Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
Della Robbia
Luca Della RobbiaNois cantant, relleu de la cantoria de Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Arts decoratives
Família d’escultors i ceramistes florentins dels segles XV i XVI.
El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna delle rose i…
condottiere
Condottiere , dibuix de l’artista italià Leonardo da Vinci (1452-1519) representant aquest tipus de militar professional
© Corel Professional Photos
Militar
Als s. XIV-XVI, militar professional, capità d’un exèrcit mercenari, amb el qual es posava al servei d’un estat en canvi d’una retribució escalonada per a tots els membres de la seva companyia; tant el servei com la retribució eren estipulats en un pacte o condotta
entre ambdues parts.
Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc
Lorenzo da Ponte
Història
Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.
El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia
Pere Màrtir
Cristianisme
Predicador italià, anomenat també Pere de Verona.
De família càtara, fou rebut als dominicans de Bolonya pel mateix sant Domènec 1221 Designat inquisidor del nord d’Itàlia per Gregori IX 1251, obtingué una gran anomenada com a predicador i miracler, combaté els patarins a Milà, alhora que convertí i exilià nombrosos càtars catarisme Fou assassinat als boscs de Farga Milà Enterrat a l’església de Sant'Eustorgio de Milà, el seu sepulcre és obra de Giovanni di Balduccio Té una iconografia força important Fra Angèlic, Ticià, etc Fou patró dels inquisidors La seva festa se celebra el 29 d’abril
Dominique Fernández
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill del crític Ramon Fernández Agregat d’italià, el 1957 fou professor de l’institut francès de Nàpols i publicà assaigs sobre literatura italiana Le roman italien et la crise de la conscience moderne 1958 i L’échec de Pavese 1967 Les seves novelles insisteixen sovint en el tema de l’homosexualitat Porporino ou les mystères de Naples 1974, L’étoile rose 1978, Signor Giovanni 1980, aquesta darrera sobre les circumstàncies de la mort de l’arqueòleg JJWinckelmann, Dans la main de l’ange 1982, premi Goncourt, i L’amour 1986
Lorenzo Da Ponte
Literatura
Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.
El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WA Mozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore , 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia
Enrico Zuccalli
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Arquitecte italià, el més conegut d’una famosa dinastia d’arquitectes i mestres d’obra dels ssXVII i XVIII originària del cantó dels Grisons.
S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic
Joseph Losey
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Cerebral i científic, el seu cinema critica incisivament alguns aspectes del món que coneix El 1954, perseguit pel maccarthisme, deixà els EUA, i s’installà a la Gran Bretanya, on realitzà els seus films més notables El 1967 i el 1971 fou premiat a Canes per Accident i The Go-between , respectivament Ha dirigit, a més, Time Without Pity 1956, Blind Date 1959, The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Secret Ceremony 1968, The Assassination of Trotsky 1972, Mr Klein 1975 i Don Giovanni 1980, entre d’altres
Dandolo
Llinatge del patriciat venecià que té per estirp Domenico Dandolo (segle XI).
Donà quatre duxs a la república Enrico Dandolo mort el 1205, el qual, durant la Quarta Croada es destacà per la seva lluita contra l’imperi Bizantí i per la conquesta de Constantinoble, i refusà el títol d’emperador que li fou ofert, Giovanni Dandolo mort el 1289, Francesco Dandolo mort el 1339, i Andrea Dandolo mort el 1354, el qual escriví una història de Venècia Anna Dandolo , neta del dux Enrico, fou reina de Sèrvia pel seu matrimoni amb el rei Esteve II Primer Coronat mort el 1228
Simonetta
Família noble calabresa, originària de Caccuri (Calàbria).
La riquesa li provenia sobretot dels seus membres, que es posaren al servei dels Sforza s XV, en especial, d' Angelo Simonetta mort el 1472, secretari ducal de Milà de Francesco Simonetta Caccuri 1410 — Pavia 1480, nebot d’Angelo i secretari dels ducs Francesco i Galeazzo Sforza, i de Giovanni Simonetta mort vers el 1491, germà de Francesco, amb el qual collaborà A més, destacaren Alessandro Simonetta — Roma 1539, comte palatí, i Ludovico Simonetta mort el 1568, legat pontifici al concili de Trento La dinastia s’extingí l’any 1683, amb Carlo Fabrizio Simonetta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina