Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
Grosseto
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al cor de la plana de la Maremma, a 12 km de la costa de la mar Tirrena i a 1 km de la vora dreta del riu Ombrone És un mercat agrícola i ramader, amb comerç de vi, oli, blat i llana Té indústria mecànica, alimentària, petroquímica i de materials per a la construcció Envolta la ciutat antiga una muralla hexagonal s XVI, al nord i al sud de la qual han sorgit nous barris de planta rectilínia, que han crescut parallelament al desenvolupament econòmic de la regió, iniciat a partir del 1930 amb treballs de sanejament i colonització
colorants de xanté
Química
Família de colorants sintètics consistents en un nucli de xantè substituït amb grups auxocroms, especialment amino, hidroxiamino i hidroxi, en les posicions 3 i 6.
D’acord amb el fet de si presenten o no un sistema fenílic com a substituent en la posició 9, hom els sol subdividir en triarilmetànics i diarilmetànics Entre els primers són importants la fluoresceïna Baeyer, 1871, l’eosina Caro, 1874 i les rodamines Cérésole, 1887 Entre els segons cal esmentar les pironines Bender, 1889 Molts colorants del grup del xantè tenen aplicació en la indústria dels plàstics, però llur ús en la tintura de la llana i la seda en bany àcid o del cotó mordentat amb taní és limitat, a causa de la seva lenta velocitat de tintura sobre aquests teixits
cacauet

Cacauets
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Llavor del cacauet.
Els cacauets, que tenen un elevat poder energètic 5,9 cal/g i un alt contingut en calci 1 mg/g i en fòsfor 4 mg/g, són directament comestibles, però habitualment són sotmesos a uns determinats processos industrials Un procediment corrent consisteix a sotmetre'ls a torrefacció i salar-los Una altra tècnica és de fregir-los amb oli de 3 a 10 minuts a 140°C i després salar-los o no Hom n'obté farina , oli oli de cacauet, una mantega i una proteïna, que és emprada en l’obtenció d’una fibra sarelon de propietats anàlogues a la llana
cultura de Paracas
Ceràmica de la cultura de Paracas
© X. Pintanel
Història
Cultura peruana desenvolupada a la petita península desèrtica de Paracas, al sud de Lima i a 18 km de l’actual port de Pisco (al golf homònim).
Té dues fases de desenvolupament la primera, i més antiga, anomenada Paracas Cavernas 300 aC — 200 dC, es caracteritza per enterraments de tipus comunal, fets a l’interior de cambres excavades a la roca, i al costat dels cadàvers momificats apareix una ceràmica de gran bellesa, amb dibuixos delimitats per incisions i pintada d’esmalt a la segona fase, anomenada Paracas Necrópolis , pertany un gran cementiri, situat prop del jaciment citat, on hom trobà 429 mòmies embolcallades amb les més formoses teles trobades al Perú Són fetes amb cotó i llana d’alpaca i vicunya amb gran…
Els vestits
El vestit, un producte de la cultura El vestit és un aspecte rellevant dels costums dels pobles de totes les latituds i de qualsevol època Potser ens imaginem que només podien anar nus els habitants d’una època molt llunyana, anterior tal vegada fins i tot a la segona glaciació de l’edat de la pedra De fet, però, des d’aquests orígens remots, la vestimenta ha seguit finalitats de naturalesa ben complexa En l’impuls originari cap a l’adopció dels vestits conflueixen motivacions psíquiques de diversa mena, de manera que hi ha finalitats paralleles, com són ara la d’embellir la persona amb…
la Sorollera
Vista de la Sorollera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector d’interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer del qual desguassen els barrancs que drenen el terme.
Els boscs de pins i pasturatges ocupen unes 2 600 ha El regadiu patates, hortalisses i alfals es limita a 28 ha, que aprofita l’aigua de fonts hi predominen els conreus de secà cereals 100 ha de blat, 25 d’ordi, 9 de civada i 8 de sègol, vinya 130 ha, oliveres 45 ha i ametllers 7 ha La cria de bestiar de llana i porcí i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia La vila 117 h agl 1981 842 m alt es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei
Brixen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Rienz i Eisack.
És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del segle X, reconstruït al segle XVIII, i la catedral, edificada al final del segle XVIII sobre unes restes del segle XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals segles XIII-XIV, i un baptisteri segle XI, amb murals dels segles XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del segle X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà…
Aşgabat
Ciutat
Capital de la República del Turkmenistan, que constitueix una ciutat administrativament independent d'ençà que el 1996 se separà de la província d’Ahal.
És situada en un oasi, al peu de Koppeh Dāgh, vora la frontera amb l’Iran Centre industrial filat i teixit de llana i de cotó, conserves de carn i de fruita, elaboració de vi, indústries metallúrgiques i de la pell, construcció de maquinària Universitat Seu de l’Acadèmia de Ciències del Turkmenistan i d’altres institucions d’investigació i d’ensenyament superior Estació de ferrocarril, entroncament de carreteres i aeroport Fundada pels russos el 1881, la ciutat rebé el nom de Poltorack del 1920 fins al 1927, data en què prengué definitivament la denominació actual L’any 1948 fou destruïda per…
torsió
Indústria tèxtil
Nombre de voltes de torsió que hom dóna a un fil en filar-lo amb la missió d’evitar que les fibres llisquin les unes sobre les altres.
El nombre de voltes que cal donar és determinat per la fórmula essent T la torsió, Nm el número mètric i K el coeficient de torsió que varia entre 85 i 120 per al cotó i la llana cardada i entre 60 i 90 per a l’estam Els fils d’ordit tenen més torsió que els de trama El sentit de la torsió és definit mitjançant les lletres S i Z Quan hom mira un fil vertical i veu les espires inclinades com la part central de la lletra S, es tracta de torsió S , anomenada també torsió dreta En cas contrari és torsió Z , anomenada també torsió esquerra
bitlla
Indústria tèxtil
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic, o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit; també és anomenada canilla.
En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es despleguen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina