Resultats de la cerca
Es mostren 6627 resultats
cultura de Chancay
Mòmia del període Chancay-Lima, cultura precolombina del Perú
© X. Pintanel
Història
Cultura precolombina del Perú que es desenvolupà a les valls de Chancay, Ancón i Rimac, a la regió costanera del Perú (1300-1400 dC).
Es caracteritzà per una ceràmica senzilla, amb dibuixos negres sobre fons blanc
element adherent
Matemàtiques
En un espai topològic OOOX,OOOooo, un element x ∈ X és adherent a un conjunt A ⊆ X si, i només si, tot entorn obert d’x talla a A
.
El conjunt de tots els punts adherents a A rep el nom d’adherència o clausura d' A i és designat Ā i es designat Ā i, a voltes, CL A És el més petit conjunt tancat que conté el conjunt A Un conjunt A és tancat per a la topologia OOO si, i només si, Ā =
funció coordenada
Matemàtiques
Donat un producte cartesià de n
conjunts,
116431 cadascuna de les funcions que assignen a un element x
=(
x 1
,...,
x n
) les corresponents coordenades:
f i
( x
)=
x i
.
La funció f i és anomenada també i -èsim projector canònic
subadditivitat
Matemàtiques
Propietat d’una funció f tal, que, per a tot x, y del seu domini, essent x+y del domini, compleix f(x+y) ≤f(x) + f(y) o bé f(x+y) ≥f(x) + f(y).
Si es compleix la igualtat, hom parla aleshores d' additivitat
equacions d’Einstein-Lorentz
Matemàtiques
Si hom considera dos observadors que es mouen amb velocitat relativa v en la direcció d’un eix comú que hom pren com a eix de les ics, la posició i el temps en què s’esdevé un succés P seran amidats per un observador en funció de les coordenades x, y, z i del temps t i, per l’altre, en funció d'x', y', z' i t', dependents del seu sistema referencial.
Les equacions d’Einstein-Lorentz estableixen el lligam que hi ha entre aquestes dues quaternes de nombres i són que admeten la transformació inversa que hom obté canviant x , y , z , t per x ', y' , z' , t' i canviant el signe de v És d’interès observar que 1/ c = 0 proporciona la transformació clàssica o galileana Dit altrament, si v és força negligible davant de la velocitat c de la llum, aleshores la transformació d’Einstein-Lorentz esdevé la transformació de la mecànica clàssica Cal remarcar, finalment, que les transformacions d’Einstein-Lorentz conserven la…
aigua de conductivitat
Farmàcia
Química
Aigua de conductivitat inferior a 0,5 x 10-6 ς-1 cm-1 de puresa ja prou elevada per a les mesures electroquímiques.
L’aigua de conductivitat és obtinguda redestillant en aparells de quars aigua bidestillada, prèviament tractada amb permanganat de potassi per oxidar la matèria orgànica, després amb alcalí càustic per eliminar el diòxid de carboni La destillació es fa en un corrent d’aire desproveït de diòxid de carboni i el cor del destillat és redestillat en presència d’hidrogenosulfat de potassi per retenir les traces d’amoníac Repetint suficientment l’operació amb les màximes precaucions, hom pot arribar a obtenir aigua ultrapura, de conductivitat 0,043 x 10 - 6 ς - 1 cm - 1 a 18°C
cardinal regular
Matemàtiques
És un cardinal 267791 tal que, per a tot X ⊑ OOO, amb card (X) < OOO, sup X < OOO.
maia
Relleu que representa Jaguar el Gran, rei-sacerdot maia, a l’antiga ciutat maia de Yaxchilán, construïda a l’època clàssica (segles IV-X)
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, creador de la principal cultura precolombina, estès pel sud de Mèxic (estats de Yucatán, Campeche, Tabasco, una part de Chiapas i territori de Quintana Roo) i per Guatemala, Belize, l’occident d’Hondures i El Salvador.
Aquest vast territori és constituït per tres regions molt diferents les altes serres, cobertes de bosc i ben regades, de l’occident de Guatemala la regió central el Petén, coberta de bosc tropical, molt calorosa i humida i el nord del Yucatán, regió baixa, molt pobra d’aigua i de vegetació A diferència de les altres grans cultures de l’Amèrica precolombina asteca i inca, els maies mai no formaren cap estat homogeni, ans només ciutats estat, unides de vegades per llaços polítics, religiosos o culturals Hom no pot parlar, doncs, d’un desenvolupament històric coherent Amb l’arribada dels primers…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina