Resultats de la cerca
Es mostren 3950 resultats
germana de la caritat del tercer orde del Carme
Cristianisme
Membre de la congregació fundada per Joaquima de la Mare de Déu del Carme Conté i Ribas i Joan Àngel Torrents, a Palma (Mallorca) el 1874.
Les tres cases que tenien a Mallorca foren agregades, el 1951, a la congregació de germanes carmelitanes del Sagrat Cor de Jesús , fundades a Màlaga el 1924 per Assumpció Soler i Gimeno, congregació que s’ha estès més per la part d’Andalusia, Castella i Portugal actualment, a part les cases de Mallorca, en tenen una a Quart de Poblet Horta
Joan Bertrand Elizalde
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Quedà quart en el V Gran Premi d’Espanya-XI Internacional de Barcelona de 125 cc, organitzat pel Reial Moto Club de Catalunya 1954 Morí en un accident, participant en un campionat El 1957 es creà, en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, el Trofeu Joan Bertrand, que s’atorgava a l’equip més ràpid en les dues primeres voltes
Vicent Oliag i Carra
Història
Advocat i polític.
Membre de la Societat d’Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al Pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d’Agricultura Fou vicepresident de la Cambra Agrícola 1891 i promogué els sindicats d’agricultors, el Banc Regional i la construcció del ferrocarril de València a Conca Milità en el partit liberal i fou diputat i senador
Lars Onsager
Física
Físic i químic noruec, naturalitzat nord-americà.
De molt jove es dedicà a l’estudi de la termodinàmica dels processos irreversibles Catedràtic a la universitat nord-americana de Yale des del 1945, aprofundí i millorà les teories de Debye i Lorentz sobre els electròlits i els dielèctrics Hom li deu la formulació del quart principi de la termodinàmica El 1968 li fou atorgat el premi Nobel de química
Muḥammad Sa‘īd Paixà
Història
Virrei d’Egipte (1854-63).
Quart fill de Muḥammad ‘Alī , ocupà el càrrec a la mort del seu nebot, Abbās Hilmī I d’Egipte Portà terme una política progressista promulgà 1858 una llei de reforma agrària a favor dels fellahim , abolí l’esclavitud 1856, afavorí les investigacions arqueològiques europees, impulsà la construcció del ferrocarril i feu costat definitivament al projecte de Lesseps relatiu al canal de Suez
Francesc Antoni Vidal
Economia
Política
Comerciant i polític.
El 1713 era membre del Consell de Cent Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona octubre del 1713 Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita
quinta del llop
Música
Interval de 5a defectuós present en alguns sistemes d'afinació.
En el sistema pitagòric, és l’única 5a no exacta de les dotze que formen el cicle de quintes, i resulta més curta que la 5a J En el temprament mesotònic de "quart de coma", és 36,5 cents més llarga que la justa, mentre que la resta de quintes del cicle es troben 5,5 cents per sota de l’interval perfecte
mixolidi
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): T-T-S-T-T-S-T.
És el mode comú al setè autèntic i vuitè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tetrardus 'quart' perquè és el mode basat en la quarta de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de sol, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions
frigi
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): S-T-T-T-S-T-T.
És el mode comú al tercer autèntic i quart plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també deuterus 'segon' perquè és el mode basat en la segona de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de mi, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions
Francisco Herrera
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
S'installà a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del s XVIII Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1714, el de Sant Martí 1722 i el de Sant Sebastià, de la seu 1754
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina