Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Linus Moulines i Gascons
Disseny i arts gràfiques
Llibreter.
Militant polític actiu, fou membre del POUM Arran dela guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament Hi fundà la Librería Politècnica 1958 i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista Exercí de…
Xesco Boix
Xesco Boix
© AVUI
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el músic, cantant de folk i animador d’espectacles infantils Francesc Boix i Masramon.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants Enregistrà discos i…
,
Berta Sinyol Gispert
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià en l’equip de bàsquet de Santa Susanna, passà a l’Universitat Barcelona BF 2001-03 i la Unió Esportiva Mataró 2003-06, i fou campiona d’Europa cadet amb la selecció espanyola A continuació fitxà pel Baloncesto Avilés 2006-07, dela Lliga Femenina 2, i l’Uni Girona 2007-11, amb el qual debutà en la màxima categoria
Josep Lluís Blanco Quevedo
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
Guanyà el Campionat de Catalunya de 3000 m llisos en pista coberta 2000 Posteriorment compaginà l’especialitat de cros amb els 3000 m obstacles Fou campió d’Espanya de cros 2006 i de 3000 m obstacles 2009, 2010, i de Catalunya d’aquesta última especialitat en cinc ocasions 2006-10 L’any 2006 baté el rècord català amb un registre de 812,86 min Participà en sis mundials de cros curt, en els quals guanyà la medalla de bronze per equips 2002, i en tres mundials …
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà dela Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans delaSelva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos…
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se a la filmació…
cala Bona
Cala
Cala situada al N de Tossa de Mar (Selva), a ponent de la cala de Pola.
Santa Cristina d’Aro
Santa Cristina d’Aro
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que comprèn gairebé tota la capçalera de la vall d'Aro, que travessa el terme en direcció W-E.
Situació i presentació Limita al S amb Tossa de Mar Selva, a l’W amb Llagostera i Caçà de la Selva Gironès, al N amb Cruïlles, a l’E amb Calonge i Castell d’Aro i al SE amb Sant Feliu de Guíxols El Ridaura travessa el territori d’W a E i el parteix en dos sectors Al N, el terreny és accidentat pels vessants muntanyosos de les Gavarres, fins prop del puig d’Arques, on hi ha els pobles de Santa Cristina d’Aro, Bell-lloc i Romanyà de la Selva Al S, el sector és accidentat per la serra de Sant Grau o de les Cadiretes el Montclar, 417 m, on es troba el poble de Solius, i que arriba fins a la mar,…
Tordera
La plaça Nova de Tordera i l’església parroquial de Sant Esteve
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la vall baixa de la Tordera.
Situació i presentació Limita amb els termes selvatans de Blanes E, Lloret de Mar NE, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera N, amb Sant Celoni W, del Vallès Oriental, i amb Sant Cebrià de Vallalta SW, Pineda i Santa Susanna S i Palafolls SE, del Maresme El territori a la dreta de la Tordera és accidentat pels vessants orientals del massís de Montnegre, amb els cims del turó de Ca n’Alomar 701 m, limítrof amb Sant Cebrià de Vallalta i Sant Celoni, i el turó de la Grimola 664 m, el puig d’Hortsavinyà 572 m i el puig de Caselles 672 m, també al sector de ponent del terme, la serra de Roca-…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina