Resultats de la cerca

Quan aquest no és realitzat per l’agent d’una manera personal o directa, la doctrina científica parla aleshores d' autor mediat Són autors els qui participen directament en l’execució del fet, els qui forcen o indueixen directament d’altres a executar-lo i els qui cooperen a l’execució del fet per un acte sense el qual aquest no s’hauria efectuat Aquesta darrera forma de participació ha estat confosa, a vegades, per la jurisprudència amb la complicitat inducció, coautor

Hi ha tres maneres de neutralitzar aquests esperits fixant-los en una pedra sagrada i donant-los sang, sacrificant cabres o galls, o bé, simbòlicament, pintant les pedres amb mini l’origen de les nombroses pedres vermelles que es veuen en molts carrers de ciutats i pobles i en tots els camins de l’Índia finalment també són neutralitzats impetrant la protecció del rei dels morts, bhūt-nath Quan aquests ritus es bramanitzaren, Xiva prengué usualment el lloc del rei dels morts

Les famílies s’hi adrecen per indicació del seu pediatre, de la llar d’infants, de l’escola o per iniciativa pròpia, quan tenen alguna preocupació per l’evolució que segueix el seu fill o filla L’equip és pluridisciplinari i expert en atenció precoç en formen part pediatres, psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes i assistents socials, els quals desenvolupen funcions diagnòstiques i terapèutiques Depèn de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

La comunicació amb el satèllit es perdé durant el descens a la superfície marciana al desembre del 1999 El fracàs de la missió es degué amb tota probabilitat a un error en el sensor d’altitud, quan aquest ordenà l’aturada dels motors de frenada tot i que encara faltaven 36 m per a tocar la superfície de Mart El fracàs suposà un contratemps important per a la NASA, que al mes de setembre ja havia perdut la Mars Climate Orbiter

La frase quan en Pere va saber el fet, no s’hi va resignar exemplifica els dos tipus de referència anafòrica més importants en català l’anàfora pronominal hi remet a el fet i l’anàfora zero el subjecte en Pere és implícit en el segon verb Tal com mostra aquest mateix exemple, no cal que la referència anafòrica conservi la funció gramatical del membre hi té el valor d’un complement preposicional, mentre que el fet apareix en funció d’objecte directe/>

Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral

Quan rebé el poder hagué de sufocar amb l’ajuda dels gallecs un intent d’usurpació del tron per part del comte de palau Nepociano, el qual secundaven forces asturs Més tard féu cara a una nova revolta, aquest cop capitanejada pels nobles Aldroito i Piniolo Fou el constructor de Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo Afrontà els pirates normands a la Corunya 844 i dues expedicions sarraïnes una contra Lleó 846 i l’altra contra Àlaba 848

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la Força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després

Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d’Aldonça de Fenollet Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe pel capítol valencià i ratificat per Innocenci VI Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral 1357 i impulsà l’edificació de l’aula capitular Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354 Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona

Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda