Resultats de la cerca
Es mostren 14244 resultats
simfisandre | simfisandra
Botànica
Dit de l’androceu, la flor, etc, que té els estams totalment units en un sol cos tant pels filaments com per les anteres.
retrogressió
Biologia
Pas d’un estat d’organització a un altre de considerat inferior, tant en el desenvolupament evolutiu d’un individu com en la filogènesi.
prova doblement cega
Medicina
Prova d’experimentació clínica en la qual tant el malalt com el metge ignoren si allò que hom administra és remei actiu o placebo.
prole
Dret
Els fills d’algú, en el seu conjunt, en tant que procreats i membres de la família i sempre amb relació a llurs pares.
Hom sol usar el mot sobretot en llenguatge jurídic i burocràtic
avantbraç
Anatomia animal
Part de l’extremitat superior o toràcica dels primats, i per tant de l’home, compresa entre el colze i el monyó o canell.
L’esquelet és constituït pel cúbit i el radi, unit pel lligament interossi s’articula amb l’húmer al colze, i amb el carp al canell Els músculs de la regió anterior pronador, rodó, palmars major i menor, cubital anterior, flexor comú superficial i profund dels dits, flexor llarg del polze i pronador quadrat tenen una acció de flexió i de pronació els de la regió externa supinador llarg, primer i segon radial extern, i supinador curt d’extensió i de supinació i els de la regió posterior extensior comú dels dits, extensor propi del menovell, cubital posterior, múscul anconal,…
ardeids
Bernat pescaire, pertany al grup dels ardeids
© C.I.C. Moià
Ornitologia
Família de l’ordre dels ciconiformes, integrada per ocells bastant grossos (gairebé tant com les cigonyes), camallargs, amb el coll també allargat i flexible.
Els quatre dits dels peus són lliures, o bé els tres anteriors són parcialment units per una membrana El bec és llarg, de forma cònica i totalment endurit Potes i bec canvien de color quan l’ocell adquireix el plomatge nupcial Tenen sovint plomalls al cap, al coll o al pit Són semiaquàtics i viuen prop de l’aigua Nien en arbres o arbusts els pollets són nidòfils Volen amb el coll replegat entre les espatlles Pertanyen a aquest grup els agrons, el bernat pescaire, l’esplugabous, els martinets i els bitons
al·locor | al·locora
Botànica
Dit dels vegetals que no posseeixen mitjans propis per a disseminar llurs diàspores i, per tant, necessiten utilitzar agents exteriors (vent, animals, aigua, etc).
deshidro-
Química
Prefix que en un compost orgànic indica que aquest ha estat deshidrogenat i que, per tant, té menys hidrògens que aquell del qual deriva.
Ex àcid còlic C 2 4 H 4 0 O 5 , àcid deshidrocòlic C 2 4 H 3 4 O 5
campanòleg
Campanòleg amb un joc de campanes tubulars
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, instrument musical format per la reunió de diverses campanes, generalment de mides -i, per tant, afinacions- diferents (carilló).
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Més en particular -com el descriu Pedrell al seu Diccionario técnico de la música -, instrument consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fan sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar Alguns musicòlegs consideren que una de les característiques del campanòleg és que les campanes que l’integren sonen conjuntament, és a dir, que el so de cadascuna no es percep individualment Malgrat això, en la música d’orquestra, el terme sol designar un conjunt de campanes tubulars…
colúbrids
Herpetologia
Família d’ofidis, la més nombrosa del subordre, que té 100 gèneres i més de 1.000 espècies, pròpies dels països temperats i càlids, i que té les seves principals característiques diferencials en l’esquelet, en el qual manca totalment la cintura pelviana i els ossos de la cara són movibles.
Tenen dents al paladar, però no són acanalades i, mal que tinguin verí, no disposen dels mitjans per a inocular-lo Són de forma i coloració molt variables El cap, a vegades ben diferenciat del cos i a vegades no, és sempre recobert de plaques regulars i simètriques Les escates del cos i la cua són disposades en línies regulars imbricades Les dimensions dels colúbrids varien entre 3 m i 30 cm Llurs costums són molt diferents, car tant són diürns com nocturns, arborícoles com aquàtics o terrestres, i viuen tant a les selves com a les estepes Capturen tota mena de…