Resultats de la cerca

Dedicada activament a la literatura infantil i juvenil, tant en l’organització de cursos i seminaris com en la creació d’obres originals, la seva primera publicació aparegué el 1983 Gegants Des d’aleshores ha mantingut una prolífica activitat, amb títols com Sopa de lletres 1984, El país de la no-memòria 1988, Xino-xano 1992 o la sèrie de Marieta Marieta es disfressa 1990, Marieta i el telèfon 1990, premi Crítica Serra d’Or 1991, Marieta conductora 1996 o Marieta inventora 1998, entre moltes d’altres

Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual vincula Vallmitjana amb…

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, es proclamà cinc cops campió d’Espanya –en iols de quatre 1953, 1955, outriggers de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958– i sis cops de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Competí amb la selecció espanyola en un Europeu 1953 i uns Jocs Mediterranis 1955

Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent,…

Més d’un 40% 450 ha de la superfície és ocupada pel regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, amb predomini total dels tarongers la resta es divideix, en parts iguals, entre el secà garrofers i terres improductives, al sector muntanyós Hi ha magatzems de preparació de fruita i algunes indústries modernes Ambdues activitats donen feina a la meitat dels actius La població ha tingut un creixement continu des del 1900 El poble 4 759 h agl 2006, llosers 9 m alt és prop de l’antic camí de Barcelona a València L’església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador Té l’origen en una antiga alqueria…

La seva església és el santuari de la Plana , on és venerada la Mare de Déu de la Plana Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana , amb una potència installada de 5 000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamisell

Torre de guaita de l’actual partida de la Plana, que a l’edat mitjana fou una petita demarcació que depenia originàriament del terme de Mont-roig Més tard passà al terme de Cambrils L’única constància d’aquesta torre és un document del segle XIV en què es consigna a la Plana una torre de defensa i quatre o cinc edificis més, en el que sembla que era un petit nucli de població No resten vestigis d’aquesta fortalesa

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat,…

Aquest jaciment es troba prop de Castelló, en estrats datats de l’Aquitanià La conca, situada uns 40 km a l’W de Castelló, té forma allargada, acaba cap al N en tres branques i s’estén des de la localitat de Ribesalbes fins a Rubiols a Aragó el jaciment se situa a la sortida del poble després de travessar el riu Mijares i consta de dos trams l’inferior, argilós i amb aparició freqüent de guixos, i el superior, compost per margues de tons clars, taulajades i amb una olor fètida a la percussió, tram en el qual s’han trobat les restes fòssils Les margues clares taulajades presenten impregnació…