Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
Jean Japart
Música
Compositor flamenc.
El 1477 entrà a servir com a cantant a la cort del duc Ercole I d’Este a Ferrara, i hi romangué fins el 1481, any en què el seu nom desapareix del registre En aquesta cort fou un dels cantants amb el salari més alt Possiblement es traslladà a Bergen-op-Zoom, on, a la capella de la germandat de Liewe-Frowe, consta un Jaspart el 1507 El seu nom apareix en vint-i-tres cançons, algunes d’adjudicació problemàtica perquè el seu estil és semblant al d’A Busnois Compongué sobretot quòdlibets, combinant dues o tres melodies preexistents, i cànons enigmàtics Probablement fou amic de…
accés múltiple per divisió de freqüència
Electrònica i informàtica
En una xarxa de telefonia mòbil o de comunicació per satèl·lit, tècnica de multiplexatge per divisió de freqüència.
En aquesta tècnica els senyals en banda de base a transmetre de cada comunicació per exemple una conversa telefònica modulen en freqüència una subportadora, de manera que les subportadores modulades corresponents a unes quantes comunicacions se situïn consecutivament dins una banda freqüencial determinada anomenada grup Si hi ha diversos grups i cadascun modula una nova portadora, és possible de formar un grup secundari Repetint aquesta operació un cert nombre de vegades, es constitueix una jerarquia múltiplex de diversos nivells i d’amplada de banda creixent, apropiada per a vehicular fluxos…
Alba Guibert
Història
Escrivana.
Filla de Guibert, un gramàtic de Lieja Bèlgica installat a Osona, que alfabetitzà els seus fills i filles, i germana del també gramàtic i canonge de Vic Berill Tenia una excellent calligrafia i dominava el llatí Casada amb Jobert, segons el testament d’aquest, vivien a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer El 1044 escriví i signà una escriptura de compra, juntament amb el seu marit És el primer document a Catalunya amb validesa legal del qual es té constància que fou escrit i signat per una dona, fet excepcional a l’època, que a més té un valor afegit perquè, entremig del llatí, es fan…
Frank Stella
Pintura
Pintor, gravador i escultor nord-americà.
Des del 1958 s’establí a Nova York Rigorosament geomètric, seguint les propostes de Reinhardt, s’acostà en les seves experiències sobre les estructures primàries al camp del minimal art Refusà radicalment la bidimensionalitat del quadre fent servir, molt sovint, teles de format triangular que també combinà entre elles per addició Les seves pintures ratllades presenten una gran vivacitat cromàtica Els seus gravats, branca artística en la qual s’inicià a mitjan dècada dels seixanta, de caràcter abstracte, utilitzaren diferents tècniques com la litografia, l’estampat serigràfic i…
Gaspar Fuster i Vidal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fou ordenat de sacerdot a Tortosa 1675 passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714 Quan Felip V ocupà l’illa 1717 es negà a reconèixer-lo Fou molt estimat i tingut en fama de sant És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí
faburden
Música
Peça vocal polifònica, a tres veus, practicada a Anglaterra des del 1430 fins a la Reforma.
Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia servir per a…
tronc buidat

Tronc buidat
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió construït a partir d’un tronc d’arbre, de dimensions variables, l’interior del qual es buida des d’una ranura o obertura longitudinal tot mantenint els extrems del tronc tancats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa en una cavitat Alguns exemplars poden tenir més d’un tall o obertura, o estar ornamentats amb figuracions simbòliques d’animals Es percut amb baquetes de fusta dura o bé directament amb les mans És un instrument utilitzat bàsicament en la transmissió de missatges i en l’acompanyament de danses i rituals d’antigues societats d’Oceania, Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud i el Sud-est asiàtic Si bé ha estat anomenat també tambor de tall o tambor de fusta , no és pròpiament un tambor, ja que no fa servir cap membrana…
litòfon

Litòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques en grup Consta d’una sèrie de petites lloses de pedra negra, sovint en forma de L invertida, que estan en suspensió dins un marc de fusta, les quals són percudides amb una maceta Instrument important de les antigues cultures asiàtiques, encara és vigent en l’actualitat El nombre de peces i l’afinació s’han anat modificant d’acord amb l’època i cultura en què s’ha utilitzat Algunes esglésies d’Etiòpia el fan servir, de manera individual o en grup, en substitució de campanes Modernament se’n construeixen…
extensió
Música
Conjunt de notes, de la més aguda a la més greu, que un instrument o una veu és capaç d’emetre.
Tot i que sovint s’empri com a sinònim de tessitura , el terme extensió fa referència a la quantitat de notes possibles més que no pas a la seva qualitat, la seva posició relativa en el total de notes audibles Així, es diu que el piano té més extensió que la flauta, o que el violí i la viola tenen la mateixa extensió, però, en canvi, que la tessitura de la viola és més greu que la del violí També hi ha qui el fa servir com a sinònim d' àmbit L’extensió s’indica amb l’interval -generalment mesurat en octaves- que formen les seves notes extremes
Liechtenstein 2012
Estat
Arran de l'actitud del príncep Joan Adam II envers el referèndum del final de setembre del 2011, convocat per relaxar la prohibició de l'avortament, quan va anunciar que faria servir el seu poder de veto per a impedir qualsevol canvi en la legislació vigent, un grup de ciutadans va iniciar una campanya per un nou referèndum que limités els poders polítics singulars que conserva la monarquia del país La iniciativa votada l'1 de juliol, que només pretenia eliminar el veto reial sobre els resultats de referèndums nacionals, mantenint el veto que disposa sobre les decisions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina