Resultats de la cerca

Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments eren…

Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de…

Fou un dels fundadors, el 1869, de la Société pour l’Étude des Langues Romanes i, el 1870, de la “Revue des Langues Romanes”, considerades com una garantia científica del felibrisme Estudià la Renaissance de la littérature catalane et de la littérature provençale 1868, que entén que es desenvoluparen parallelament i independentment El 1882 impulsà el llatinisme occitanista amb la fundació de la “Revue du Monde Latin”, on, el 1888, publicà un article sobre Jacint Verdaguer, a propòsit de la versió de L’Atlàntida per Justí Pepratx i de la Lettre biographique de Collell Traduí al provençal algun…

Ordenat de sacerdot el 1920 Fou collaborador d’Antoni M Alcover Poeta de l’Escola Mallorquina, fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera, la seva obra poètica es complau en la imitació, sense aportar novetats a la poesia mallorquina Habitual dels certàmens literaris, guanyà premis als Jocs Florals de Girona, Badalona, Felanitx i Valldemossa Collaborà a l’“Almanac de les Lletres” i a “Sóller” Durant la postguerra se situà en el grup d’intellectuals més conservador i prengué part en les tertúlies literàries de Guillem Colom i de la família Massot, a Palma És autor dels reculls Poesies…

Estudià teatre a Barcelona i a Londres, on s’introduí en el camp de la fotografia N’amplià coneixements als estudis Raphael de París S’ha especialitzat en la fotografia de retrat i de reportatge Collabora en diverses publicacions periòdiques Serra d’Or , Destino , Triunfo , El País , Fotogramas , Cambio 16 , La Calle ,  Qué Leer , etc i ha fet algunes exposicions, entre les quals destaca “Memòria d’un temps 1975-1979” 2004 al Museu d’Història de Catalunya, sobre la Transició espanyola a Catalunya Ha estat guardonada amb la Creu Sant Jordi 2005, el premi Solidaritat 2002 de l’…

Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret i el 1874 ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla Concorregué a certàmens poètics diversos i publicà, entre altres obres, la novella costumista Los polvos de mi abuela 1858, un recull de tres poemes montserratins, un dels quals és en català, editat el 1870, un poema extens, La humana comedia 1871, i el recull pòstum Poesías 1875, sovint d’ambició formal, en què predomina el tema religiós i historicoreligiós, costumista i vagament filosòfic cinc de les quals són en llengua catalana El recull porta un pròleg d’Adolf Blanch i…

Per a medis materials en repòs, hom les pot enunciar matemàticament així div E = ρ/ε 0 1 div B = 0 2 rot E = ∂ B /∂ t 3 rot B = μ 0 j +ε 0 ∂ E /∂ t 4 El mèrit principal de Maxwell consistí a reunir sota un mateix formalisme els coneixements que hom ja tenia dels fenòmens electromagnètics gràcies als estudis anteriors d’Ampère, Faraday, etc —equacions 1, 2 i 4—, alhora que proposà l’equació 3 per representar els efectes elèctrics d’un camp magnètic variable en el temps Una conseqüència immediata d’aquestes equacions és la possibilitat teòrica de la propagació d’ones…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça , 2 toms, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 n’existeix una edició del 1980 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 2a ed, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…

Fou anomenada Alberri , una partida rural de Cocentaina, per l’abundant toponímia àrab de la comarca i “com un clar homenatge als musulmans, fundadors de Cocentaina” La major part dels articles que s’hi publiquen se circumscriuen al marc geogràfic del Comtat, ja que és l’àmbit d’estudi del CEC, tot i que excepcionalment se n’ha editat algun d’altres comarques veïnes, bé per haver estat elaborat per algun autor local, bé perquè el CEC ha collaborat en la investigació objecte de l’estudi El primer número veié la llum al novembre del 1988, amb tres articles sobre tres jaciments prehistòrics de…