Resultats de la cerca

Autodidacta, s’inicià en el dibuix i la pintura Als divuit anys descobrí la fotografia i començà a treballar-hi de manera independent Del 1978 al 1981 residí a Barcelona, on realitzà la sèrie Peluquerías 1979, i posteriorment retornà a Madrid, on s’installà definitivament En la seva obra apareixen retrats de personatges coneguts del món cultural madrileny, natures mortes, autoretrats amb elements simbòlics, etc Són composicions molt elaborades amb una posada en escena meticulosa dels elements i les figures Utilitzà la tècnica de l’acoloriment amb aquarelles del material…

Feu estudis de medicina Exposa a Barcelona des del 1956 Publicà Barcelona, blanc i negre 1964 dins un objectivisme ambiental que defuig la retòrica expressionista, i Costa Brava show 1966, i illustrà, amb retrats espontanis, les Conversaciones en Cataluña 1966 de Salvador Pàniker, Los cachorros  1967 de M Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano 1967, Andalucía Barroca 1978, Catalunya des del mar i Catalunya a vol d’ocell 1982 i 1985 texts de C Barral, Barcelona a vol d’ocell 1987, text de M Roig i L’Empordà 1997, amb text d’A Puigverd, etc El 1992 feu a Barcelona la seva…

Es formà a Barcelona i a París Dotat d’una gran expressivitat, aconseguí renom com a illustrador Publicà acudits a L’Esquella de la Torratxa i illustrà obres infantils i didàctiques, com La conquesta de València 1932, Les victòries de Roger de Llúria 1932, de Melcior Font, Rondalles populars 1933, de Valeri Serra i Boldú, i d’altres Durant els anys de la Segona República també pintà murals d’escoles Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya, s'exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 i estigué internat als camps de concentració d'Argelers, de les Haràs Perpinyà, del Barcarès i d’…

Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…

Fill d’un sastre de la família de pintors Rigau A Perpinyà potser fou aconsellat per Antoni Guerra el Vell Freqüentà a Montpeller els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dick, així com l’acadèmia de Joan de Troy Passà quatre anys a Lió i el 1681 arribà a París, on adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l’any següent guanyà el concurs de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d’Anoc Le Brun l’aconsellà de seguir els cursos de l’Académie i el 1685, en guanyar el premi de Roma, li…

Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats…

Anà a Itàlia 1736-39, on féu el Mercuri lligant-se la sandàlia Musée du Louvre per presentar-se a l’Académie 1744 Per encàrrec de Lluís XV en féu una rèplica, que, juntament amb Venus confiant un missatge a Mercuri 1748, fou enviada a Frederic II actualment ambdós als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín Entre el 1750 i el 1758 treballà per a Mme de Pompadour a Choisy-le-Roi i a Sèvres, i féu gracioses escultures que són retrats idealitzats de la favorita, com el grup de l' Amor i l' Amistat 1758, ambdues al Musée du Louvre Però les seves obres mestres, d’un…

Format a la ciutat de Mèxic amb José MVelasco —que no el convencé com a mestre—, anà a Barcelona 1904, on fou deixeble de Francesc d’AGalí, que estimulà la seva personalitat Ajudat econòmicament pel seu condeixeble Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats El 1906 exposà a la Sala Parés Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic, on participà en la revolució a Zacatecas Interessat per l’antropologia, s’identificà amb la vida dels indis i s’establí a Xochimilco el 1928 Tornà a Zacatecas…

Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de PCézanne, Hde Toulouse-Lautrec i PPicasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics ChSutine, JPascin, MKisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs i negres, i…

Anà a París a dirigir l’exhibició de les mostres d’estotgeria del seu pare a l’Exposició Universal del 1867, on tingué ocasió de relacionar-se amb d’altres joves, d’estudiar a l’escola d’arts decoratives i de viatjar repetidament per Europa El 1878 s’establí de marxant d’art amb signe de refinament Inaugurà un extens edifici fet exprés, obra de Vilaseca 1883, que era un insòlit complex politècnic s’hi treballà intensament en la realització de mobiliari de qualitat i els seus complements de cristalleria, de metallisteria i de foneria, per a les quals coses disposava d’especialistes com Rigalt…