines —una al centre de cada cara— en configuració trifoliada; cadascuna té les expansions laterals erigides, obertes i compostes per cinc folíols digitals, excepció feta de la fulla central que es vincla lleugerament sobre el nervi axial. Aquest ha estat interpretat a manera de sanefa perlejada resolta en relleu. Entre les fulles figuren quatre palmetes d’estructura cordiforme, fetes al bisell i compostes per folíols allargats i prims. Al damunt es desenvolupa el segon registre constituït per fulles de naturalesa anàloga a les anteriors, però d’una accentuada grandària i un disseny més esquemàtic i irreal: són quatre fulles encarades, que envolten el tambor a partir dels escaires, ornades amb trama de perlat al palmell, el nervi i les vores. A un tercer nivell apareix només una cresta foliàcia molt atapeïda que surt darrere de les del registre inferior; és composta per una sèrie de folíols arrenglerats sota l’àbac.

La peça ha patit lamentables desperfectes en el seu estat de conservació. Pel que fa al tipus de treball —i a causa de l’atapeïda conformació dels elements— el resultat palesa certes irregularitats de distribució respecte a les cares frontals dels rengles superiors on s’acusa un notable enfarfegament dels folíols. Estilísticament guarda relació amb el segon taller que treballà al monestir de Poblet i es qualificà per la seva preferència pels repertoris de tipus vegetal inspirats en models de tradició clàssica difosos per l’escola tolosana.

Capitell amb temes vegetals

• Procedència: desconeguda
• Datació: segle XIII
• Mides: 32 × 23,5 cm
• Inventari: no consta
• Data d’ingrés: 1979

Capitell de marbre blanc decorat amb temes vegetals, els quals es repeteixen a les cares i als escaires. Es pot tractar d’un dels tres elements habituals —base, fust i capitell— que formarien una columna o suport d’altar. D’altra banda, cal excloure la possibilitat que es tracti d’un capitell procedent d’alguna finestra biforada del recinte monacal de Poblet: no es coneix cap mena de referència estilística o estructural que el faci situable en els diferents indrets construïts al llarg dels segles XII-XIII. Si la peça en qüestió no es pot situar en els espais físics coneguts —en la fàbrica dels quals hi ha predomini de pedra sorrenca amb total exclusió del marbre— som de l’opinió que aquest capitell podria ésser part integrant d’una taula d’altar, actualment desconeguda.

L’astràgal, format per un bossell llis, es troba quasi tot descantellat i el motiu vegetal que envaeix el tambor —d’estructura cònico-truncada— es regeix d’acord amb un esquema totalment simètric. Consisteix en quatre estilitzades fulles d’acant realitzades al bisell. Totes són trifoliades: la palma central mostra tres fulles lanceolades i sis les laterals, disposades en simetria, les quals s’aparellen arran de l’astràgal per acoblar-se al marc. Aquesta disposició de les fulles, amb les puntes que es toquen, s’observa en determinades peces del tercer taller de la Daurada (vegeu: P. Mesplé, Toulouse. Musée des Agustins. Les sculptures romanes, París 1961, núm. 69). L’ornamentació es completa als angles superiors amb palmetes invertides que sorgeixen d’una cinta o tija recolzada en els folíols superiors dels acants. Cada palmeta s’ha resolt com si es tractés d’una fulla digitada constituïda per set folíols lanceolats, prims i allargassats; les tiges foren laborades amb quatre solcs.

El motiu de les palmetes fou un recurs ornamental molt utilitzat a l’escultura romànica, ja abans del segle XIII, en nombrosos i rellevants conjunts. El tema s’expandí en l’anomenada primera flora llenguadociana, interpretat d’una manera més exuberant i complexa (vegeu: D. Jalabert, La flore sculptée des monuments du Moyen Age en France, París 1965, pàgs. 51-55, làms. 21 A i B). Amb un tractament diferent —ja dins el segle XIII— com a paral·lel pròxim el frontal de Sant Pau i Santa Tecla a la catedral de Tarragona, on la palmeta és utilitzada com a fons d’escenes. Sens dubte, el conjunt fitomòrfic de l’esmentat antipendi es fa ressò de les diferents èpoques de la flora llenguadociana (vegeu: P. Batlle, La Catedral de Tarragona, Lleó 1979, fig. 15).

L’àbac és rectangular i té una petita rebava o esgraó endinsat a la part inferior. El seu estat de conservació és força precari a causa de les mutilacions dels angles i el deteriorament general.

Estilísticament es tracta d’un capitell clàssic dins la tradició romànica, ben realitzat i estructurat. La peça evidencia la mà d’un escultor hàbil en el tractament de les fulles, els folíols i les palmetes, disposades amb la idea d’ocupar plenament tota la superfície del tambor. D’aquesta manera s’esdevé un cop més l’habitual horror vacui, característic del món medieval. Les fulles de tipus corinti de la peça en qüestió recorden altres capitells de tradició classicista que es troben en altres estances del monestir de Poblet, com ara les finestres i la porta d’accés a la sala capitular. Aquestes composicions recorden elements ornamentals del món clàssic, i determinen pel seu estil un segon taller escultòric que treballa a Poblet als volts del segle XIII. Totes palesen una configuració equilibrada i ben distribuïda i, de vegades, cert esquematisme i simplificació formal.

Capitell de tema geomètrico-vegetal

• Procedència: desconeguda
• Datació: segle XIII
• Mides: 32 × 27 cm
• Inventari: no consta
• Data d’ingrés: 1979

Capitell de pedra sorrenca estructurat en forma de piràmide troncada. Fou esculpit per les quatre cares amb un tema geomètrico-vegetal que es va repetint i interrelacionant. El seu estat de conservació és bo, malgrat el deteriorament que han sofert algunes parts. Pot tractar-se d’un capitell bessó perquè s’observa un tall vertical en forma de V en un dels costats.

L’astràgal és quasi imperceptible a causa de l’erosió i el desgast que ha patit. El tambor és embolcallat —en tota la seva extensió— per unes cintes o tiges estriades en disposició serpentejant des de l’astràgal fins a l’àbac; els extrems de les tiges es trifurquen en folíols cargolats, dels quals neix un rebrot trilobulat que s’allotja als espais lliures de la malla. És als angles de sota l’àbac on l’encontre afrontat de l’extremitud foliada de les cintes conforma una palmeta de clara relació amb l’art tolosà. El dau cimal es presenta sense decoració, un xic esberlat als escaires i envoltat a la part baixa per un rosari perlejat. El resultat d’aquesta labor d’entrellaç és una mena de xarxa vegetal que cenyeix els quatre costats del tambor.

L’estructura i el repertori ornamental es relacionen amb un conjunt de capitells que es troben al claustre major i també als finestrals i la porta d’accés a la sala capitular. Tots pertanyen a un tercer taller que treballà a Poblet al segle XIII i es qualifica per les labors d’entrellaç, cistellats i arabescs.

El tractament del tema fa pensar en la intenció exclusivament ornamental —al marge de qualsevol simbolisme— d’acord amb els conceptes estètics propis del Cister. El resultat plàstic és dinàmic i exuberant, a base de formes que es diferencien del fons llis, fàcilment visible, i que serveix de suport a tota la trama vegetal. L’aspecte carnós de les tiges, les trifòlies i les palmetes ajuda a donar volum als referits elements, i a enriquir la impressió visual pel joc ombra-llum que s’estableix entre les superfícies, llises de les concavitats i la grandària dels temes representats.

Tècnicament l’efecte aconseguit és de bona qualitat, potser afavorit per les possibilitats que ofereix aquest tipus de pedra sorrenca. Tot i que és difícil dilucidar el seu emplaçament, la funció originària i la procedència, sembla probable —per tractar-se d’un capitell bessó— la seva situació entre els que manquen al claustre del locutori o al de Sant Esteve. Tot i això, la seva filiació correcta ens resulta per ara desconeguda, malgrat les probabilitats esmentades. Cronològicament es pot situar vers el segle XIII.