Resultats de la cerca
Es mostren 3144 resultats
Max Born
Física
Físic alemany, naturalitzat britànic.
Professor de física teòrica a les universitats de Berlín 1916 i Frankfurt 1919 i director de l’Institut de Física Teòrica de Göttingen 1921 Exiliat d’Alemanya 1933, ensenyà a les universitats de Cambridge i d’Edimburg, fins al final del règim nazi Els seus primers treballs foren contribucions bàsiques a la teoria de les calors específiques 1912 i a l’estudi de les forces de cohesió en els sòlids 1919 a partir de la demostració que l’afinitat química és d’origen elèctric Basant-se en les idees de Werner Heisenberg desenvolupà, en collaboració amb Pascual Jordan, l’anomenada mecànica de les…
divorci
Cristianisme
Dret
Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…
Pere Planella i Reixach
Teatre
Director teatral.
Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…
Dietrich Fischer-Dieskau
Música
Baríton alemany.
Biografia Nascut en una família de llarga tradició musical, el 1942 ingressà a la Berliner Musik Akademie, però l’any següent fou mobilitzat Presoner a Itàlia a la fi de la Segona Guerra Mundial, posteriorment amplià estudis a Berlín i debutà el 1947 en la substitució d’un solista per al Requiem Alemany de Johannes Brahms Poc després, el mateix any, féu el seu primer recital a Leipzig El 1949 fou nomenat primer baríton de l’Òpera de Berlín, on debutà en Don Carlo de Giuseppe Verdi El 1948 feu la seva primera interpretació pública del cicle Viatge d’hivern , de Franz Schubert ,…
rubato
Música
En la interpretació d’una peça musical, cessació de seguir rigorosament el temps indicat, a fi de donar-hi més expressivitat.
anagogia
Bíblia
Interpretació de la Bíblia per la qual hom dóna als texts sagrats un sentit que es refereix a les realitats celestials.
Aquest sentit és anomenat sentit anagògic , un dels quatre sentits de l’Escriptura, al costat del literal, allegòric i moral o tropològic El sentit anagògic fou molt del gust dels exegetes de l’era patrística i de l’edat mitjana
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i,…
El públic del camp del Barça xiula l’himne espanyol
Barça i Júpiter s'enfronten a Les Corts aleshores el camp del Barça en un partit amistós per homenatjar l'Orfeó Català Els més de 14000 espectadors comencen a xiular i a cridar contra la interpretació de l'himne espanyol El Barça guanya per 3-0, però dimarts 16 el govern civil de Barcelona suspèn la celebració de partits, reunions i espectacles a les Corts L'entitat es defensa, però el 24 de juny arriba la sentència definitiva "Clausurar sis mesos el funcionament de la Societat" Jaime Milans del Bosch "convida" al president Gamper a abandonar el territori espanyol
neohitita
Història
Individu d’un poble d’origen no concretat, format per elements sirians i mitannians, que s’establí a la zona nord de Síria des de la invasió dels pobles de la mar (s. XII aC) fins a la conquesta assíria (s. VIII aC).
Aquest poble constituïa una federació que tenia com a cap el rei de la ciutat de Karkamiş La seva història i les seves institucions són poc conegudes, per les dificultats d’interpretació de les fonts Són anomenats pels assiris “habitants del país dels hitites”, d’on ve el nom de neohitites Les mateixes fonts informen que el poble neohitita visqué en constant lluita contra els assiris, pels quals fou vençut el 717 aC, sota el regnat de Sargó II Reben també el nom de sirohitites , pel fet que habitaven el nord de Síria però alguns arqueòlegs no estan d’acord amb aquesta denominació
Bernadí Gálvez i Bellido
Música
Violoncel·lista català, d’origen andalús.
Es formà al Conservatori de Barcelona amb el seu pare, el violinista Rafael Gálvez Rubio Fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals, activitat que alternà amb la interpretació com a solista en concerts Al Conservatori del Liceu exercí com a professor de violoncel El 1928 fundà l’Escola Orquestral Gálvez, formació juvenil que tenia l’objectiu de facilitar l’accés de joves instrumentistes al món de l’orquestra El 1936 fundà el Quartet Clàssic Gálvez El seu germà Rafael fou pianista i viola És autor de tres sardanes Jugant , El pati blau i Pedralbes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina