Resultats de la cerca

Durant la seva etapa de formació, fou molt influït pels contactes germànics que establí des que el 1836 conegué F Mendelssohn Posteriorment feu estades d’ampliació d’estudis a Colònia i a Leipzig A Alemanya entrà en contacte amb R Schumann, amb qui l’uní una pregona amistat, i dirigí concerts amb l’Orquestra Euterpe de Leipzig El 1842, de retorn a Holanda, s’establí a Rotterdam, on dirigí la música de la capella reial i, a partir del 1854, organitzà els concerts del Festival Musical de la ciutat A la dècada dels seixanta dirigí diverses entitats simfòniques i corals d’Amsterdam i de la Haia L…

Estudià ciències naturals a la Universitat de Lió, i alhora rebé lliçons d’harmonia de l’organista Edouard Commette El 1920 es traslladà a Estrasburg, on fou deixeble de Guy Roparts, i el 1922 tornà a Lió i continuà la seva formació musical amb F Schmitt, amb el qual l’uní una forta amistat Des del Salon d’Automne Lyonnais, entitat creada per ell mateix, es dedicà a promoure la música contemporània El 1923 s’installà a París i fundà un conjunt de cambra anomenat Le Triton, a través del qual donà a conèixer obres de compositors com L Dallapiccola, O Messiaen, B Bartók, I Stravinsky i S Prokof’…

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò…

Estudià a Augsburg, Frankfurt i Munic En aquesta darrera ciutat fou deixeble de Carl Orff i escriví les primeres partitures de música incidental Després de dos anys a Itàlia 1925-27 i una breu estada a Berlín 1928, tornà a Munic Allí estrenà l’oratori Furchtlosigkeit und Wohlwollen 'Temor i benvolença' el 1931 i més tard les òperes Die Zaubergeige 'El violí màgic' 1935 i Peer Gynt 1938, que tingueren un notable èxit i li donaren popularitat Aquest reconeixement, però, cresqué el 1936 amb la composició de l’obra orquestral Olympische Festmusik , realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de…

Feu els estudis musicals amb A L’adov i M Steinberg al Conservatori de Peterburg 1908-14, on, posteriorment, sota règim soviètic, impartí classes També ensenyà al Conservatori de Tbilisi Geòrgia i treballà amb la companyia de S Diaghilev Format en la tradició russa de N Rimskij-Korsakov, no fou fins més tard que es deixà influir per l’impressionisme francès i el simbolisme, de primer, i per l’expressionisme, després Fruit de les influències occidentals són els cicles de cançons sobre textos d’A Blok i la segona i tercera simfonies Adoptà un llenguatge més realista amb la música…

Inicià els seus estudis de piano de molt jove amb G Matthison-Hansen Posteriorment, ingressà a la universitat i continuà els estudis de piano amb E Neupert Bàsicament, però, la seva formació com a compositor fou autodidàctica No pogué desenvolupar una carrera important com a músic per problemes de salut, i només participà en la fundació i direcció de l’orquestra del Koncertforening Sobresortí en la composició de lieder , que destaquen per l’acurada tria dels textos -molts dels quals són de T Lange- i l’estret i sincer vincle entre poesia i música S’interessà també per la música coral El seu…

Des de jove mostrà ja un ampli ventall d’interessos pel que fa a la música Tocà el violoncel, la guitarra i el piano i s’interessà per la música clàssica, per la música popular nord-americana i pel jazz Estudià composició a la Universitat de Minnesota amb D Ferguson i, gràcies a una beca, es traslladà primer a París, on fou deixeble de N Boulanger 1927-28, i després a Viena, on estudià amb A Berg 1931-32 Les seves obres inicials, de llenguatge eclèctic, revelen influències diverses, però a partir dels anys quaranta començà a fer servir materials melòdics provinents del folklore…

Començà els estudis musicals a l’Escola Professional de Leningrad 1937-39 i tot seguit entrà al Conservatori, on estudià amb D Šostakovič 1939-50, amb la interrupció de la guerra La seva primera obra coneguda és un concert per a piano del 1946 Durant els anys cinquanta es dedicà a les suites orquestrals aptes per al règim, que mostren influències del seu mestre i un cert neoromanticisme Després anà polaritzant la seva obra cap a un estil d’oposicions entre silencis i abruptes sonoritats Utilitzà les tècniques de composició més modernes, amb notacions sovint properes al cant…

El seu nom deriva del terme Landl , amb el qual es designava el nord de l’Enns, o Alta Àustria Fou també popular al sud d’Alemanya i a la Suïssa germànica Difós per diverses regions, adoptà característiques locals i diversos noms Interpretat per parelles en cercle, gaudí de fama durant els segles XVII i XVIII, essent habitual als salons de ball, on progressivament fou substituït pel vals Tot i no existir testimonis documentals anteriors al segle XVII, probablement és d’origen medieval Musicalment es caracteritza per períodes de vuit o setze compassos gairebé sempre en mode major, les seves…

Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva estrena…