Resultats de la cerca

Destacà com a nedador de crol al Club Natació Terrassa, on també jugà a waterpolo 1933-36 Fou cofundador del CN Terrassa, secretari i president 1951 Com a regidor d’Esports de l’Ajuntament promogué la construcció de la piscina coberta municipal 1963 Igualment, fou secretari de la Federació Catalana de Natació FCN 1940, fundador i director del seu Butlletí Informatiu 1944-53 i collaborador de La Vanguardia i Vida Deportiva 1951-54 En l’àmbit estatal, fou cofundador del Collegi d’Àrbitres 1943, coseleccionador de waterpolo 1945-46, directiu de la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN 1953-…

En fou el genearca Guitiquind I mort el 1136/37, comte de Schwalenberg el 1116 i que tingué dos fills El petit, Guitiquind II mort el 1188/89, era senyor de Pyrmont el 1184, i fou tronc de la casa comtal de Pyrmont, que s’extingí el 1631 El gran, Volcuí II mort el 1177/78, heretà Schwalenberg i el 1150 adquirí el castell de Waldeck El succeí el seu fill Enric I de Schwalenberg mort el 1214 El fill petit d’aquest, Adolf I de Waldeck mort el 1270, heretà el castell de Waldeck El seu descendent, Otó II de Waldeck mort el 1369, fou creat el 1349 comte de Waldeck i del Sacre Imperi Un besnet seu,…

El pla comportava la penetració de dues columnes —una procedent de Sant Llorenç de Cerdans l’altra, del coll d’Ares, a les quals havien d’incorporar-se militants de l’interior— que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana Macià, que havia llançat 1925 l' Emprèstit Pau Claris , destinat a subvencionar l’operació, reuní armament per a uns 400 homes —ell n'havia prevists 500— Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d’acord amb italians antifeixistes exiliats que haguessin fet la guerra, per tal que fessin…

Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió valenciana, de…

Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller…

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres públiques…

Sorgí dels esforços del grup anarcosindicalista català —en especial de Farga i Pellicer—, partidari de posar fi a la clandestinitat, en contra del parer de García Viñas, Trinidad Soriano, Anselmo Lorenzo, etc El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre del 1881, i aviat assolí un nombre d’afiliats semblants als de la Regional del 1870-73 al congrés de Sevilla, pel setembre del 1882, hi hagué representats 57 934 obrers 38 349 dels quals d’Andalusia, 13 201 de Catalunya i 2 355 del País Valencià De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna, per…

Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de poesia…

També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…