Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Atlas lingüístico de la península ibérica
Atles lingüístic de les tres llengües romàniques peninsulars: català, castellà i portuguès.
Dirigí l’obra Tomás Navarro Tomás Les enquestes del domini català foren fetes per Francesc de B Moll i Manuel Sanchis i Guarner, a partir del 1933 interrompudes per la guerra civil de 1936-39, foren acabades el 1952 Suprimeix les ciutats i dedica una atenció especial als pobles arraconats, immunitzats de l’anivellació lingüística hi figuren 95 localitats catalanes Només n'ha estat publicat un volum Fonética Madrid, 1962
la Prenyanosa
Poble
Poble del municipi de Cervera (Segarra), situat en un coster a l’esquerra del Sió.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 1024 amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera Formà municipi independent fins l’any 1972 L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa en un enclavament, les caseries de Tudela i Queràs
Unarre
Poble
Poble (1.218 m alt.) de municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a la dreta del riu d’Unarre, a mitja vall; de la seva església parroquial (Sant Julià) depenen les de Sant Pere i de Sant Joan d'Aurós.
La jurisdicció de tota la Vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l’antic castell de Puigllorenç
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el…
Bartomeu Ferragut Oliver
Literatura catalana
Cronista.
Prevere i beneficiat de l’església parroquial de Selva, és autor d’un noticiari de Mallorca, en català, conservat a la Biblioteca March de Mallorca, barreja de dades diverses, on recull esdeveniments locals, penalitats i privacions soferts pels illencs ocorreguts durant els anys 1747-71 a diferents pobles de Mallorca El llibre el copià, el 1846, el seu nebot, el doctor Joan Ferragut Solivellas Modernament ha estat editat per l’historiador Ramon Rosselló 2001
trient
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana de coure del valor d’un terç d’as.
Amb la reforma de Constantí fou equivalent a la tercera part del solidus d’or Hom en baté a moltes seques de l’imperi Diversos pobles bàrbars imitaren aquest valor monetari i l’encunyaren preferentment A la península Ibèrica en bateren els sueus i els visigots i, des del regnat de Leovigild 568-586, fou l’únic valor monetari d’or del reialme visigot El seu pes era de 1,55 g d’or teòric
marcomà | marcomana
Història
Individu d’un poble germànic que habità els territoris situats entre els rius Elba i Oder.
Els marcomans combateren els exèrcits de Roma, i després de les victòries de Drus 9-8 aC emigraren a Bohèmia, on aconseguiren l’apogeu de llur poder i estengueren llur domini sobre molts pobles veïns Combatuts enèrgicament per Marc Aureli a les planures del Danubi, hagueren de signar la pau amb l’emperador Còmode A partir del s III decaigué la seva importància, i, més tard del s VI, es refugiaren a Baviera
gal·lès | gal·lesa
Etnografia
Individu d’una ètnia europea, dependent administrativament i políticament de l’estat britànic, que es conserva com a entitat nacional diferenciada d’Anglaterra per la raça, l’idioma i la cultura (Gal·les).
El substrat racial bàsic de l’individu gallès prové de la fusió dels pobles portadors de la cultura megalítica, petits d’estatura i bruns, amb els celtes, alts i rossos Històricament, la romanització no alterà substancialment els factors ètnics ni gairebé tampoc els culturals Les successives onades invasores sofertes pel poble gallès no han aconseguit, fins avui, de vèncer la resistència d’una nació que lluita per mantenir íntegra la seva essència
raça etiòpida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm els caràcters antropològics de la qual constitueixen una transició entre els de les races negres i les blanques: la pell molt fosca, el cos esvelt, les espatlles amples, els malucs estrets i els membres llargs i prims són característiques pròpies dels negres; els cabells són arrissats i la fisonomia és semblant a la dels euròpids: cara ovalada, nas recte i poc ample, llavis fins i mentó sense prognatisme.
L’estatura és bastant alta 1,65 a 1,70 m Els pobles etiòpids habiten al massís d’Abissínia galles i amhares i Somàlia somalis i danakils s’estenen al nord per la vall de Nil nubis, i pel sud arriben fins al nord del Sudan massais, nandis i suks També són inclosos en la raça etiòpida els fulbes, poble nòmada que s’estén des de l’Atlàntic fins al llac Txad
abstinència
Religió
Privació d’un plaer o d’un menjar, especialment de carn, en compliment d’un precepte religiós o d’un vot especial.
L’abstinència fou practida per molts pobles de l’antiguitat La Bíblia enumera una sèrie d’aliments prohibits als israelites, com la sang i els animals estrangulats Els musulmans durant el Ramadan s’abstenen de fumar i dels actes sexuals El cristianisme ha practicat també l’abstinència, més rigurosa en els ambients monàstics i ascètics, i encara més especialment a l’Esglésies d’Orient Les Esglésies protestants consideren, generalment, l’abstinència contrària a l’evangeli
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina