Resultats de la cerca
Es mostren 6487 resultats
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta…
situació
Transports
Punt de la carta que assenyala la posició de l’embarcació o de l’aeronau.
L’estudi de la navegació i de la navegació aèria té per objectiu la determinació de la situació de l’embarcació o de l’aeronau amb la més gran senzillesa i rapidesa dintre de l’exactitud que la seva seguretat requereix La situació és determinada per la intersecció, almenys, de dues línies de situació , és a dir, almenys de dos llocs geomètrics obtinguts per qualsevol procediment, astronòmic o de radionavegació, sobre els quals ha d’ésser necessàriament l’embarcació o l’aeronau en un moment determinat Les línies de situació més emprades en la navegació costanera són la línia de…
pausa

Pauses
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza…
Stuart
Llinatge escocès que originà sengles dinasties a Escòcia i Anglaterra.
La forma del nom fou originàriament Stewart, que fou adoptada precisament pel fet de derivar de l’exercici, per part dels seus membres, del càrrec de steward senescal o majordom dels comtes de Dol Durant el temps de la reina Maria I, per influència francesa, s’imposà també, almenys en la línia reial, la forma Stuart L’estirp coneguda és Alan , segon senescal hereditari de Dol 1045, avi d’un altre Alan , que exercí el mateix càrrec i fou favorit del rei Enric I d’Anglaterra i sheriff de Shropshire 1101 Aquest tingué tres fills El darrer fou el cap de la família dels Fitzalan,…
Bardaixí
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc (Ribagorça), que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
El 1364 un Arnau de Bardaixí fou comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa i defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12 La seva adhesió a la causa de Ferran d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell Un gran nombre de línies foren originades aleshores La línia dels senyors de Conques, la casa pairal de Benasc, fou continuada per…
Zúñiga
Llinatge de rics homes de la Rioja navarresa que s’establí a Castella al final del segle XIII i que a partir del XV canvià la grafia Stúñiga o Estúñiga per la de Zúñiga.
Probablement n’és el genearca l’infant Alfons de Pamplona, germà del rei Garcia VI, el qual es casà amb Sancha Íñiguez, senyora de Stúñiga Llur besnet degué ésser el ric home Lope Ortiz de Stúñiga mort el 1239, senyor de Stúñiga i alferes major de Navarra El seu net, Íñigo Ortiz de Stúñiga , senyor de Stúñiga i també alferes major de Navarra, passà a Castella el 1274, perquè no volgué reconèixer la reina Joana I, fou reconegut ric home de Castella i rebé la senyoria de Bañares D’un net seu cabaler, Lope Díaz de Stúñiga y de Haro , senyor de Castroviejo, sortí la línia dels comtes…
erlang
Unitat de mesura del tràfic de veu per línies telefòniques.
Un erlang considera el volum de tràfic total com si s’hagués concentrat durant una hora, de manera que un erlang representa una ocupació de línia de 60 minuts en una hora dos erlangs, de 120 minuts en una hora, i així successivament S'utilitzen diferents models per a fer previsions de tràfic i per a estimar el nombre de línies telefòniques en la planificació d’una xarxa de veu El model erlang B es basa en tres variables el tràfic telefònic durant l’hora més carregada, la taxa de fallides en trobar línia disponible i el nombre total de línies Aquest model suposa que…
Jining
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de la Mongòlia Interior.
És un important centre de comunicacions ferroviàries, a la línia que cap al nord enllaça amb Ulaanbaatar República de Mongòlia i les línies del Transsiberià i també amb la línia de Pequín-Baotou Té indústria basada en la producció agrícola elaboració de productes vegetals i carns, extracció d’olis, producció de llanes
paleoespècie
Paleontologia
Espècie extingida que representa un segment, delimitat arbitràriament, d’una línia evolutiva.
pinyonat | pinyonada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina