Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
Hongria 2012
Estat
Manifestacions a Budapest durant el mes de gener pel conflicte entre l’Estat i la Unió Europea © Scott Jones La inestabilitat política davant la deriva autoritària del Govern presidit per Viktor Orbán va ser el punt més destacable del 2012 Els enfrontaments amb les autoritats europees van ser constants davant els nombrosos intents que va fer el Govern hongarès d'introduir diverses reformes legislatives que violaven lleis europees fonamentals Al mes de gener, Orbán va impulsar diverses lleis que afectaven la independència del Banc Central, el poder judicial o la protecció de dades També va…
pollegó
Oficis manuals
Agronomia
Pua més curta que forma angle amb el pla de les dues pues en les quals es bifurca el pal de la forca de remenar palla.
moc
Transports
Pal subjecte pel seu extrem superior al tamboret del bauprès, per on passen els vents o caps que subjecten els botalons de floc i de petifloc.
granera
Transports
Obertura practicada a la part superior del pal d’una embarcació on va col·locat el bossell per on passen els caps per a hissar l’antena.
guaira
Transports
Vela triangular pròpia d’embarcacions menors, com llanxes i bots, que va unida d’una banda al pal mascle i de l’altra a la botavara.
combinació
Heràldica
Unió de dues o més peces per a formar-ne una de diferent o composta com, per exemple, el cap-pal, la creu o el fretat.
blanca
blanca
Música
Figura de nota musical formada per una rodona i un pal; equival, en durada, al doble de la negra i a la meitat de la rodona.
bau de cofa
Transports
Cadascuna de les fustes que, disposades a estribord i a babord d’un pal, en direcció proa-popa i recolzades sobre les catxoles, sostenen la cofa.
estípit
Art
Història
Cristianisme
Pal vertical de la creu, travessat pels braços, que en els santcrists sol dur afixats el títol, a la part superior, i el supedani, a la inferior.
forca
Forques de fusta (esquerra) i de ferro (dreta)
© Fototeca.cat
Agronomia
Pal amb dues o més puntes o branques en un cap que serveix per a regirar, apilotar, etc, palla, fems, etc, agafar garbes i carregar-les, etc.
Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent