Resultats de la cerca

Les ruïnes d’aquesta capella es troben als afores del llogaret de l’Abadia, cap al sud-est, als vessants del tossal de Monesma De la capella de Sant Miquel de l’Abadia només resten escassos vestigis, que comprenen part del mur sud i del semicilindre absidal, al nivell dels fonaments, els quals permeten de veure només que es tractava d’un edifici d’una sola nau, capçat a llevant per un absis semicircular obert directament en aquesta L’aparell, de carreus irregulars, sembla evocar les formes constructives del segle XII

Les ruïnes d’aquest santuari són situades al sud del terme, prop del barranc de les Ares Aquesta capella, en estat de ruïna i molt transformada, correspon a un edifici d’una sola nau, sense santuari diferenciat i de filiació molt dubtosa pel que fa a la seva datació Tanmateix, tot i el procés de transformació que ha pogut patir, el seu origen alt-medieval es palesa en el parament de carreuó que presenta, ben escairat, sense polir, disposat en filades uniformes i regulars, que evoquen les formes constructives de l’inici del segle XII

L’antiga capella del mas de Colls, avui en ruïnes, és a migjorn de Montanyana Entre les alzines hom pot trobar fragments dels antics murs De l’església de l’Assumpció avui només resten algunes parets, construïdes amb carreuó sense polir, simplement escairat, disposat en filades uniformes i irregulars, que dibuixen el perímetre d’una església d’una nau, capçada amb un absis semicircular Es tracta probablement d’un edifici de la fi del segle XI o del començament del següent, construït de forma matussera i sense ornamentació

D’origen modest, féu primer de tapisser Visità París, Itàlia, Bèlgica —on s’inicià en la tècnica de Constantin Meunier— i Espanya, on fou impressionat per El Greco Exposà a París i a Barcelona 1917 Influït per Rodin, ha deixat una obra potent, concisa i pessimista La seva època més rica va del 1904 al 1924 L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat , etc Autor del monument als morts de Ribesaltes La seva Pietat , realització primerenca, és considerada una obra mestra

A prop del naixement del torrent Salat, a la partida anomenada de Sant Romà, hi ha la capella refeta tardanament i ara en ruïnes de Sant Romà, documentada des del segle XIII, però que ara ja no conserva cap estructura romànica L’any 1304, en la fixació dels límits entre els castells de Llindars i Rubinat, hom anomena la coma de Sant Romà “del Coll de les Pertxes” Al costat de Sant Romà es localitzaren un grup de tombes de caixa que van desaparèixer en replanar-se les terres de conreu dels voltants

La partida i antiga quadra de Talarn, a ponent del terme municipal, és coneguda des de l’any 1047 L’única referència a l’existència d’una església en aquesta quadra La proporciona un testament de l’any 1194, en el qual Bernat de Talarn, entre altres llegats, féu un donatiu de 6 sous al clergue que vivia a Talarn i cedí a la canònica de Solsona el delme de Talarn Actualment a Talarn hi ha les ruïnes d’una capella, al turó de Sant Ermengol, que podrien correspondre a l’antiga església del lloc

L’antiga església del castell de Solterra és situada prop les escasses ruïnes del castell, a 1204 m d’altitud, el punt més alt de les Guilleries És esmentat constantment en les deixes testamentàries del 1272 en endavant Per un fenomen natural, encara persistent, era coneguda per Sant Miquel de les Formigues Ara només en queda la planta i part d’un mur lateral de la capella rectangular, no romànica, que hi va subsistir fins als volts del 1915, en què va caure per vella i abandonada En resten algunes fotografies

La masia del terme anomenada Sansamison conserva les ruïnes d’una antiga capella dedicada a sant Simeó L’any 1298 Saurina de Cort, muller del cavaller Raimon de Ribes, féu testament i entre altres llegats donà cinc sous a l’obra de Sant Simeó És molt possible, doncs, que en aquest moment aquesta capella s’aixequés o es reedlfiqués Després d’aquesta data, les notícies sobre Sant Simeó són força escadusseres Apareix documentada una altra volta el 1319 Sant Simeó es reedificà al segle XVIII i avui dia es troba en un lamentable estat

A prop del poble de Marçà hi ha l’antic convent de servites de Sant Marçal, en ruïnes, que fou fundat el 1611 Aquest convent es degué bastir sobre una capella o ermita del mateix nom, molt més antiga, de la qual es té notícia des de l’inici del segle XIV En la visita que féu el bisbe de Tortosa Francesc de Paolac a la parròquia de Santa Maria de Marçà l’any 1314 es fa esment de la capella de Sant Marçal, que tenia com a donat Antoni Tinyós

Malauradament no ens han pervingut notícies històriques d’aquesta capella, que fou destruïda en fer-se les obres de la central de Gavet Abans de la guerra civil del 1936-39 s’hi celebrava un important aplec De l’església de la Mare de Déu del Pont d’Orís només resta el perímetre dels seus murs, completament ocupats per ruïnes i bardisses, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell rústec de cÀrreu molt irregular, que no permet una datació precisa