Resultats de la cerca
Es mostren 944 resultats
borrissol
Herba menuda que cobreix un tros de terra.
Jordi Alcover García-Tornel

Jordi Alcover García-Tornel
Arxiu UFEC
Hoquei sobre herba
Jugador, àrbitre i directiu d’hoquei sobre herba.
S’inicià al club universitari Yuri, que més tard convergiria amb el club Can Salvi, on exercí de president 1974-78 Fou secretari general de la Federació Catalana de Hockey 1976-84, vicepresident 1985-92 i president 1993-2001 També fou membre del Consell Directiu de la Federació Espanyola 1988-2002, del Comitè d’Entrenadors de la Federació Internacional 1980-94 i president del Comitè d’Àrbitres d’aquesta última des del 2005 Assumí el càrrec de director de competicions als Jocs Panamericans de Caracas 1983, a la Copa d’Europa 1987, 1999 i al Trofeu BMW Amstelveen 1990 Intervingué com a oficial…
Jacint Badiella Figueras
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba i dirigent esportiu.
Fou jugador del Club Deportiu Terrassa Hoquei 1917-28 Fundador del Club Egara 1935, presidí la secció d’hoquei 1935-56 Fou el creador i el promotor dels Trofeus Badiella, i també un dels fundadors del Moto Club Terrassa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987 i la medalla d’honor de la Federació Catalana d’Hoquei
esmaragdita
Mineralogia i petrografia
Actinolita de color verd herba a verd maragda.
Es presenta en agregats juntament amb l’omfacita, constituint eclogites, i en els gabres
polo
Hípica
Joc de pilota que hom practica muntat a cavall.
Consisteix a fer entrar la pilota de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes en una porta formada per dos muntants distanciats 7,5 m per a obtenir un punt o gol, en impulsar-la amb una maça de mànec més o menys llarg El camp és d’herba, rectangular i de 270 metres de llargada per 140 d’ample Hi competeixen dos equips de quatre jugadors Un partit consta de 7 temps de 8 minuts amb descansos intermedis per a canviar de cavall D’origen asiàtic, la seva pràctica és minoritària
Pere Ricart Biot

Pere Ricart Biot
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta i dirigent esportiu.
Fou campió d’Espanya de llançament de disc 1941 i campió de Catalunya de llançament de pes 1934, de disc 1936, 1940, 1941, 1942, 1945 i de martell 1941 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb una selecció universitària de Barcelona 1934, cinc vegades el rècord català de pes 1936 i sis vegades el de disc 1941 Posteriorment, fou president de la Federació Catalana d’Atletisme 1948-49 i del Júnior FC, on practicà l’hoquei sobre herba com a jugador i àrbitre, i contribuí decisivament a la construcció de les installacions de Sant Cugat del Vallès
Eduardo Fleischner Pérez-Seoane

Eduardo Fleischner Pérez-Seoane
Museu Colet
Tennis
Jugador de tennis i dirigent esportiu.
Format al francès Biarritz Olímpique i al Real Club de Tenis de San Sebastián, el 1944 es proclamà campió d’Espanya júnior El 1950 tornà a Barcelona i practicà l’hoquei sobre herba amb el FC Barcelona i, posteriorment, al Reial Club de Polo de Barcelona, on compaginà l’hoquei i el tennis Fou tres cops campió estatal de dobles 1945, 1951, 1953 Com a dirigent, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Hockey i presidí el seu collegi d’àrbitres 1963-64 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997
Barcelona Jockey Club

Amazones del Barcelona Jockey Club el 1911
Arxiu Reial Club de Polo de Barcelona
Hípica
Societat hípica creada a Barcelona durant la primera dècada del segle XX.
El 1910 sorgí entre alumnes del Reial Polo Club la idea de crear una societat que fomentés l’hípica esportiva, ja que aquest club únicament promovia la pràctica del polo Així, es constituí el 1912 el Barcelona Jockey Club Inicialment l’entitat tenia 113 associats El 1912 s’aprovaren els estatuts de la institució, que quedà constituïda sota el nom Reial Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica El 1914 el club disposava de quatre seccions esportives polo, hípica, hoquei sobre herba i tennis L’any 1939 passà a anomenar-se oficialment Reial Club de Polo de Barcelona
aquifoliàcies
Botànica
Família de celastrals integrada per tres gèneres que comprenen unes 400 espècies d’arbres o arbusts, propis de zones càlides o temperades.
Presenten fulles coriàcies, esparses i amb estípules Les flors són blancoverdoses, poc aparents, regulars i agrupades en inflorescències cimoses Els sèpals i els tèpals, usualment quatre, són imbricats, i els pètals estan units per la base L’ovari és superior, de tres o més carpels la placentació és axillar, normalment amb un òvul anàtrop en cada un dels tres o més lòculs El fruit és una drupa de quatre llavors amb força endosperma Les aquifoliàcies proporcionen una fusta dura i blanca apreciada en talla com a ornamentals destaquen el grèvol Ilex aquifolium i l’herba mate I…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina