Resultats de la cerca

Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans,…

Es graduà l’any 1941, després d’iniciar els estudis d’enginyeria i de treballar com a aviador Representà l’Argentina en els congressos internacionals d’arquitectura moderna i dirigí les obres de la casa que Le Corbusier dissenyà per al Dr Currutchet a La Plata La seva breu obra, de gran potència icònica, i molt diversa pel que fa als temes afrontats, fou inscrita sempre en el context argentí mostrant una gran sensibilitat pel seu entorn Els títols de les seves obres mostren sempre relació amb el vol i l’elevació Construí tan sols un edifici, la Casa sobre el Rierol 1943-45 Els…

D’un marcat polifacetisme, fou músic de jazz , pintor, escultor, fotògraf i cineasta Després de fer estudis de pintura i escultura, començà a treballar en el cinema com a animador Els seus primers treballs artístics eren pintures abstractes que analitzaven la noció de bidimensionalitat El cinema li permeté una forma d’explorar l’espai des del temps, a partir del moviment de la càmera Wavelength , 1967 Es dedicà a treballar sobre els elements bàsics del llenguatge cinematogràfic, com són el moviment, la durada, la relació entre el so i la imatge Experimentà sobre les propietats…

El 1968 acabà els estudis d’administració empresarial a la universitat nord-americana de Georgetown Durant els anys setanta esdevingué un important terratinent cafeter i home de negocis El 1979 creà la Fundación Salvadoreña para los Estudios Económicos y Sociales, i el 1984 ingressà a l’Alianza Republicana Nacionalista ARENA, formació que un any després començà a presidir Es presentà com a candidat d’ARENA en les eleccions del març del 1989 i guanyà Napoleón Duarte, del Partido Demócrata Cristiano Partidari de negociar amb el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional FMLN, la…

Conreà la poesia, les narracions i la prosa no de ficció Com a poeta és autor de Remor de fang 1981 i L’arquer 1986,  Dona d’aigua 1986, on feu confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal a partir d’un parallelisme entre el mite i la mateixa autobiografia, Temps a través premi Ciutat de Martorell 1993 i D’amor i de batalla 1999 Interessat pels estudis històrics i les biografies, publicà  Francesc Pujols 1984, Història dels Renau 1987 i Viatge als orígens d’una família catalana Els Renau 715-1991 1992 Collaborà en el volum Història de Gualba La…

Fou alumne del conservatori de la seva ciutat natal amb Hans Swarowsky Simultaniejà els estudis i la direcció dels Petits Cantors de Viena i més tard, el 1963, la tasca d’assistent de H von Karajan Acabada la seva formació, passà a ser director musical de l’Òpera de Kiel i director de l’Òpera de Viena 1984-86 Entre el 1987 i el 1994 fou director titular de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on debutà la temporada 1982-83 amb Die Walküre el i el 1985 havia dirigit l’estrena a Catalunya de Moses und Aron , d’A Schönberg Des del 1998 és director titular de…

Professor a les universitats de la Sorbona, Poitiers i Nanterre, com a historiador de la filosofia ha fet una aportació fonamental als estudis cartesians amb la trilogia composta per Sur l’ontologie grise de Descartes 1975, Sur la theólogie blanche de Descartes 1981 i Sur le prisme métaphysique de Descartes , 1986 Marion és, així mateix, autor d’una de les reflexions més serioses i continuades dins del pensament contemporani sobre el tema de Déu La seva reflexió vol mostrar com els tractaments que ha fet la filosofia moderna es dirigien a un ídol, del qual cal que hom es desfaci…

Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses…

Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i mestre de capella de la capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de la de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es…

Llicenciada a Barcelona 1927, es doctorà a Madrid 1931, amb l’estudi Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 S'especialitzà en la corona catalanoaragonesa a la baixa edat mitjana, tema sobre el qual publicà articles a Hispania , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Anuario de Historia del Derecho Español , Boletín de la Real Academia de Buenas Letras i Analecta Sacra Tarraconensia Destaquen els llibres La Corona de Aragón y los estados del norte de África 1951, sobre la política de Jaume II i Alfons III al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’…