Resultats de la cerca
Es mostren 1278 resultats
Partit d’Unió Republicana Autonomista
Història
Nom adoptat pel blasquisme el 1908, arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana
.
L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del…
Els oceans
Aquests mapes representen les mars, com ho fa el mapa 73, fet ben rar a quasi tots els atles Primer, el relleu dels fons marins segon, la productivitat dels oceans i les captures de pesca tercer, els corrents marins més importants i, finalment, la localització dels principals recursos minerals i petroliers A diferència d’allò que passa als continents, on els organismes productors de matèria orgànica –les plantes autòtrofes– solen ser macroscòpics i sovint de mida gran arbres, als oceans els organismes fotosintètics o productors primaris són fonamentalment microscòpics més d’un 95% de la…
saprogen | saprògena
Biologia
Dit dels organismes capaços de corrompre la matèria orgànica, de produir-ne la descomposició.
bromo-
Química
Forma prefixada del mot grec βρόμος, que indica que una substància orgànica conté brom.
Ex bromoacètic , bromoform En la denominació sistemàtica dels composts complexos, indica el lligand bromur Ex anió tetrabromomercuriat II
organicisme
Medicina
Teoria mèdica que sosté que tota malaltia té com a causa una lesió orgànica.
productor | productora
Ecologia
Dit de l’ésser capaç de sintetitzar matèria orgànica a partir de substàncies minerals.
Les plantes verdes són éssers productors Es troben sempre a l’origen de la cadena alimentària
acantina
Anatomia animal
Protistologia
Substància orgànica, anàloga a la quitina, que forma les espines o esquelets dels radiolaris.
dicloro-
Química
Prefix que, en una molècula orgànica, assenyala la presència de dos àtoms de clor.
hormona
Hormones humanes més destacades de les glàndules endocrines
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció interna, i l’…
humus
Geologia
Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d’humificació.
Els tipus d’humus principals són el mor , el moder i el mull , creats en condicions d’aerobiosi, i l' anmoor i la torba , formats en condicions anaeròbiques