Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
common law
Dret
Locució que designa la font més antiga del dret comú anglès.
Com a recopilació, iniciada pels tribunals reials a partir del s XI, s’oposa a d’altres costums locals dispersos Pren els elements d’una síntesi i selecció de costums locals d’Anglaterra, d’altres països nòrdics i del dret romà, que es van unificant a través de la pràctica dels tribunals que es basen en la regla dels precedents Tot i les transformacions sofertes pel naixement de l'equity law i de la importància presa actualment pel poder legislatiu, continua essent la font del dret més important d’Anglaterra i base del sistema jurídic dels països de colonització britànica
Congrés Mundial de la Natura
Òrgan principal de govern de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) que té per objectiu millorar la gestió del medi ambient i el desenvolupament humà, social i econòmic.
Celebrat per primer cop l’any 1948, des del 1996 té lloc cada quatre anys en un estat diferent, i reuneix durant uns quants dies múltiples líders de govern, representants del sector públic de diversos estats, organitzacions no governamentals, companyies, agències de les Nacions Unides i diverses organitzacions socials El fòrum, obert a tothom, permet debatre, proposar solucions i intercanviar informacions i experiències en matèria de medi ambient i desenvolupament El darrer congrés se celebrà a Barcelona a l’octubre del 2008, i va reunir més de 8 000 líders mundials responsables de la …
ecolocalització
Biologia
Sistema d’orientació de certs animals, consistent en l’emissió d’ones ultrasonores que en ésser reflectides per la superfície d’objectes presents en el medi, són copsades pel mateix animal emissor, que és capaç d’interpretar-les i d’orientar-se, evitar obstacles, capturar preses, etc, en l’obscuritat.
Aquest sistema és emprat per les ratapinyades de l’ordre dels quiròpters, pels dofins cetacis odontocets, per una salangana asiàtica Collocalia inexpectata i un caprimulgiforme americà Steatormis caripensis Els sons, emesos discontínuament, presenten una cadència variable segons els individus i les situacions en què es troben Així, la ratapinyada comença per emetre un so per segon, i arriba a diversos centenars per segon quan és a prop de la presa La interpretació que fan del so reflectit que reben eco , inclou el temps transcorregut entre l’emissió i la recepció, i la…
Angeles Mastretta
Literatura
Escriptora mexicana.
Estudià periodisme i, al costat de la seva obra narrativa, continua exercint de periodista i collaboradora habitual de diferents mitjans de comunicació mexicans Es donà a conèixer com a novellista a Arráncame la vida 1985, que fou molt ben rebuda per la crítica i el públic La seva obra novellística continuà a Mujeres de ojos grandes 1995, Mal de amores 1997 i Ninguna eternidad como la mía 1999 Ha publicat dos llibres d’assaig, Puerto libre 1993 i El mundo iluminado 1998 Hom ha dit que la seva obra recull la progressiva presa de consciència del feminisme mexicà
Nova Economia Clàssica
Economia
Escola de pensament econòmic desenvolupada a partir de l’obra de Robert E.Lucas
.
Se centra en l’anàlisi macroeconòmica basada en el comportament dels individus, i destaca la importància de la formació d’expectatives racionals en el procés de presa de decisions per part dels individus, els quals empren tota la informació disponible de manera adequada D’aquesta manera els agents del sector privat de l’economia coneixen les regles que regeixen el comportament de les autoritats econòmiques i les tindran en compte a l’hora d’actuar, la qual cosa fa que les actuacions públiques per reduir les oscillacions de l’activitat econòmica tinguin un efecte molt menor de l’…
Pere de Benviure
Història
Secretari reial, al servei de Joan I de Catalunya-Aragó ja des del 1380.
En morir el rei 1396 dificultà la presa legal del poder per la reina Maria, muller de Martí I, en negar-se a lliurar-li el testament de què era dipositari, i fou encartat però sembla que no empresonat en el procés obert per ella contra els antics collaboradors de Joan I absolts el 1398 el 1397 figurava novament com a secretari reial Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer d’Anglesola Fou armat cavaller el 1399 Fou un bon prosista les seves lletres són d’un gran valor literari influït per l’humanisme
Ferriz de Lizana
Història
Ric home, fill de Rodrigo.
S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis
‘Abd al-Qādir
Música
Musicògraf persa.
Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès
Ferrer Pallarès
Història
Paborde de la seu de Tarragona.
A la cort de Barcelona del 1228 es comprometé a participar en la conquesta de Mallorca amb una galera armada i quatre cavallers Formà part del consell de guerra de Jaume I i es distingí per la seva habilitat i astúcia en l’enderrocament d’una torre, a la presa de la ciutat de Mallorca Tingué problemes a l’hora del repartiment de botí i la seva casa fou saquejada Fou nomenat administrador de la seu de Mallorca mentre es decidia el plet sobre la dependència seva de Barcelona L’any 1238, un cop conquerida la ciutat de València, passà a aquell bisbat
Fernán Pérez Coronel
Religions orientals
Judaisme
Nom que adoptà l’últim gran rabí de Castella, Abraham Senior, en convertir-se arran del decret d’expulsió del 1492.
Durant el regnat d’Enric IV de Castella fou arrendador major d’imposts Decidit partidari de la causa de la princesa Isabel, intervingué 1473 en la reconciliació d’aquesta amb el rei i l’ajudà en la presa de Segòvia 1374 Detingué durant molts anys el càrrec d’arrendador major dels imposts de la corona de Castella i finançà, juntament amb Iṣḥaq Abravanel, la guerra de Granada Fou batejat solemnement a Guadalupe amb diversos membres de la seva família i apadrinat pels reis Isabel i Ferran, dels quals rebé una hidalguía i un regiment a Segòvia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina