Resultats de la cerca
Es mostren 977 resultats
Breviarum de Musica
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 42 Breviarum de Musica Caplletra del foli 31v, obtinguda amb un petit monstre amb cos de peix i cap de gos, combinat amb un senzill motiu vegetal Arxiu Mas Breviarum de Musica Caplletra “A” del foli 59, amb la representació d’una àguila, dibuixada amb destresa, que sosté una tija derivada en diverses formes vegetals Arxiu Mas Es tracta d’un manuscrit compost per 112 folis 25,70 × 34,70 cm, escrit en lletra carolina del segle XI * en tinta negra amb epígrafs Segons J Gudiol * i J Pijoan * , aquest volum, de decoració no gaire abundant, pogué…
La miniatura catalana en el camí del 1200
Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Historiografia catalana
Heraldista i arxiver.
Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta corporació es…
Miscel·lània: Còmputs pasquals i d’altres
Art romànic
Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 2341 Còmputs pasquals Un dels folis inicials del còdex, amb unes taules emmarcades per una estructura arquitectònica Un altre dels còdexs de possible procedència ripollesa segle XI, citat per J Gudiol * , bé que per alguns és més que dubtós que sigui escrit a Ripoll, és el Ms Lat 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París es tracta d’una miscellània composta per 273 folis escrits sobre pergamí 27, 50 × 36, 50 cm, que inclou texts com l’ Smaragdus foli 14, S Augustinus, Adversus quinque haereses… foli 136, Virgilius Tapsensis, Dialogus contra Arianos……
Sacramentarium Rivipullense (Ripoll)
Art romànic
Museu Episcopal de Vic Ms 67 Sacramentarium Rivipullense Detall del foli 67v, amb una caplletra “C”, decorada a base d’un motiu imaginari, amb combinacions animals i vegetals Museu Episcopal de Vic Sacramentarium Rivipullense Foli 36v, en el qual ha estat representada la divinitat amb trets humans G Llop Aquest manuscrit el componen 221 folis 295 × 225 mm és conegut com a Sacramentarium vicense i que procedia de la Seu vigatana, no obstant sigui molt probable un altre origen De caràcter “francoromànic” per la seva escritura * , és a dir, carolí, presenta tintes negres i…
Homiliae Sancti Augustini super Iohannem
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 27 és un còdex d’escriptura carolina tinta i vermell, integrat per 237 folis i de mides notables 48 x 35 cm Porta el número II de l’ordre de Villanueva i és un manuscrit de la Catedral de Vic Inventariat amb el número 7521 * Segons Gudiol és producte del segle XI i possiblement una creació ausetana, perquè figurà des d’antic a la biblioteca capitular de Vic * Homiliae Sancti Augustini… que Eduard Junyent situava en el primer terç del segle XI, encara que sense donar el número de catàleg * , i que són la base d’una illustració recollida en…
Beatus
Nom genèric amb què es coneix el grup de llibres miniats format pels diversos exemplars del comentari a l’Apocalipsi derivats de l’obra escrita per Beat de Liébana.
Es tracta, en la seva majoria, de llibres de gran format, escrits sobre pergamí i profusament illustrats Se’n coneixen fins a 34 exemplars, conservats en diverses institucions, dels quals 24 estan gairebé complets i 22 conserven miniatures La procedència dels manuscrits fa pensar que els llibres eren destinats a ambients monàstics, si bé alguns exemplars, principalment els de patrocini reial, podrien haver estat concebuts com a regal de luxe per ocasions especials El Commentarium in Apocalypsin de Beat de Liébana redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786 comprén el text…
Eduardo González Hurtebise
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a historiador,…
joglar
Literatura
Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals.
Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit El joglar de gestes , a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple El joglar de lírica , a càrrec del qual anava la…
minnesinger
Música
Literalment ’cantor de l’amor'.
Equivalent germànic del trobador provençal El moviment dels minnesänger , que s’inicià a la darreria del segle XII i es desenvolupà al segle XIII, guarda molts punts de contacte amb el moviment trobadoresc extracció social dels poetes compositors, temàtiques, formes poètiques i estil musical La major part dels minnesänger eren d’origen aristocràtic, contràriament al que succeeix amb els meistersänger , els integrants del moviment poeticomusical que prengué el relleu de la cançó lírica germànica, que eren d’origen menestral A part la temàtica amorosa, també tocaren el tema de les croades i els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina