Resultats de la cerca
Es mostren 1279 resultats
Justus von Liebig
Química
Químic alemany.
Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels…
Partit d’Unió Republicana Autonomista
Història
Nom adoptat pel blasquisme el 1908, arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana
.
L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del…
saprogen | saprògena
Biologia
Dit dels organismes capaços de corrompre la matèria orgànica, de produir-ne la descomposició.
bromo-
Química
Forma prefixada del mot grec βρόμος, que indica que una substància orgànica conté brom.
Ex bromoacètic , bromoform En la denominació sistemàtica dels composts complexos, indica el lligand bromur Ex anió tetrabromomercuriat II
organicisme
Medicina
Teoria mèdica que sosté que tota malaltia té com a causa una lesió orgànica.
productor | productora
Ecologia
Dit de l’ésser capaç de sintetitzar matèria orgànica a partir de substàncies minerals.
Les plantes verdes són éssers productors Es troben sempre a l’origen de la cadena alimentària
acantina
Anatomia animal
Protistologia
Substància orgànica, anàloga a la quitina, que forma les espines o esquelets dels radiolaris.
dicloro-
Química
Prefix que, en una molècula orgànica, assenyala la presència de dos àtoms de clor.
hormona
Hormones humanes més destacades de les glàndules endocrines
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció interna, i l’…
humus
Geologia
Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d’humificació.
Els tipus d’humus principals són el mor , el moder i el mull , creats en condicions d’aerobiosi, i l' anmoor i la torba , formats en condicions anaeròbiques