Resultats de la cerca

El seu regnat es caracteritzà per la tensió entre ell i el parlament, pel domini del qual lluitaven els hattar ‘capells’ i els mössor ‘gorres’, sostinguts per França i per Rússia, respectivament Les intrigues diplomàtiques el portaren a intervenir, sense sort, a la Guerra dels Set Anys 1756-63 contra Prússia El 1756 intentà un cop d’estat que fracassà i contribuí a augmentar la inestabilitat del país, dominat totalment per Rússia i Prússia des del 1764 El seu successor, el seu fill Gustau III, posà fi a aquesta situació

Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als desigs…

Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…

La primitiva església parroquial de Cotlliure, esmentada el 1203, era situada a la part nord-oest de la Vila Vella de Cotlliure Fou enterament enderrocada, com la vila mateixa, per ordre del mariscal Vauban el 1672, per tal de millorar la fortificació de la plaça En substitució seva es construí una nova església parroquial al port d’Amunt, aprofitant el far medieval PP Procedent d’aquesta església es conserva, en una collecció particular, una marededeu coneguda com la Mare de Déu del Bon Succés, que fa 70 cm d’alçada És asseguda sobre un tron sense respatller i passa la mà…

Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les ordenances era…

Fill segon d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona En morir el seu pare, rebé el regne lleonès, mentre que el seu germà, Sanç III, ocupà el tron de Castella Quan Sanç morí 1158, Ferran intervingué en els afers castellans, tot reclamant la tutela del seu nebot, Alfons VIII Pretengué, sense èxit, el reconeixement de l’autoritat imperial lleonesa pels monarques cristians de la península això no obstant, es titulà rex hispanorum Qüestions de límits i la possessió de Badajoz, ciutat musulmana que tant Alfons I de Portugal com Ferran de Lleó consideraven dins llurs…

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers…

Fill de l’emperador  Showa-tennō Assistí a l’escola pública des del 1940 i a la Universitat des del 1952 Fou declarat príncep hereu el 1952 i posteriorment, en casar-se amb Michiko 1959, trencà amb la norma tradicional que exigeix una aristòcrata com a esposa de l’emperador Del matrimoni nasqueren Naruhito 1960, príncep hereu, el príncep Akishino 1965 i la princesa Nori 1969 A la mort del seu pare 1989, fou coronat 125 emperador del Japó La cerimònia de l’entronització tingué lloc el 12 de novembre de 1990 L’agost del 2016 anuncià públicament el desig d’abdicar per motius d’edat i de salut…

Comte de Moray i cap del partit cèltic, s’oposà al rei Duncan I i, després d’haver-lo occit, s’emparà del tron Anà en pelegrinatge a Roma i, envaït el seu regne per Siward de Northúmbria, fou derrotat i perdé l’Escòcia meridional Continuà la lluita al nord, però fou batut i occit per Malcolm, fill de Duncan La seva figura inspirà la tragèdia homònima de WShakespeare estrenada el 1606 i editada el 1623, basada en la crònica de Holinshed Enmig d’una atmosfera de dubte i terror, el regicidi esdevé el context per a tractar el tema de l’ambició i les seves servituds, personificats en…

Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt ‘Nova Ciutat’, o sia Cartago Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort…