Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana  i Almanaque de El Áncora  i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’Amadeu…

A quinze anys guanyà el primer premi de poesia Màrius Torres i el 1966 el Joan Casulà amb Retalls del diari d’un adolescent 1967 El 1979 publicà un segon poemari, Nadir Poemes Establert a Barcelona el 1965, treballà fins al final dels anys setanta com a corrector d’estil per a nombroses editorials Edicions 62, Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Bruguera, Doyma i Seix i Barral Posteriorment compaginà la docència, com a catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes 1980-2008, amb la dedicació a la literatura director de “Els llibres de Glaucos” 1982-85 de l’editorial Laertes,…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent,…

Més d’un 40% 450 ha de la superfície és ocupada pel regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, amb predomini total dels tarongers la resta es divideix, en parts iguals, entre el secà garrofers i terres improductives, al sector muntanyós Hi ha magatzems de preparació de fruita i algunes indústries modernes Ambdues activitats donen feina a la meitat dels actius La població ha tingut un creixement continu des del 1900 El poble 4 759 h agl 2006, llosers 9 m alt és prop de l’antic camí de Barcelona a València L’església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador Té l’origen en una antiga alqueria…

 

La seva església és el santuari de la Plana , on és venerada la Mare de Déu de la Plana Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana , amb una potència installada de 5 000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamisell

Torre de guaita de l’actual partida de la Plana, que a l’edat mitjana fou una petita demarcació que depenia originàriament del terme de Mont-roig Més tard passà al terme de Cambrils L’única constància d’aquesta torre és un document del segle XIV en què es consigna a la Plana una torre de defensa i quatre o cinc edificis més, en el que sembla que era un petit nucli de població No resten vestigis d’aquesta fortalesa

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…