Resultats de la cerca
Es mostren 9359 resultats
Agustí Saperes
Història
Guerriller, conegut amb el motiu Caragol.
Era soldat de marina Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama Rivalitzà amb Josep Bussons Jep dels Estanys per la direcció del moviment En retre's Manresa octubre, fugí a França El 1833 el…
Laureano Sanz y Alfeirán
Història
Militar
Militar castellà.
Pel setembre del 1843 fou nomenat capità general de Catalunya, amb ordres de liquidar la Insurrecció Centralista , en collaboració amb el general Prim Havent arribat davant de Barcelona, activà el bombardeig de la ciutat que ja havia iniciat el capità general interí Gil de Aballe fins que els representants de la Junta Suprema barcelonina anaren a negociar amb ell la capitulació de la ciutat Poc després fou substituït per Ramon de Meer
Joaquim Sanxis i Albella
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica 1794-99 i catedràtic de sintaxi a la universitat Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina 1819 Durant la guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb illustracions La actividad precisa en el día 1811, Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria 1811, Luz pública por el verdadero español 1813 i Triaca contra el veneno de la policía pública y…
Josep Santés i Murgui
Història
Guerriller carlí.
Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera 1833 El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor Lluità novament a la segona guerra Carlina en què fou greument ferit i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València 1873 En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant
Josep Salvany i Oller
Historiografia
Historiador.
Publicà Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell 1844, 1888, Idea de la antigua iglesia de San Salvador de Rahona i Memorias históricas, eclesiásticas y políticas de la villa de Sabadell
Cristòfor Sales
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella
Antoni Sala i Domènech
Apotecari.
Probablement, fill de Francesc Sala Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1776, hi presentà diverses memòries, però només en fou publicada la titulada Memoria sobre el árnica de los montes 1786 Fou corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, i dirigí un quant temps el jardí de l’Acadèmia 1804
Antoni de Saavedra i Jofré
Història
Polític.
Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei
Antoine Rotten
Història
Militar
Militar suís.
Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova
Pau Rosic
Música
Baix.
Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina