Resultats de la cerca
Es mostren 3035 resultats
Nicolas Chédeville
Música
Compositor i sonador de musette francès.
Pertangué a una família parisenca d’intèrprets i constructors de musettes , emparentats amb la família Hotteterre Louis Hotteterre, oncle avi i padrí de Nicolas, li ensenyà la seva música i l’art de tornejar els instruments El 1725 entrà a l’orquestra de l’Òpera com a oboista i sonador de musette El 1729 obtingué el privilegi de publicació de les seves obres, i en algunes s’autoanomenà Chédeville le jeune Fou, també, professor de musette , i en algunes ocasions els documents que s’hi refereixen l’anomenen "mestre de musette de les dames de França" La publicació "…
Iris. Revista festivo- deportivo-literaria
Esport general
Publicació dedicada a la difusió d’esdeveniments festius, esportius i literaris de les comarques lleidatanes.
Escrita en castellà, aparegué per primera vegada a Lleida el 9 de juny de 1922 i fou una de les revistes pioneres del seu àmbit a les comarques de ponent, a la vegada que també prestava atenció a l’activitat femenina, fins aleshores residual Seguia els equips lleidatans, amb cròniques dels campionats i seguiment dels jugadors
segrestar
Recollir, l’autoritat judicial o administrativa (una publicació que hom preveu que pot ésser delictiva).
Revista Orfeó Català
Publicacions periòdiques
Publicació impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic a partir del 1985.
Dirigida per Joan Potau i editada per l’editorial de Bartomeu Costa-Amic Han format part de l’equip de redacció Josep M Murià, Miquel Martí i Paul Ruis i Gusils El seu contingut fa referència a notícies de les activitats de l’entitat, articles culturals i polítics Hi han collaborat, entre altres, Ferran Batalló, Antoni Solà, Carles A Gasòliba, Josep M Ainaud, Bartomeu Costa-Amic, Francesc Vinyals i Marc-Aureli Vila, entre d’altres
Nació Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació impresa en català, editada per un grup de catalans residents a Santiago de Cuba.
Aparegué entre els anys 1921 i 1922 Entre els articles que publicava n'hi havia de caire independentista, informava de les activitats de la colònia catalana i de Catalunya Fou dirigida per Albert Daroca i Giralt, publicà al voltant de 13 números
Agronomy Journal
Agronomia
Publicació bimensual de la Societat Americana d’Agronomia (fundada l’any 1907) apareguda el 1908.
Revista especialitzada on hom presenta els avenços sobre cultivars, sòls i susbtractes, agroclimatologia, modelatge, software , tecnologia i tècniques experimentals agrícoles És una de les publicacions més antigues i prestigioses sobre recerca agrícola
Ciencias y Artes Revista Balear de Literatura
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal bilingüe de Palma (15 de gener de 1872 — 31 de desembre de 1874).
La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en diverses…
El Crit de la Muntanya
Política
Publicació mensual política, fundada i dirigida a València (1922-23) per Vicent Tomàs i Martí.
D’orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles Arribà al número 17
Gazeta de Vich
Publicacions periòdiques
Publicació trisetmanal de Vic creada per Jaume Colell el 1914; perdurà fins l’any 1931.
Continuà la Gazeta Vigatana 1904-05 i la Gazeta Montanyesa 1905-14 Feu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, bé que al final les acceptà
opus
Música
Terme provinent del mot llatí opus ('obra'), sovint abreujat ’op.', que s’utilitza juntament amb un número per a indicar la posició cronològica d’una obra, o un grup d’obres, amb relació a la resta de peces que constitueixen el catàleg d’un compositor.
Cal tenir en compte, però, que sovint els números d’opus han estat introduïts pels editors, de manera que poden obeir més a la data de publicació que a la data de composició de l’obra Beethoven fou el primer compositor que utilitzà els números d’opus amb una certa consistència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina