Resultats de la cerca

El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit…

És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…

En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària Benissàmit, el de Balansat Portumany, el de Portmany i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària Tanmateix, continuaren apareixent cinc quartons al llarg dels segles el que…

És una plana fèrtil i clau del pas de l’altiplà d’Anatòlia a les grans valls mesopotàmiques i del Llevant pel port del centre del Taure, dit portes de Cicília o porta de Ferro L’obertura vers Síria i Mesopotàmia li donà ràpidament les novetats econòmiques neolítiques, conegudes pels nivells inferiors de Tars i de Mersin No constituí mai part de l’imperi hitita Al segle XVI aC la part oriental de Cilícia era ocupada pel regne de Kizzuwatna, que feu un tractat en paritat amb els hitites Segons fonts posteriors, els daniuna , un dels pobles de la mar, passaren per aquesta zona i…

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…

És un art autòcton i ple de personalitat, malgrat la pressió bizantina i les influències siríaques i palestines En el primer període de formació i tempteig segles IV-V, l’arquitectura ruïnes d’esglésies tenia més de l’estructura de l’antic temple egipci que no de la basílica grecoromana l’alt relleu tendí a substituir l’estatuària la pintura i la tapisseria eren caracteritzades per l’estilització i els contrasts El període copte pròpiament dit segona meitat del segle V —primera meitat del segle VII correspon al de la proliferació de monestirs i esglésies a Egipte L’arquitectura tenia aires de…

Les congregacions marianes sorgiren el 1560, al Collegi Romà dels jesuïtes, i foren erigides canònicament el 1584 per Gregori XIII Fins a la supressió de la Companyia de Jesús 1773, eren associacions masculines, radicades en cases de l’orde, i esdevingueren un important instrument de la Contrareforma Als Països Catalans, la primera congregació fou fundada per Bernat Crespí, vers l’any 1571, a Palma Mallorca, i seguí la de l’església de Betlem de Barcelona 1590 i la de Gandia 1599 Durant la supressió dels jesuïtes, moltes congregacions passaren a la jurisdicció episcopal, cosa que…

A Mallorca i a Eivissa, els forans constituïen un estament específic mà de fora o mà forana i tenien participació com a tal en el govern municipal Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà , que es reunia alternadament a Sineu i a Inca una delegació d’aquest sindicat formava part del Gran i General Consell , del qual constituïa un terç del total de representants A partir de mitjan s XIV només una minoria era propietària de la terra, molts conreaven els camps de rics ciutadans i uns altres pocs estaven…

La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de les corts, el…

Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n’anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi continuaren…